IRENE: "Jo havia cuidat el meu fill i em van imposar compartir-lo"

Oculta la cara i es canvia el nom amb el propòsit de no tenir més problemes amb la seva exparella. Després de vuit anys de convivència, que van incloure un matrimoni de dos anys i mig, la Irene va decidir separar-se mitjançant una demanda de divorci, ja que ell no volia trencar la relació, fruit de la qual van tenir un fill.

La sorpresa de la Irene va ser majúscula quan la jutge encarregada del cas va dictar unes mesures provisionals consistents en una custòdia compartida que indicava que el nen es quedava al domicili i el pare i la mare eren els que anaven alternant, cada dos dies o cada cinc, la seva estada a la casa.«Cada vegada que jo arribava a casa em trobava que hi faltaven coses i havia de netejar-ho tot, vaig passar un any carregant detergent, sabó i llençols al cotxe cada vegada... i vivint a casa de la meva tieta els dies que no era allà».

La indignació de la Irene neix del fet que la jutge va decretar una custòdia compartida tot i que fins llavors havia estat ella la que havia estat amb el nen.«Però la jutge va dir que això va ser així perquè tenia més temps i el meu marit treballava més hores», recorda.

Finalment, la sentència definitiva va donar la raó a la Irene«tenint en compte que ell no pagava la hipoteca, ni els rebuts de la llum, i que el diàleg era nul». Li va atorgar a ella la custòdia amb un règim de visites del pare.

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

L'experiència d'aquesta mare de 38 anys és que«la custòdia compartida és ideal sempre que els pares es portin bé i hi pugui haver un diàleg». «Si no, és impossible; i a sobre, a mi me la van imposar», conclou. I afegeix que el que va ser el seu marit«no portava mai el nen al pediatre, ni s'ocupava dels llibres escolars ni de la bata, no el portava a la piscina i a més arribava tard a casa perquè tenia un altre règim de visites amb una filla d'una relació anterior».

De tota aquesta experiència, la Irene n'extreu la conclusió que«s'ha d'estudiar a fons cada cas concret i no prendre mesures provisionals tan sols escoltant el relat d'un i l'altre durant mitja hora».Avui la Irene viu amb més serenitat perquè el seu fill té «més estabilitat» i ella, segons explica, pot dormir cada nit «amb la consciència molt tranquil·la». F. M.