Matthew Perry i el seu infern de metadona, Xanax, cocaïna i un litre de vodka al dia

En part per rebaixar el tedi d’una altra estada hospitalària, Perry es va decidir un dia a començar a escriure la seva lluita a les Notes de l’iPhone. El seu mànager, en lloc d’intentar dissuadir-lo, el va animar a seguir. Lent però segur (l’exorcisme el deixava tan exhaust que només podia escriure un parell d’hores al dia), l’actor va acabar completant, fins i tot abans del termini límit, una autobiografia sense aparent autocensura, franca, crua i sense embuts. Com abans acabés i com més clar fos, més vides podria salvar. La dedicatòria del llibre aclareix la missió humanitària: «A tots els que estan patint allà fora. Ja sabeu qui sou». 

Del vi blanc al còctel letal

Del vi blanc al còctel letalAl principi, recorda Perry, van ser un ‘pack’ de Budweisers i una ampolla de vi blanc Andrès Baby Duck. Llavors tenia catorze anys i ell i els seus amics exploraven formes d’evasió. Poc podia imaginar que allò acabaria sent la seva presó. Aquesta exploració gairebé innocent va acabar, segons recorda en diversos moments, en el consum simultani de metadona, Xanax, cocaïna i gairebé un litre sencer de vodka al dia. Va marcar una línia de separació respecte a l’heroïna: ja només la paraula en si mateixa l’aterria.

El 2019, va caure en coma durant diverses setmanes després que el còlon li explotés per l’abús d’opioides. Els doctors van dir als seus éssers estimats que tenia un dos per cent de probabilitats de sortir viu d’una cirurgia de set hores. Ho va aconseguir, però va haver de ser connectat a una màquina ECMO (les sigles de la qual en anglès venen d’oxigenació per membrana extracorpòria) i, després, passar sis setmanes a l’uci respiratòria i de cardiologia de l’UCLA.

La sobrietat, en què està des de fa un any i mig, li ha sortit per un ull de la cara: al llibre parla de set milions de dòlars, que ha pujat a nou en alguna entrevista recent. El compte inclou quinze temporades en centres de rehabilitació i una en un hospital psiquiàtric. Pel camí, a més de diners, ha perdut la capacitat per disfrutar en totes o gairebé totes les activitats de la vida: és un dels efectes secundaris del placebo que pren per tractar la seva addicció als opioides, el Suboxone. 

Del seu casament ficcional a la clínica

Per sort per a serièfils, Perry parla també al seu llibre de ‘Friends’, dels seus grans col·laboradors a la sèrie i del que va suposar formar part d’un fenomen pop d’aquest nivell. Però fins i tot moltes anècdotes de rodatge estan lligades als seus problemes d’intoxicació. Tot i que assegura que mai va anar a treballar sota els efectes de cap droga, només va estar realment sobri en la novena temporada. Perry recorda una visita d’Aniston a la seva caravana per cantar-li les quaranta («Sé que has tornat a beure») o que quan es va celebrar el casament de Monica (Courteney Cox) i Chandler, el 17 de maig del 2001, estava internat en una clínica de rehabilitació. 

Després de llegir el llibre, revisar ‘Friends’ no serà igual de divertit. Segons assenyala Perry, els seus canvis de pes entre una temporada i una altra indiquen la trajectòria dels seus excessos: si havia guanyat quilos, era per l’alcohol; si estava prim, era per les pastilles, i si portava perilla, era per estar «prenent-ne moltíssimes». 

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Durant el seu camí de confessió, l’actor aprofita per demanar disculpes a les víctimes col·laterals del seu comportament, sobretot a les dones de la seva vida. Chandler i Matthew eren iguals en la por i, sobretot, la capacitat per a l’autosabotatge. Per això va deixar Julia Roberts («en lloc d’encarar aquella por constant a perdre-la»), l’executiva televisiva Jamie Tarses o l’actriu Lizzy Caplan. «Estic agraït a totes les dones que vaig deixar pel simple fet d’estar espantat; us dono les gràcies i alhora us demano perdó», escriu. 

Ara considera «l’amor i el valor» les coses més importants d’aquesta vida. Té valor per plantar cara a l’infern, que, segons ha comprovat, existeix: «No consentis que ningú et digui el contrari. Jo hi he estat: existeix. Fi de la discussió».