Darrere de la cortina

"A partir d'ara em dieu Santi. Però si durant el vol m'heu d'avisar d'un segrest, em truqueu per l'intercomunicador i em parleu devostè o em dieucapità. Jo així entendré que us estan amenaçant". Santiago Martínez Nicolás parla als seus 13 subordinats (dos copilots, una sobrecàrrec i 10 tripulants de cabina de passatgers) a la zona debusiness de l'immens Airbus 340-600. És la reunió de seguretat que realitzen pocs minuts abans que els 400 passatgers accedeixin a l'avió.

Aquest codi secret de seguretat, que canvia a cada vol, és només una de les moltíssimes coses que els viatgers no sabran. Com tampoc que els 14 tripulants funcionen com un equip sincronitzat des de dues hores abans de sortir el vol i durant els dos dies següents. Travessen l'Atlàntic, deixen als passatgers al destí --en aquest cas San José de Costa Rica--, descansen 24 hores en un hotel i tornen una altra vegada en un altre avió idèntic, però amb 400 passatgers diferents.

Dissabte a les 10.30 del matí. Sembla una petita terminal prefabricada fora de l'enorme Terminal 4 de Barajas. Però al seu interior hi ha molt de moviment. No paren d'entrar desenes de persones uniformades, amb els seus equipatges. Tripulants de cabina (abans hostesses) i pilots. Els del vol IB 6313 amb destí a San José són 14. Després de saludar-se (alguns es coneixen, però altres es troben per primera vegada), els tres pilots encaminen els seus passos a una sala anomenada Despatx de Vols. Loli García, despatxadora en l'argot oficial, els espera en un taulell davant del qual seuen els tres tripulants.

Documentació

"He preparat tota la documentació per al vol, des de la ruta que han de seguir per cobrir el trajecte en el menor temps i amb menys despesa de combustible fins a les condicions meteorològiques que es trobaran", explica García mentre mostra un dossier amb papers i mapes en què ella mateixa ha subratllat el més important amb retoladors de colors. "També els informem del nombre de passatgers, del pes de la càrrega, així com de qualsevol incidència en el trajecte o a prop, com el llançament d'un satèl·lit a Florida o, com passa avui, l'existència d'una grua de 35 metres per obres a l'aeroport de San José", afegeix.

El comandant Martínez i els altres dos pilots, Fernando García i Inés Rodríguez, escolten atentament les indicacions de la despatxadora. Entre els quatre comenten els avisos meteorològics i revisen els papers, mentre comproven la ruta i els senyals sobre un mapa. "El despatx és l'essència del vol, perquè en ell rebem tota la informació necessària per al vol, des de la meteorològica fins a qualsevol possible incidència prevista", diu Martínez, que pot decidir, per exemple, avançar un dinar o endarrerir-lo si preveu passar per una zona de turbulències.

Preparació

Fora de la sala de Despatx de Vols, conversen la resta de tripulants de l'IB-6313, els de cabina, sis dones i quatre homes al capdavant dels quals hi haurà durant tot el vol l'única persona que vesteix uniforme amb una camisa diferent, de color coral. És la sobrecàrrec Adela Freire, que es presenta a Barajas amb els deures fets. "Ja fa uns dies que vaig comprovar els noms de tots i vaig veure les seves fotografies en la intranet d'Iberia per conèixer-los i preparar el viatge, ja que la majoria ens veiem avui per primera vegada", indica. Un detall sorprenent però comprensible quan se sap que Iberia té 4.100 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 1.520 tripulants tècnics (pilots). La meitat d'ells realitzen vols transoceànics.

Els 14 tripulants passen la seva targeta per un ordinador. "Si falta algú, perquè potser ha tingut un accident de camí a l'aeroport, el sistema ho detecta i avisa de seguida un tripulant que està d'imaginària perquè vingui a substituir-lo", explica Freire. Tots han fet els mateixos cursos i han volat centenars d'hores en el mateix tipus d'avió per sentir-se com a casa i fer idèntiques rutines.

Trasllats

Dues furgonetes traslladen el grup a l'Airbus 340-600,l'avió més gran d'Iberia, al qual accedeixen per una escala lateral. Els tres pilots comproven que tot estigui en ordre a la cabina. Els TCP es reparteixen els llocs. "A cada zona sabem no només qui hem d'atendre, sinó també com hauríem de desallotjar-los en el mínim temps possible, que és la nostra funció més important i per a la que ens han entrenat més bé", diu Jesús Sánchez, TCP encarregat en aquest vol de la zonabusiness. Ell mateix, abans d'enlairar-se, crida l'atenció a un passatger que no ha apagat el mòbil. "He vist com se'l guardava encès".

"Armar rampes", demana el comandant per megafonia. I diversos tripulants activen a les portes el mecanisme que infla els tobogans pneumàtics d'evacuació. Desenes de pautes de seguretat, entrenades i recordades contínuament, es repeteixen sense parar.

Àpats

Després d'haver servit centenars de menjars i begudes, els toca als tripulants. Ho fan amagats darrere les cortines, mentre els passatgers descansen. "Mengem tres menús diferents. Si hi ha algun problema amb el menjar, només afectaria un de cada tres tripulants", precisa el TCP Alfonso Bengoechea. La mateixa norma s'aplica als tres pilots.

Quan els passatgers ja dormen, els tripulants fan torns per fer-ho. Un dels pilots s'estira en una llitera darrere de la cabina. Els TCP, en canvi, disposen d'un petit camarot a la bodega a la qual accedeixen per una trapa. "L'anomenem l'iglú", afegeix Bengoechea.

Notícies relacionades

10.000 avions sobre els nostres caps

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Estil de vida

A la cabina, els pilots, sempre vigilants als avisos dels sistemes i a la ràdio, fan broma amb anècdotes acumulades. "¿Te'n recordes d'aquell vol en què vam tenir un infart, vam demanar un metge i van aparèixer desenes de cardiòlegs que anaven a un congrés?", diu el comandant. Històries que segueixen a l'hotel que comparteixen durant 24 hores a San José. "És cansat, però ens agraden aquests vols llargs. És un estil de vida", afirma Belén Ayape, TCP, a la furgoneta que la torna a portar a l'aeroport de San José juntament amb els seus companys. Tornen a casa, però els queden 10 hores més de feina a 9.000 metres d'altura.