En la ment del pederasta

Durant dues dècades, el treball de Juan Carlos Ruiloba ha estat un dels més desagradables a què es pot enfrontar un agent. Fins fa pocs dies cap de la secció de delictes tecnològics del Cos Nacional de Policia a Catalunya, l’inspector Ruiloba, que acaba de fitxar per una agència de detectius, està especialitzat en delictes de pedofília a internet. Diu que les persones que ha perseguit, tant les que es limiten a distribuir i disfrutar d’imatges d’agressions sexuals a menors (els pedòfils) com les que les executen (els pederastes), tenen «una escala de valors diferent», una barrera moral que s’allunya de la de la resta de la societat a mesura que entren en contacte amb altres persones amb idèntiques inclinacions. Això explica, en la seva opinió, que sigui tan difícil que pedòfils i pederastes –els seus crims en l’àmbit religiós i laic omplen en els últims temps pàgines i pàgines de diaris– «no tornin a delinquir».

«És una escalada –explica Ruiloba–. Comencen col·leccionant alguna fotografia infantil, però després entren en fòrums d’internet i aconsegueixen una quantitat tan gran de fotos que acaben pensant que, si n’hi ha tantes, la pederàstia no pot ser tan dolenta. D’aquí a fabricar les seves pròpies imatges només hi ha un pas». I quan el fan, rarament s’aturen després.

El marit de la dona anglesa que va matar els seus dos fills dimarts passat a Lloret de Mar, Martin Anthony Smith, un presumpte pederasta extradit per Espanya a la Gran Bretanya, està acusat ni més ni menys que de 13 agressions sexuals a menors. Un altre, Gabriel Jordá, en espera de judici a Espanya per abusar d’un mínim de tres nens, va desaparèixer el 2007 i la revistaInterviúel va trobar fa poc en un centre guatemalenc per a nens orfes.

«Molts són psicòpates, incapaços d’interioritzar el mal que provoquen. De aquí ve que la seva reinserció sigui tan complicada», assenyala Luis Borrás Roca, professor de Medicina Legal a la Universitat de Barcelona (UB) i psiquiatre forense durant 23 anys.

EL TRAMPOLÍ DE LA XARXA / Es podria pensar que internet, amb el seu gairebé il·limitat magatzem de sòrdides imatges, serveix de desfogament, fa que els potencials abusadors s’aplaquin amb la contemplació de vídeos i fotografies, quedant-se en la pedofília sense saltar a la pederàstia. Però els experts asseguren el contrari. «La xarxa és un catalitzador –diu l’inspector Ruiloba–. Dóna peu als pitjors instints». Un exemple: el 2006, una web d’aquesta sinistra classe va preguntar als seus usuaris si tindrien «relacions sexuals completes amb una nena petita». Van respondre 74 membres. Només 17 van dir que no. El mateix nombre va contestar que potser. El grup més ampli, un 54%, va dir que ho faria, sens dubte.

Tot i això, els que se serveixen d’internet com a trampolí cap a l’abús sexual de menors representen només una de les diverses classes de pederasta que existeixen. Més enllà del fet que són moltíssims més els homes que les dones, no existeix un patró comú entre els abusadors, explica el psiquiatre Borrás Roca. «Aquest és un terreny molt poc analitzat, perquè els actes es cometen en l’absoluta intimitat i els seus responsables no se sotmeten a tractament si no són detinguts», diu.

Tot i així, la medicina distingeix quatre variants. «Hi ha els qui van abusar d’ells quan eren menors –diu Borrás Roca–. Hi ha estudis que afirmen que un 30% es troba en aquesta categoria, però és una xifra discutida». Aquí el violador de menors busca reviure el seu trauma, i aquest fenomen dóna pistes sobre per què hi ha hagut tantes víctimes a la Legió de Crist, l’orde religiós intervingut pel Vaticà: el seu fundador, el desaparegut sacerdot mexicà Marcial Maciel, va ser un pederasta multireincident i alguns dels seus damnificats van repetir sobre altres nens allò que ells havien patit.

«Després hi ha els parafílics

Notícies relacionades

Quatre tipus de botxí

El pla contra les estafes telefòniques permet bloquejar 48 milions de trucades i dos milions d’SMS fraudulents

–continua Borrás Roca–. Aquests tenen diverses desviacions més: fetitxisme, sadisme, necrofília... En ells pesa algun factor biològic que encara es desconeix. En tercer lloc hi ha els pederastes per incomunicació, els que per timidesa o retard mental tenen molts problemes per comunicar-se amb altres adults. I, finalment, hi ha els que, senzillament, no se sap què els porta a abusar d’un menor».

EL CASCAVELL / L’inspector Ruiloba, que ha hagut d’escoltar com algun detingut li deia que a ell el que li agradava era estar amb nadons perquè són «tan petits que després no es recorden del que ha passat», diu: «A vegades he pensat: ‘No puc més, canvio de feina’. Però aquesta és una tasca que necessita molta especialització i algú ha de posar el cascavell al gat. M’ha tocat a mi».