Carles Monguilod: «L'heroïna va ser el gran holocaust de la generació del 'Vaquilla'»

PRESENTACIÓ DE ‘VINT-I-CINC ANYS I UN DIA’.

Col·legi d’Advocats de Girona. Plaça Jaume Vicens Vives, 4.

19.30

Carles Monguilod és un dels advocats penalistes de Girona més coneguts i reconeguts. Ha intervingut en casos cèlebres, com el del segrest de la farmacèutica d’Olot i el del naufragi de L’Oca de Banyoles, i ha defensat personatges tan dispars com el Vaquilla i l’escriptor Javier Cercas. Les seves experiències i les seves reflexions sobre el funcionament de la justícia i la dimensió humana han quedat reflectits en el llibre Vint-i-cinc anys i un dia. Reflexions d’un advocat penalista, que avui presenta al Col.legi d’Advocats de Girona.

–¿Com se li va ocórrer el llibre?

–Com passa tantes vegades, la idea va sorgir durant un dinar per motius professionals amb els que ara són els meus editors. Els vaig començar a explicar històries sobre alguns dels casos en què havia treballat. Algunes els van semblar interessants i em van demanar que les plasmés en un llibre.

–¿Li ha costat gaire passar de l’argot judicial a la prosa comuna?

–A més de textos legals també he escrit articles en alguns diaris i sóc un àvid lector. El que més em va costar va ser aconseguir la disciplina suficient per dedicar unes hores diàries a l’escriptura. Ho feia a les nits. En comptes de llegir, escrivia, i també vaig treure algunes hores dels caps de setmana. He trigat cinc mesos a escriure el llibre i he intentat fer servir un llenguatge àgil i pròxim. És a dir, que l’he escrit tal com parlo.

–¿Només s’ha centrat en els casos més cèlebres?

–És veritat que el cas del naufragi de Banyoles o del segrest de la farmacèutica d’Olot em van deixar una empremta molt profunda. Especialment aquest últim, perquè Maria Àngels Feliu és una persona extraordinària, amb una dignitat i una valentia gens comunes, però també hi ha altres casos que van tenir transcendència pública perquè van marcar una generació.

–¿Com el del Vaquilla

–Exactament. Juan José Moreno Cuenca va representar una generació de joves que durant els anys 70 i 80 va quedar marcada per l’heroïna. Va ser un gran holocaust causat per aquesta droga i el virus de la sida, l’existència de la qual llavors es desconeixia. De mig centenar que en vaig defensar, ja han mort gairebé tots.

Notícies relacionades

Una passatgera del bus bolcat a Santa Susanna: «El conductor estava marejat abans de l’accident»

Una agressió sexual a Lledoners i un atac múltiple a funcionaris de Brians 2 en només dues setmanes

–Totes aquelles experiències fan pensar molt.

–Això és el que he mirat de fer. Treure algunes conclusions després de 27 anys de professió.