Manual per descobrir la Catalunya més insòlita (II)

El volcà de més altura >> El Croscat, a la Garrotxa, de 185 metres

El volcà Croscat, situat a la zona volcànica de la Garrotxa, és l'únic volcà tallat de tota la Península Ibèrica.

És el més jove de tots els que hi ha a la famosa zona volcànica dels voltants d'Olot i va tenir dues erupcions: la primera i més important fa 17.000 anys i la segona i última fa 11.500 anys.

Es tracta d'un volcà estrombolià; un tipus de volcà que es caracteritza per expulsar de forma violenta fragments de magma, que reben el nom de piroclastos, i també perquè emeten magma fluid, és a dir, lava.

Aquests fragments van cobrir una superfície de 20 quilòmetres quadrats i es van acumular fins a formar un con de 160 metres d'altura.

El seu cràter, que és conegut per tenir forma de ferradura, fa 600 metres de llarg per 350 metres d'ample.

A la part superior del volcà Croscat encara hi queden restes d'una torre de comunicacions que hi va haver allà fa alguns anys.

La colla més antiga >> Els Xiquets de Valls

La Colla Vella dels Xiquets de Valls és la que té una història més llarga dins del món dels castells, aproximadament uns 200 anys. Els seus orígens es perden en l'evolució de l'antic ball de valencians o de moixigangues de finals del segle XVIII i principis del XIX.

L'existència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls està documentada des de l'any 1801, quan se la coneixia com la Colla dels Pagesos. Així, va ser la pionera a aconseguir les construccions més emblemàtiques del segle XIX, com el primer quatre de nou sense folre l'any 1881, i el cinc de nou amb folre el 1883. Els seus protagonistes més destacats van marcar un dia el destí feliç de la Colla. L'esperit que van introduir en els castells ha anat traslladant-se entre les successives generacions que han constituït la colla, i els actuals membres afirmen que consideren un orgull sentir-se'n descendents. Aquest esperit va seguir viu també en el moment de la decadència de finals del segle XIX i les dues primeres dècades del XX, on es van poder veure en moltes festes majors castells de sis. Però també es va poder veure com la Colla guanyava el primer concurs de castells, el 1902.

El riu més llarg >> El Segre, amb 257 quilòmetres

El Segre, que travessa Catalunya al llarg de 257 quilòmetres, és el riu més llarg del país.

Afluent del riu Ebre, el Segre ha estat històricament un important eix de comunicació per on entraven i sortien del territori tant idees com productes.

Neix al vessant nord del pic del Segre, al municipi de Llo, a l'Alta Cerdanya, pertanyent a França. Gira a l'oest formant la vall de la Cerdanya i després entra a Catalunya. Passa pels municipis de Llívia, la Seu d'Urgell, Ponts, Balaguer i Lleida abans d'unir-se a l'Ebre a la localitat aragonesa de Mequinensa.

Els principals afluents del Segre són la Valira, Valltova, el riu de la Llosa, el Quer, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribargorçana i el Cinca.

El far més veterà >> El del Llobregat, a Barcelona, del 1852

Far de referència per arribar al port de Barcelona. Es va encendre per primera vegada l'1 de gener del 1852, i és el model de molts dels que es van

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

construir durant la primera fase del programa d'enllumenat de la

costa espanyola. És el far més antic en actiu.