POLÈMICA PER L'ÚS DE LA IRONIA AL TEATRE

Mossos contra pastorets

El cartell de la representació de l'obra a Girona, en què els dimonis són policies, provoca queixes d'Interior

El grup teatral al·lega que és un simple dibuix que no reflecteix la realitat

DARDS 3 A l’esquerra, gran, el cartell dels últims ’Pastorets’ de Girona, amb els dimonis com a policies. A la dreta, de dalt a baix, el cartell de l’obra del 2004, dedicat a Ryanair; un detall del dibuix del 2010, un dard contra les obres de l’AVE; i un fragment del pòster del 2007, amb un senyal que prohibeix la monarquia.

DARDS 3 A l’esquerra, gran, el cartell dels últims ’Pastorets’ de Girona, amb els dimonis com a policies. A la dreta, de dalt a baix, el cartell de l’obra del 2004, dedicat a Ryanair; un detall del dibuix del 2010, un dard contra les obres de l’AVE; i un fragment del pòster del 2007, amb un senyal que prohibeix la monarquia.

2
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA
GIRONA

Les manifestacions de la cultura popular acostumen a fer gala d'una vocació irreverent. Una tradició que el poble utilitza com a vàlvula d'escapament per fer més suportables les complexes relacions amb el poder. Revetlles, carnavals i representacions teatrals formen part d'aquest patrimoni, que alegra amb una pàtina d'ironia la grisa realitat que ens envolta. Però no tothom ho veu igual. Hi ha qui es pren al peu de la lletra el que només és una al·legoria, o qui interpreta com una àcida crítica el que per a altres és una simple broma mordaç. Malentesos que provoquen tempestes en vasos d'aigua, com la que s'ha desfermat a Girona arran de l'últim cartell d'Els pastoretsdel grup teatral Proscenium.

Ni el creador del dibuix, Àngel del Pozo, ni el director de Proscenium, Joan Ribas, i encara menys el difunt autor de l'obra, Josep Maria Folch i Torres, es podien imaginar que un dia un alt representant de la Generalitat a Girona dedicaria el seu valuós temps a rebatre la interpretació d'un dels principals esdeveniments del 2011 (les protestes del moviment 15-M) feta en un cartell d'Els pastorets, en què aquests es declaren indignats i el paper de dimonis correspon als policies que amb la porra a la mà els envolten.

Fer una referència càustica a un esdeveniment de l'any és una tradició del cartell que anuncienEls pastoretsde Proscenium. Fins ara no havia provocat cap polèmica, malgrat que entre les víctimes dels seus dards es compten la institució monàrquica (cartell del 2007), les obres de l'AVE (2010) o el desembarcament de la companyia Ryanair (2004). Però Albert Ballesta, director dels serveis territorials d'Interior a Girona, considera que amb l'últim cartell es va sobrepassar el límit, i per aquest motiu va telefonar la setmana passada a Ribas per manifestar-li el malestar dels Mossos.

«Crec en la llibertat d'expressió, però jo també tinc dret a dir que el cartell no ha caigut bé. Tothom té el seu cor i l'únic que vaig fer va ser traslladar el nostre sentiment perquè se'ns ha fet mal. Sobretot perquè a Girona els Mossos no van actuar contra els acampats», va explicar ahir Ballesta. Una visió compartida per un alt comandament del cos.«Si els indignats fossin els afectats ja veuríem si els agradaria el cartell»,va afirmar.

Trucada d'altres temps

Notícies relacionades

Ribas va reconèixer que la conversa va ser«amable»,però es va mostrar sorprès i malest per una trucada com aquella, que segons el seu parer, recorda temps ja passats.«¿També telefonen cada setmana a TV-3 per com tracten el president Mas a segons quins programes?»,va ironitzar.«És un simple cartell de teatre que no reflecteix la realitat. Els indignats no tenien bens ni eren pastors i al dibuix no hi ha policies sinó que són dimonis disfressats amb vestits de protecció»,va explicar el director de Proscenium.

Un estira-i-arronsa que ha acabat esquitxant l'autor del cartell molt a desgrat seu. «El tema de cada any el sol escollir Ribas entre els esdeveniments més destacats -va explicar Del Pozo-. Lamento si algú s'ha ofès perquè no era aquesta la meva intenció, encara que em sembla una mica exagerat. Els dimonis van disfressats però no porten distintius i tampoc estan carregant contra els pastorets. Només els vigilen i somriuen».