El fenomen
Els dubtes sobre la parella disparen la demanda de tests de paternitat
Més de 4.000 espanyols van recórrer el 2006 a la prova genètica per saber si el seu fill és seu
Els avanços en l'anàlisi de l'ADN multipliquen la creació d'empreses sobre filiació per internet
La desconfiança, o els dubtes sobre la fidelitat de la mare, i la recent oferta biotecnolò- gica que permet conèixer de forma ràpida, discreta i incruenta el codi genètic d'un fill --l'infal.lible test d'ADN que certifica que el nen al qual s'atribueix una paternitat porta en efecte un 50% dels gens de qui creu ser-ne el pare--, han disparat un negoci que a Espanya ja practiquen una vintena d'empreses. La majoria actuen a través d'internet i informen de la filiació sense que l'interessat es mogui de casa.
Un cabell del nen, ben arrencat des de l'arrel, o la saliva que ha deixat en un innocent xiclet després de mastegar-lo són suficients perquè el sol.licitant posi en marxa la prova de paternitat, cosa que, en un 98% dels casos, succeeix sense que la mare ho sàpiga. El 2006 van sol.licitar el test prop de 4.000 espanyols, el doble que tres anys abans però molts menys dels que desitjarien accedir a aquesta informació però desconeixen com fer-ho, considera la biòloga Pilar Arca, directora d'Ampligen, una companyia situada a Ponferrada (Lleó) que des del 1998 --de les primeres-- ofereix el recurs a la xarxa.
"Estic segura que no arribem a tots els que es podrien beneficiar d'això --diu Arca--. Els meus clients són persones normals que, en un determinat moment, comencen a dubtar si el nen que va néixer del seu matrimoni fa dos anys és seu o, potser, és del company de feina de la seva dona. Fins ara, aquestes incògnites s'arrossegaven tota la vida". Madrid, Barcelona i la costa mediter- rània són els principals punts d'origen dels seus clients, explica.
DUES MOSTRES DE SALIVA
Les peticions de paternitat han d'incloure una altra mostra de saliva (gairebé sempre obtinguda de la mucosa bucal) de qui busca descobrir l'empremta genètica del seu suposat fill. El procés, que exigeix respectar unes imprescindibles normes d'esterilitat, està pautat a les pàgines web de les companyies, que envien els envasos recol.lectors al domicili del sol.licitant, a qui no sempre exigeixen la identificació. El preu d'una prova oscil.la entre 300 i 600 euros si no es pretén que tingui validesa jurídica, i 1.000 en cas contrari.
No és un negoci obscurantista, asseguren els seus promotors. "La desconfiança humana ja existia abans de desxifrar l'ADN", afegeixen.
"Hi ha molts homes amb dubtes sobre la identitat dels seus fills, i la forma més simple de posar-hi fi és sabent la veritat genètica --afirma el biòleg (demana anonimat) que dirigeix la companyia catalana P-Test, en què no s'identifica el client --. No fem preguntes, no m'interessen els motius: oferim un test privat i anò- nim, com el que anuncia un embaràs". Segons aquest biòleg, un 10% dels fills d'europeus són d'un pare diferent del que creu ser-ho.
Com en altres casos, l'avenç tècnic que permet conèixer l'empremta genètica ha arribat al mercat abans que sigui regulat per llei. L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ha demanat que la Generalitat, o el Govern, delimitin l'ús d'aquestes proves, i que s'estableixin requisits d'actuació per a aquests laboratoris. També plantegen que s'exigeixi el consentiment del pare i de la mare abans de facilitar aquestes dades.
SENSE LLEI
"Hi ha un buit legal, que haurem de regular, que ens impedeix controlar les empreses que no actuen des d'un domicili geogrà- fic concret, sinó a través d'internet --afirma Rafael Manzanera, director general de Recursos Sanitaris--. Es poden donar situacions d'abús si un dels dos progenitors desconeix que l'altre ha demanat aquest test".
Algunes de les companyies del sector s'han inscrit de manera voluntària en la Societat Internacional de Genètica Forense, i se sotmeten a l'examen de control de qualitat de l'Institut Nacional de Toxicologia, únic òrgan oficial que fa aquestes proves, d'ús en criminologia.
Moltes de les peticions genètiques privades tenen com a objectiu utilitzar les dades després d'un divorci, per emprendre una demanda de no- filiació si es demostra que el fill porta sang d'un altre home. D'aquesta forma, el sol.licitant quedarà alliberat de pagar per la manutenció de la criatura. Un test d'ADN pot aconseguir fins i tot que el nen perdi el cognom de qui fins llavors va ser el seu pare. L'OBD qüestiona que la paternitat es determini només pels gens i proposa revisar el concepte.
Notícies relacionadesDETECTIUS Tota aquesta casuística explica que el focus predilecte de publicitat del nou negoci genètic siguin els advocats matrimonialistes, els detectius privats o, també, els programes de televisió als quals els agrada airejar l'ADN del seu públic.
"La demanda no deixa d'augmentar --assegura la directora d'Ampligen--. Un sector en alça són els immigrants que tenen un fill a Espanya i ho volen demostrar per obtenir documentació. També ens demanen el test algunes dones, poques, que no estan segures amb quina relació van quedar embarassades".
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- FUTBOL I INVERSIÓ Compro un club mentre jugo en un altre: Messi i Luis Suárez s’afegeixen a l’última moda dels futbolistes
- Visita inesperada Plaga d’arnes gegants: invasió a diverses zones de Catalunya i Espanya
- Musk deixa el Govern després d’aplicar polèmiques retallades
- Obres El Barça planeja estrenar el nou Camp Nou al Gamper, però només per a 25.000 espectadors
- Cas excepcional Alegria per als conductors a Espanya: no hauran de passar la ITV a partir de 2025 si el seu cotxe està en aquesta llista
- Ajuts socials Ja és oficial: Així pots sol·licitar el nou ajut de 700 euros compatible amb l'Ingrés Mínim Vital
- Frau La Policia Nacional, preocupada en detectar una nova estafa que utilitza les etiquetes de les escombraries: així pots evitar-la
- Una jutgessa investiga si la CCMA ha pagat retribucions superiors al límit legal a directius