PERSONATGES
Una moneda antiga avala que Cleopatra no era maca
Aquell no era precisament un nas rectilini i delicat: no es desprenia de la cara com un apèndix gràcil ni tenia la subtilesa dels grans nassos, ni era per si sol un tret de bellesa i de poder. Li faltava elegància i li faltava classe, estil, i li sobraven a canvi duresa i, en certa manera, vulgaritat. El nassó més famós de tots els temps no era el perfecte monument a què s'ha rendit tribut des de l'antiguitat fins al nostre temps. Tot apunta que Cleopatra estava lluny de lluir un do semblant.
Hi ha constància que la sobirana exòtica per excel.lència no només no tenia un nas prodigiós, sinó que no era precisament un exemple de bellesa. L'amant de Juli Cèsar i Marc Antoni era lletja i així va quedar consignat a les monedes de l'època, dues de les quals s'exhibeixen ara al Museu Shefton de la Universitat de Newcastle. Una reprodueix el perfil de l'antiga reina d'Egipte amb el que pel que sembla era el seu verdader nas: aguilenc, punxegut i d'ales gruixudes. Poc a veure amb la imatge habitual. "Els escriptors romans ens diuen que Cleopatra era intel.ligent i carismàtica, i que tenia una veu seductora, però en cap cas esmenten la seva bellesa", va assenyalar la directora de museus arqueològics de la universitat, Lindsay Allason-Jones.
DES DE PLUTARC A
la segona moneda apareix el perfil de Marc Antoni: una altra decepció. Liz Taylor era massa i Richard Burton també. Tots dos representen probablement la imatge més estesa de l'idil.li que hi va haver entre la reina egípcia i el general romà gràcies a la pel.lícula cèlebre estrenada l'any 1963. Però el cert és que Joseph Mankiewicz no va inventar res quan va escollir els protagonistes de la sevaCleopatra, i si els dos elegits es comptaven entre el més esplèndid que hi havia llavors a l'abast era perquè el director nord-americà havia seguit les pautes de la tradició. La historiadora María Cid López assegura que amb el seuMarc Antoni i Cleopatra, que va estrenar l'any 1607, William Shakespeare va marcar "el punt de partida de la llegenda i el mite" de la reina, però deixa clar que el dramaturg anglès la va escriure basant-se en els textos de Plutarc.
Els dons són relatius. Les monedes que s'exposen al Regne Unit tenen una mica més de 2.000 anys d'antiguitat, i pot ser que aleshores el nas corbat de Cleopatra es veiés amb uns altres ulls. "Els encants de la seva figura, ben recolzats per les gentileses de la seva conversa, i per totes les gràcies que es desprenen d'una feliç personalitat, deixaven en la ment un agulló que penetrava fins al fons --va escriure al segle II l'historiador grec--. Posseïa una voluptuositat infinita quan parlava, i tenia tanta dolçor i harmonia en la veu que la llengua de la reina d'Egipte era com un instrument de diverses cordes".
Notícies relacionadesGOLL I LLAVIS PRIMS
"La imatge de Cleopatra com una seductora bonica és recent", explica Allason-Jones. Els estudiosos coincideixen a dir des de fa alguns anys que els defectes físics de la sobirana no eren pocs --mandíbula prominent, llavis prims, goll-- però encara no se sap en quin moment la reina exquisida es va convertir en reina bonica, si entre Plutarc i Shakespeare o entre Shakespeare i Mankiewicz. ¿I quan es va transformar el general d'ulls sortints, coll inflat i nas deforme en algú semblant a Richard Burton? La Cleopatra d'Astèrix és prima, menuda i té un nas perfecte. La de Mankiewicz també. La lletja, sembla, es va quedar guardada als calaixos de la història.
