El mar Mediterrani també produeix ciclons 'tropicals'

Els ciclons, descomunals borrasques espirals amb vents huracanats i pluges torrencials, són un fenomen típic dels oceans tropicals perquè un dels ingredients necessaris per a la seva formació és justament una temperatura elevada de l'aigua, d'almenys 26,5°. No obstant, a milers de quilòmetres de distància, en un mar tan tancat com el Mediterrani, també hi neixen depressions d'aspecte ciclònic, amb el característic ull sense nuvolositat a l'interior i el moviment rotatori. S'anomenen ciclons quasitropicals o huracans mediterranis, encara que en l'argot meteorològic tenen un nom curiós:medicanes.

Romualdo Romero i altres investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en col.laboració amb l'Institut Nacional de Meteorologia (INM), fa anys que analitzen la gènesi, el desenvolupament i molt especialment la previsió delsmedicanes.És important estar previnguts. El 2 d'octubre del 1986, sense anar més lluny, un minicicló que va passar per Mallorca va destruir la fira nàutica instal.lada al port de Palma, explica Romero. "Per la mida i la durada, no tenen res a veure amb els immensos ciclons tropicals --precisa--, però també poden ser fenòmens intensos".

BREUS I SOBRE EL MAR

La majoria delsmedicanessón breus i es queden sempre sobre el mar, per la qual cosa a penes ens adonem de la seva existència, però alguns han evolucionat molt a prop de zones costaneres i fins i tot han creuat illes mediterrànies. Romero explica que almenys en tres ocasions recents --l'esmentat del 1986, setembre del 1996 i octubre del 2003-- unmedicaneha travessat Mallorca i s'ha pogut observar i analitzar.

Per a la formació d'un cicló al Mediterrani, prossegueix l'investigador de la UIB, és necessari que hi hagi prèviament una depressió freda en nivells mitjans i alts de la troposfera que actuï incrementant el potencial termodinàmic i la humitat relativa de la columna d'aire. El segon ingredient és l'absència de valors elevats de cisallament, que és la velocitat amb què el vent canvia d'altura.

Les temperatures superficials del Mediterrani poden superar fàcilment a l'estiu els 26,5° i fins i tot arribar a 30° a les zones més càlides. No obstant, afegeix Romero, encara que la calor del mar és un element important, el factor determinant per a la ciclogènesi és un altre: la diferència tèrmica entre la superfície i l'atmosfera. El 14 de gener del 1995, per exemple, una borrasca d'aspecte ciclònic es va formar a prop de Grècia, va avançar en direcció est i es va dissipar a les costes de Líbia després de quatre dies. La temperatura de l'aigua era de 16°, però això no va impedir que generés vents sostinguts de 135 quilòmetres per hora, equivalents a un huracà de categoria 1, i es dibuixés un ull espectacular, possiblement el més definit de les últimes dècades. De fet, també es formen ciclons en latituds més altes que les mediterrànies. Fins i tot a prop del pol Nord.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En qualsevol cas, la probabilitat més gran d'unmedicanees registra a la tardor, possiblement perquè es tracta de mesos amb una temperatura del mar encara alta i amb freqüents incursions de depressions extratropicals. La casuística és encara escassa per poder realitzar estadístiques, però de 12 esdeveniments analitzats per la UIB, tres van tenir lloc al setembre, quatre a l'octubre i dos a la primera meitat del desembre. Pel que fa a les zones de formació, sembla que n'hi ha més al Mediterrani occidental.

Romero pensa que és probable que el canvi climàtic augmenti la potència dels ciclons al Mediterrani, ja que s'incrementarà la temperatura de l'aigua del mar, "possiblement uns tres graus". No obstant, al mateix temps opina que es convertiran en més escassos perquè hi ha menys entrades d'aire fred del nord. "Serà més difícil que coincideixin els factors que originen elsmedicanes,però quan n'hi hagi seran més violents", conclou.