Brian Fagan: «Només l'estupidesa humana és tan devastadora com El Niño»

-Els efectes d'El Niño han rematat civilitzacions com la maia, la moche i la dels indis pueblo. ¿Per què els climatòlegs no tenen un paper principal en política?

-Hi ha un desfasament important entre el que diu la ciència i el que volen comunicar els polítics. A més a més la ciència, almenys la del clima, comptades vegades pot afirmar «això és així», i la política és present. L'estudi dels fenòmens climàtics és una gran empresa que tot just balbuceja i els seus resultats poden trigar generacions a sistematitzar-se. En fi: introduir científics en els governs seria un canvi perillós per a la política tal com la coneixem.

-Presenti per favor El Niño, el protagonista del seu nou llibre.

-És més correcte parlar d'El Niño-Oscil·lació del Sud (ENSO).

-Presenti doncs ENSO.

-És un desplaçament massiu d'aigua calenta des del sud de l'oceà Pacífic fins a la costa del Perú. Els efectes, a més a més de la desaparició temporal dels riquíssims bancs pesquers peruans, són diluvis a la costa del Perú, un dels indrets més secs del món, precipitacions a Califòrnia, condicions seques al nord-oest dels Estats Units, sequera al nord-est del Brasil... A l'altre extrem del Pacífic i a l'Índic, s'absenta el monsó i amb ell les pluges, cosa que significa ruïna a l'Índia, el Sud-est Asiàtic i Indonèsia.

-Impactant presentació.

-I no he parlat de La Niña, el seu oposat, que alguns experts relacionen per exemple amb les recents inundacions que hi ha hagut al Pakistan. Encara no sabem si el desencadenant d'ENSO és la temperatura de l'oceà o l'atmosfera. I no ajuda a l'estudi del fenomen la seva irregularitat. Hi pot haver un parell d'episodis ENSO en dos anys i després cap en 20 anys.

-Poques certeses.

-Però sabem que és un fenomen global i que des d'un punt de vista climàtic és la força més poderosa del planeta, molt més que les estacions. Només l'estupidesa humana és una força comparable.

-¿Perdó?

-L'estupidesa dels líders polítics que van portar a la primera guerra mundial i dels líders militars que la van gestionar va ser més devastadora que el pitjor episodi ENSO. És només un exemple.

-¿Quin ha sigut l'episodi ENSO més greu?

-El del 1877-1878 va ser espantós. La fam provocada per l'absència del monsó va matar almenys un milió i mig de persones a l'Índia i un milió més a la Xina. S'ha calculat que les anomalies climàtiques van matar al segle XIX un mínim de 20 milions de persones, gairebé totes pagesos de zones tropicals. Eren víctimes oblidades pel relat històric fins fa molt poc temps.

-¿Com va poder ENSO fer trontollar la civilització de l'antic Egipte, tan allunyat de les zones que acostuma a afectar?

-Les manifestacions violentes d'ENSO penetren a l'Índic i produeixen sequera a l'Àfrica oriental, on hi ha les fonts del Nil, el suport de l'economia dels antics egipcis. Sense aigua al riu no hi va haver collites, es va produir una crisi social i l'estructura política es va enfonsar. Però els egipcis van aprendre la lliçó i encara que van trigar gairebé un segle a refer-se van millorar notablement el seu sistema polític.

-Les civilitzacions maia, moche i pue­blo van tenir més mala sort.

-ENSO els va donar el cop de gràcia. No eren civilitzacions sostenibles ni ecològicament ni políticament.

Notícies relacionades

Un guàrdia civil mata la dona i el fill i se suïcida a Alacant

Mor assassinat un home a Barcelona després de rebre uns quants trets al cap

-¿Com afecta ENSO el canvi climàtic induït per l'home ?

-Els experts opinen que en un món més càlid tindrem esdeveniments climàtics més extrems. El gran problema del món actual davant les anomalies climàtiques és la superpoblació. Actualment estem més ben preparats, és clar, però quan passa alguna cosa afecta moltíssima gent.