El vi sense alcohol comença a obrir-se camí a Espanya

Aquesta informació es va publicar el dia 28/02/2010. El contingut fa referència a aquesta data.

Avui sona a extravagància, però demà figurarà a les cartes de molts restaurants. El vi sense alcohol ha començat a obrir-se camí a Espanya, impulsat sobretot per un parell de cellers –Torres, del Penedès, i el Grupo Matarromera, de Castella i Lleó– que han fixat la mirada en el creixent grup de consumidors que no prenen begudes alcohòliques, per prescripció mèdica o per voluntat pròpia.

El vi desalcoholitzat no té res a veure amb el most, simple suc de raïm. El mètode d’elaboració més estès, mitjançant columnes de cons rotatoris, parteix de vi normal per extreure’n primer les substàncies aromàtiques, retirar després l’alcohol, i al final reincorporar-hi les aromes. El preu per ampolla oscil·la entre cinc i vuit euros.

En el tast, els vins desalcoholitzats aguanten el tipus enfront dels comuns a la vista, flaquegen en l’olfacte, i s’agenollen en el sabor. «Els falta ànima perquè no tenen l’estructura que dóna l’alcohol», explica Josep Roca, sommelier del restaurant El Celler de Can Roca (tres estrelles Michelin). Els blancs tenen més bona acollida que els negres, perquè la baixa temperatura de servei atenua les diferències amb els vins normals. En síntesi: són tan bons, o tan dolents, com la cervesa sense alcohol.

NOUS CONSUMIDORS / El seu propòsit no és esgarrapar mercat als vins comuns, sinó atraure nous consumidors. El president del Consell de Productors de Vi Desalcoholitzat (Convides), Juan E. Suárez, precisa quatre grups: els que no beuen alcohol per salut, entre aquests les embarassades; els que no en beuen perquè han de conduir; els que participen en àpats de negocis i prefereixen no engatar-se, i els que renuncien a la beguda per motius religiosos, com musulmans i budistes. En tots aquests casos, el vi desalcoholitzat no competeix amb el normal –tindria la batalla perduda–,

sinó amb refrescos, sucs i aigües. L’experiència de Roca és il·lustrativa: «En pren gent que havia begut vi i que ara no pot, però vol mantenir el ritual a taula».

Les Bodegas Torres van ser el primer celler d’Espanya que va apostar pel nou producte. En vista del seu avanç a la resta d’Europa i els EUA, la firma va llançar el 2007 el Natureo, un blanc de raïm moscatell. L’anyada d’estrena es va destinar a àrees de servei d’autopistes. «Gairebé immediatament ens van arribar moltes més sol·licituds», recorda Mireia Torres, directora tècnica. Les vendes han augmentat des d’aleshores de forma sostinguda en supermercats i restaurants –«en l’últim any han crescut per sobre del 90%»–, però segueixen sent modestes. La producció de Natureo el 2009 va ser de 168.000 ampolles, molt lluny dels 9,2 milions del Viña Sol, el blanc més popular de Torres. La firma està fent proves per comercialitzar també un negre desalcoholitzat.

El Grupo Matarromera va pujar al carro el 2008 amb l’Eminasin (negre, rosat i blanc), i un any després va néixer Convides, entitat que avui agrupa mitja dotzena de cellers amb el propòsit d’afavorir un desenvolupament del sector similar al de la cervesa sense alcohol.

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

QÜESTIÓ DE NOM / El primer repte és conquistar el nom. A dreta llei, el vi sense alcohol ni és vi ni és sense alcohol. La llei exigeix un grau alcohòlic mínim del 9% per denominarvi una beguda, i el nou producte ronda el 0,5% (la qualificació de «sense alcohol» està permesa fins a l’1%). Això obliga els cellers a etiquetar-lo com a «beguda a base de vi desalcoholitzat». El sector pretén que s’autoritzi la denominació de «vi sense alcohol» –a imatge, una altra vegada, de la cervesa–, però topa amb reticències com la que expressa el director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, Oriol Guevara: «Ens alegra que s’impulsi un nou producte, però sense perdre de vista que el vi desalcoholitzat no és vi».

Pel que fa al seu futur, la cervesa torna a servir de referència. Introduïda el 1976, la sense alcohol suposa avui el 13% de les canyes que prenen els espanyols. Experts com Josep Roca i José Peñín, pare de la guia que porta el seu cognom, coincideixen en la improbabilitat que el vi desalcoholitzat arribi a aquesta cota. A Espanya hi ha més cultura vinícola que cervesera, i costa transgredir-la. Amb tot, el president de Convides aporta una dada reveladora: «Només que el vi sense alcohol arribés a un 2% de quota de mercat, aconseguiria un volum de negoci de 100 milions». Un gran pastís que presagia un futur prometedor.