El corrent del Golf va gelar Europa al segle XVII

En els hiverns més rigorosos de l'anomenada Petita Edat de Gel, especialment al segle XVII, era freqüent que el Tàmesi es gelés, que es pogués patinar sense interrupció pels canals holandesos i fins i tot que s'accedís a peu fins a l'illa de Manhattan. Les costes de Groenlàndia van quedar totalment despoblades, les vinyes van desaparèixer de la Gran Bretanya i, en un exemple més pròxim, sembla que Sierra Nevada va arribar a comptar amb una glacera per-

pètua, amb neu tot l'any.

El fred d'aquest llarg període s'havia vinculat generalment a cicles solars, però ara resulta que al darrere de tot això hi va haver un debilitament del corrent càlid del Golf, que recorre l'Atlàntic nord i que és responsable del fet que les costes d'Europa i bona part dels EUA tinguin un clima més temperat del que els correspon per la seva latitud. Això és almenys el que suggereix a la revista Nature un estudi coordinat per David Lund, investigador de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, que ha analitzat la composició de l'esquelet fossilitzat de 3.000 foraminíferes --un petit component del plàncton-- a l'estret de Florida i les Bahames.

ISÒTOPS D'OXIGEN

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

Concretament, els investigadors han calculat en els microorganismes l'abundància d'un isòtop molt estrany de l'oxigen, l'O18, i a partir d'aquí han pogut determinar la salinitat que van tenir les aigües en aquella època (per regla general, les aigües més salades pesen més i tendeixen a baixar a les profunditats i a refredar-se). "Que la salinitat en aquella zona tropical fos més gran --resumeix Antón Uriarte, professor de Climatologia de la Universitat del País Basc-- podria significar un cert estancament de les aigües, és a dir, que no fossin exportades cap al nord amb la intensitat d'avui dia". El corrent, que avui transporta uns 31 sverdrups (31 milions de metres cúbics per segon), va perdre almenys un 10% del seu volum d'aigua i del seu poder calorífic, sosté Lund.

L'estudi no es pronuncia sobre l'origen del debilitament --afirma simplement que hi va haver un canvi en la circulació dominant dels vents--, però sí que confirma que no són desencertades les hipòtesis sobre un refredament de l'Atlàntic nord --fins i tot, paradoxalment, per l'escalfament a Groenlàndia, com recull catastròficament la pel.lícula El día de mañana--. "L'assumpte està a saber per què va succeir --manifesta Uriarte--. Podria haver estat un canvi en la circulació atmosfèrica, degut al seu torn a disminucions en la insolació, o també per una reducció de l'ozó estratosfèric. Sigui com sigui, la Petita Edat de Gel es va allargar tècnicament entre el 1300 i el 1850 i va batre rècords entre el 1645 i el 1715, coincidint amb un màxim d'activitat a les taques solars.