La desconstrucció del cap de Creus

Tots els xalets adossats del Club Mediterranée de Cadaqués tenien un nom i tots els noms estaven escrits en francès. Moltes de les plaques on apareixia el títol de cada petit immoble --superfície: amb prou feines 10 metres quadrats-- han estat arrencades des d'aquell estiu del 2003 en què aquest recinte, un dels primers a desenvolupar el concepte de vacances amb tot inclòs, va obrir per última vegada les seves portes, però encara se'n poden veure algunes.Resine,Malachite,CitronoAllegresse. A partir d'aquest xalet es començava a sentir ahir un so molt diferent del de la bufada del vent i el cant de les gavines.

Era el desassossegant soroll del martell pneumàtic. En el seu segon dia a la Cala Agulles, on, els anys 60, els responsables del Club Med van considerar oportú abocar un mar d'argamassa sobre les roques perquè els seus clients poguessin arribar al mar amb tota comoditat, quatre operaris contractats pel Ministeri de Medi Ambient realitzen una feina que té més a veure amb l'arqueologia o l'avantguarda gastronòmica d'El Bulli que amb les simples obres. En el mateix tros de terra en què es troba el restaurant de Ferran Adrià, seu de la truita desconstruïda, s'està portant a terme una desconstrucció en què, en lloc d'ous i patates, els ingredients són formigó i roca.

"Hem d'anar amb molt de compte",va afirmar Miguel Ángel Sánchez, un dels operaris. Gairebé amb tant de compte com un grup d'arqueòlegs que troba a la Vall dels Reis una tomba verge amb la mòmia d'algun emperador egipci. Es tracta de separar el formigó que van abocar els responsables del Club Mediterranée de la roca original del cap de Creus, de forma que aquesta cala retrocedeixi quatre dècades.

Com si no hagués passat res. Com si aquesta barbaritat urbanística en ple parc natural no s'hagués portat mai a terme. Quan la cala Agulles hagi passat per aquesta singular màquina del temps, els obrers es traslladaran a la cala Culip, la cala Cullaró, la cala Tudela i, finalment, al Racó de Francarlos. En tots aquests llocs també hi ha plataformes amb quilos i quilos de formigó, prova que no únicament al vilipendiat Llevant es van cometre salvatjades contra el litoral.

Un món aïllat

El Club Med, que va obrir les seves portes l'any 1962, era un compartiment estanc dins del cap de Creus. Fins al punt que els habitants de Cadaqués el van batejar com Gibraltar, pel nul contacte que tenien amb els clients d'un complex de vacances que compta amb centres repartits per tot el planeta i que, durant dècades, va ser sinònim de platja, sol i sexe, no necessàriament per aquest ordre.

Ara, no obstant, en lloc de turistes francesos amb la pell del color d'una gamba, el que hi ha és el no-res més absolut. El centre per a estiuejants, que ocupava 200 hectàrees i comptava amb 370 xalets adossats, dos restaurants, bar, piscina, pistes de tennis, de tir amb arc, discoteca i amfiteatre, ofereix l'aspecte d'un poblat de l'antic Oest nord-americà que ha estat objecte d'una sagnant ràtzia per part d'un grup d'indis arapahoes. Totes les construccions estan escrostonades, moltes de les dutxes tenen les aixetes arrencades i algunes camins han estat esborrats per la mateixa malesa.

8.000 quilos al dia

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

Diuen els operaris que, al ritme que porten --ni més ni menys que 8.000 quilos al dia de formigó separats de la roca--, la cala Agulles estarà neta d'aquí a dues setmanes. El pla per demolir la façana marítima del Club Med té una durada de vuit mesos i un pressupost que arriba als 841.278 euros. L'enderrocament de les edificacions serà més llarg. De moment, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient han firmat un protocol pel qual aquest últim organisme pagarà tres milions d'euros dels 6,5 en què està valorada la demolició total. A aquesta xifra, és clar, se li han de sumar els 4,4 milions que el Ministeri va pagar l'any 2005 pels terrenys del recinte.

Tot això perquè el parc natural del cap de Creus retrocedeixi a quatre dècades enrere.