MEDI AMBIENT

Espanya perd en un sol any 9.000 milions d'abelles

La crisi s'atribueix a una rara síndrome que debilita l'insecte i buida les bresques

Insecticides, menys biodiversitat, sequera, i un protozou en són possibles causes

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA / ANTONIO M. YAGÜE / MADRID

La mort de milions d'abelles a tot el món té en estat d'alerta els científics i no s'hi acaba de trobar una explicació plausible. A Espanya, on en tan sols un any s'han despoblat 300.000 ruscos --uns 9.000 milions d'insectes--, l'enigma ha estat batejat oficialment com asíndrome, que és com es designen totes aquelles malalties sobre les quals no es coneix una sola causa concreta. Les abelles es debiliten, produeixen menys i acaben morint.

Francisco Puerta, especialista en apicultura de la Universitat de Còrdova, atribueix el problema a una combinació de factors vinculats en general a la degradació ambiental, des dels insecticides fins a la pèrdua de biodiversitat, els protozous, els monocultius, la utilització de plantes autopol.linitzables o l'estrès productiu. "Cap factor es suficient per si mateix per poder explicar la mortalitat, però tots plegats poden contribuir-hi", resumeix. Puerta posa com a exemple el factor dels insecticides: sembla demostrat que certs productes n'augmenten la mortalitat, però també es moren abelles en zones on no se'n fan servir. "L'origen és subtil i crònic --insisteix--, no agut".

COM FA QUATRE ANYS

El 2003 i el 2004 es van registrar morts massives de fins al 40% dels exemplars. El problema és tan complex que han arribat a sorgir algunes teories peregrines --"autèntics disbarats", segons l'opinió de Puerta--, com atribuir la mortalitat de les abelles a la telefonia mòbil. Segons aquesta explicació, presentada als Estats Units, les ones electromagnètiques les despisten i els impedeixen retornar als seus ruscos.

El biòleg Antonio Gómez Pajuelo situa al capdavant de les causes el debilitament de les abelles a causa dels anys de sequera o glaçades. "Els animals han de volar molt per menjar i beure, cosa que els genera una espècie d'estrès" que els escurça la vida. Les abelles es renoven contí- nuament. A l'hivern, quan hi ha poca activitat i estan tranquil.les a la bresca, poden viure fins a quatre mesos. A la primavera, no més de dos mesos i mig, i a la tardor, normalment amb més sequera, augmenta la mortalitat. "Una abellaviuuns 800 quilòmetres. A la tardor arriben a recórrer fins a 20 quilòmetres diaris i moren als 40 dies", explica l'expert.

El Centro Apícola de Castilla-La Mancha a Marchamalo (Guadalajara) atribueix el despoblament dels ruscos a l'atac del paràsitNosema ceranae. La síndrome, segons els seus responsables, es caracteritza per la progressiva disminució del nombre d'abelles en una colònia, sense causa aparent, fins que aquesta entra en col.lapse i desapareix al no poder ser ateses, per falta depersonal, les tasques de manteniment. "Es tracta d'una malaltia causada per les importacions de mel de la Xina i altres països asiàtics", subratlla Ángel López Herencia, president de l'Associació d'Apicultors de Guadalajara.

Alguns pesticides (com la imidacloprida i el friponil) també se situen en el punt de mira. Se solen aplicar a la llavor de gira-sol o de blat de moro i acaben al nèctar i al pol.len, d'on passen a l'abella. Gó-

mez Pajuelo considera que la principal afectació es registra a Galícia, Cantàbria i altres zones del nord d'Espanya on predominen els apicultors menys professionals i amb pocs ruscos, que les situen a prop d'horts cultivats. "França els va prohibir el 2004 i ha resultat un èxit. A Espanya s'hauria de fer el mateix", demana Gómez Pajuelo.

RELACIÓ NO DEMOSTRADA

Notícies relacionades

El Ministeri d'Agricultura defensa que hi ha diversos factors implicats en la mortaldat i que no està demostrada la seva relació amb pesticides ni amb la sembra de blat de moro trans-

gènic, com suggereixen algunes associacions ecologistes. "La prohibició d'insecticides a França no ha donat grans resultats. I hi ha països a Amèrica que tenen una extensió enorme de cultius transgènics i no han tingut problemes", assegura Esperanza Orellana, subdirectora general de Porcí, Avicultura i altres Explotacions. "No està demostrada cap causa concreta. Només sabem que la síndrome s'accentua amb el temps advers, sobretot la sequera", conclou Orellana.

Temes:

Animals Abelles