Obsessionats amb els pits

Unes 40.000 espanyoles s'augmenten el pit cada any. Actualment mig milió d'espanyoles porten implants mamaris, una gran població afectada per l'alarma causada per les pròtesis fraudulentes PIP. L'augment de pit és la intervenció de cirurgia estètica de més èxit a tot Occident, amb demandants cada vegada més joves. El 90% de les operacions estètiques es fan a dones. ¿Què les porta a entrar al quiròfan perquè els canviïn la seva anatomia?

L'augment mamari respon a una certa obsessió social amb els pits. El bust femení ha estat històricament carregat de significat: fertilitat i sexualitat. Aquests dos simbolismes s'han anat entrellaçant, però avui els pits són esclaus del seu vessant sexual.«Com més significat diposita una cultura sobre una part del cos, en aquest cas els pits, més recauen sobre aquesta part prohibicions, obligacions i normes perquè estiguin perfectes per lluir», apunta Miquel Ruiz, antropòleg social de la Universitat de València.

Cultura del sexe

La indústria de la cultura difon patrons estètics, idees i valors, i d'una manera brutal sobre el cos de la dona. Daniel Sesé, director de càsting,de 51 anys, en fa 30 que treballa en el món de la publicitat. Segons Sesé, els publicitaris no busquen exclusivament uns pits suggerents en les dones que han de vendre els seus productes, sinó que posseeixin una bellesa general. Però en els últims quatre anys sí que ha notat que les actrius s'operen més el pit que abans: «Noies de 25 anys que has vist d'una manera apareixen al plató amb un escot que no existia», afirma.

Sesé atribueix el fenomen a l'augment de productes audiovisuals per al públic adolescent. «S'estan operant perquè el seu pit és part de la seva venda com a actriu: tenen la fotografia, el currículum, el videobook i els pits. Una noia que als 15 anys era feliç i gastava poc en la seva imatge, ara és esclava de 250 euros al mes en productes. ¿Per què? Per anar a la moda, que és un disbarat, perquè a sobre el que ven més no és el més bonic», afegeix.

En l'era del comerç de valors, el sexe és el producte estrella i, a causa d'aquest, també la bellesa. Però ¿qui la defineix?«Els models estètics femenins, sobretot les parts del cos que tenen alguna cosa a veure amb el desig i l'erotisme, estan lligats al gust dels homes», diu Miquel Ruiz.«Les dones també accepten i incorporen en la seva manera de veure's a elles mateixes aquests patrons, la qüestió de la llibertat personal no es pot defugir». No obstant, els patrons de bellesa han estat històricament exigents amb la dona.«El cos de la dona ha estat mediatitzat pels discursos que elaboren els homes sobre el seu lloc en el món, en la societat i sobre la seva capacitat per excitar-los», afegeix.

Begoña Martínez és cirurgiana plàstica a Barcelona. En la seva especialitat, només el 20% dels professionals són dones.«És contradictori que en una especialitat tan femenina no s'hi vegi reflectida la nostra veu professional, la dona cirurgiana sempre es posa una mica en el lloc del cos femení que ha d'operar, i com a dona, hi ha més empatia», diu Martínez.

Vaivens de la història

La doctora destaca que les seves pacients cada vegada són més joves:«Ara estic operant les filles de les meves primeres pacients, fins i tot menors d'edat, de 17 anys. La mare, operada per mi, em diu: '¿Per què ha de patir la meva filla el que vaig patir jo?'».

Les modes d'icones femenines canvien com a molt cada 40 anys.«Està registrat des del segle XV a Europa i l'Amèrica del Nord», diu Ruiz. En els anys 20 del segle passat era moda el pit pla com a resposta a la supressió de la tortuosa cotilla. En els 50, van dominar els pits generosos. Marilyn Monroe encarnava aquella icona de dona voluptuosa, lligada a un concepte de dona maternal i fèrtil d'acord amb els valors polítics de l'època.

En els 60 va arribar la revolució feminista, i en els 70, la crema de sostenidors.«Moltes dones van considerar que encotillar el seu cos amb un sostenidor era una forma d'opressió política, i calia desfer-se'n», diu Ruiz. Els pits petits van tornar a estar de moda. I a finals dels 80 van tornar els pits grossos. D'aquí venim.

L'operació d'augment de pit té una doble lectura. Hi ha qui la considera un exercici d'alliberament femení i hi ha qui la veu com una pauta marcada per patrons masclistes. Per Martínez, la dona s'opera per sentir-se bé amb ella mateixa. La meitat de pacients que s'augmenten el pit van a la consulta amb la seva parella.«Quan vénen amb el marit, sempre les miro a elles perquè és la seva decisió. Una no es pot operar per exigències de la feina o de la parella», subratlla.

Trampa publicitària

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El somni de l'eterna joventut descarrega tota la seva maquinària sobre l'audiència femenina.«En els anuncis, de coll en avall el cos sempre és de 20 anys, i de coll en amunt, de l'edat de veritat», diu Sesé, que assegura que fins i tot productes per a la menopausa s'anuncien amb cossos de noies de vint anys.«Primer surt la imatge del cos, després la cara de l'altra dona, d'aquesta manera el teu cervell queda enganyat; la trampa visual sempre existeix».

El 90% de les operacions estètiques es fan a dones i el 80% dels cirurgians són homes.«Aquí s'ajunta el poder masculí sobre la medicina amb el que exerceix també l'home sobre els gustos eròtics i el cos femení», diu Miquel Ruiz.«Seria un altre capítol més de la dominació de la dona».