70 anys de la mort d’un mite

‘Santa Evita’: el rocambolesc segrest del cadàver d’Eva Perón

Disney estrena aquest dimarts la sèrie produïda per Salma Hayek i protagonitzada per Natalia Oreiro, Ernesto Alterio i Francesc Orella

‘Santa Evita’: el rocambolesc segrest del cadàver d’Eva Perón

DISNEY+

3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha personatges tan importants en la història d’un país que no només van marcar la seva història en vida, sinó també després de morts. És el que va passar amb Eva Perón, primera dama argentina entre 1945 i 1952 i presidenta del Partit Peronista Femení. Coincidint amb el 70è aniversari de la seva mort, Disney+ estrena aquest dimarts 26 de juliol ‘Santa Evita’, sèrie argentina produïda per Salma Hayek que recrea un dels capítols més desconeguts de la biografia d’una dona que és tot un mite per a bona part dels seus conciutadans: la rocambolesca història de la desaparició del seu cadàver. Basada en el ‘best-seller’ homònim de Tomás Eloy Martínez, aquesta superproducció de set episodis rodada en més de 40 localitzacions i que ha comptat amb 120 actors i 1.300 extres segueix l’insòlit cas del periple del cos embalsamat d’Eva Perón. Després de l’enderrocament del president Juan Domingo Perón el 1955, les forces militars de l’Argentina que van prendre el poder van decidir ocultar-ne el cadàver per evitar que es convertís en una arma contra el règim i que el poble, al veure la figura incorrupta, comencés a venerar-la com si es tractés d’una santa. Setze anys duraria el segrest d’aquest cos errant sense sepultura.

«Eva va ser una dona que no van poder dominar durant la seva curta vida i aquests homes van voler quedar-se amb el seu cos com si fos un trofeu. Allà crec que hi ha molta semblança amb la por que es continua tenint ara a les dones amb poder», afirma Natalia Oreiro, que encarna aquí un personatge que ja han recreat a la gran pantalla companyes com Madonna i Esther Goris. L’actriu destaca que va voler fer «una interpretació i no una imitació» de la seva figura, tot i que, per inspirar-se, va aprofitar tot el material audiovisual que tenia d’ella, així com el que li va proporcionar el mateix Museu d’Evita de Buenos Aires.

Figura controvertida

Notícies relacionades

També van haver de desmitificar el personatge els directors i coproductors de la sèrie, Alejandro Macci i Rodrigo García, conscients de «la controvèrsia» que continua generant la figura d’aquesta dona a l’Argentina. «Ens protegia que estàvem treballant a partir d’un llibre, que no estàvem fent una biografia d’Eva», reconeixen. Tot i que es prenguessin algunes llicències respecte a l’obra. «El llibre està escrit en primera persona, que jo sempre vaig interpretar com una espècie de Tomás Eloy Martínez ficcionat. Nosaltres el portem més enllà i creem el personatge del periodista [interpretat per Diego Velázquez] que està investigant la història 20 anys després», explica García. «Però, al contrari que al llibre, en la sèrie no tot és explicat des del punt de vista d’aquest personatge, que ens interessava perquè era algú que no formava part de l’entorn d’Eva», afegeix.

Així, s’incorpora la visió de la mateixa ex primera dama (de la qual es mostren escenes de la seva infància com a filla il·legítima d’un polític conservador, de la seva joventut com a actriu i de la seva vida amb el seu marit), i de dos homes que es van obsessionar amb ella: el militar argentí Carlos Moori Koening (Ernesto Alterio), a qui van encarregar segrestar el cadàver d’Eva, i el doctor Ara (Francesc Orella), que es va ocupar d’embalsamar-lo per encàrrec de Juan Domingo Perón (Darío Grandinetti). «El meu personatge és ben complex perquè, partint d’algú per a qui mantenir l’ordre és una cosa fonamental, aquest control comença a veure’s esquerdat perquè li comença a passar una cosa que no pot controlar, que té a veure amb un enamorament i fins i tot amb una maledicció que sent que hi ha entorn del cadàver», explica Alterio. Orella, per la seva banda, també destaca «l’obsessió» del doctor Ara pel «mite d’Eva», una dona la imatge de la qual «encara avui entapissa les parets dels carrers d’Argentina i omple de grafitis les seves ciutats», com recalquen els directors.