ENTRAR O NO EN POLÍTICA: Pros i contres de donar forma de partit a l'enuig social

Ara com ara, proposar en una assemblea d'indignats transformar el moviment en un partit polític correria el risc de rebre una sonora xiulada generalitzada. «A causa de l'enorme heterogeneïtat del moviment i la desconfiança en els partits, aquesta possibilitat ha quedat frenada», indica el professor Jaime Pastor. Però de seguida apunta: «Una altra cosa és que els partits que vulguin renovar l'esquerra cridin aquest moviment i donin idees als seus membres».

Notícies relacionades

ACCIÓ MÉS ENLLÀ DE LES PLACES: Utilitzar internet, dosificar, insistir i definir objectius

SENTIMENT AMB RECORREGUT La potència d'un malestar sense generació ni classe

DAVANT LA CRISI DE L'ESQUERRA / Per Josep Ramoneda, en canvi, «si fossin capaços de construir un partit tindrien una oportunitat, davant el desmantellament de l'esquerra. Si vols incidir en la política has de trobar formes d'intervenció o representació política». José Antonio Martín Pallín incideix en aquesta idea: «Inqüestionablement, la forma d'aconseguir portar a la pràctica les idees en democràcia és accedint al poder i per a això s'han de crear partits polítics. A Alemanya, als verds els ha costat molt, han estat bombardejats des de totes les posicions, però ja governen a Waden-Württemberg».

No seria la primera vegada que s'intenta portar a la política un moviment social. És la intenció d'Equo, el moviment polític liderat pel qui va ser líder de Greenpeace a Espanya, Juan López de Uralde. Costa de creure, no obstant, que els acampats facin el mateix perquè una de les tendències internes és que «no hi ha pressa» per definir-se. Com afirma Vicenç Navarro, «la lluita per la democràcia es produeix cada dia».