TerraVision: la història del pioner projecte que es va rebel·lar contra Google

Hi va haver una època en què Google no dominava el món. Abans de consolidar el seu domini sobre el mercat digital, consolidat en l’estratègia de «copiar, adquirir i matar» la competència, el gegant de Silicon Valley va ser una empresa emergent en un món en el que Internet començava a divisar la seva potència. El futur encara s’havia d’escriure i en aquesta carrera entre visionaris també es van produir tot tipus d’abusos.

Va ser llavors, el 1993, quan la desconeguda companyia alemanya ART+COM va desenvolupar TerraVision, un projecte pioner que va permetre, per primera vegada, reproduir virtualment el món a través d’imatges de satèl·lits i dades arquitectòniques, situant l’usuari en una experiència immersiva per poder visitar qualsevol racó del planeta. ¿Us sona? Vuit anys més tard, el 2001, Google va llançar Google Earth, programa informàtic que replicava aquesta mateixa idea.

El 2014, els artistes i informàtics alemanys al darrere d’ART+COM es van atrevir a portar la totpoderosa Google als tribunals, acusant-la d’haver violat la patent de l’algoritme en què es basava TerraVision i de copiar aquest sistema per llançar Google Earth. Ara, aquesta batalla legal inspira ‘lEl código que valía millones’, ja disponible a Netflix.

Creada per Oliver Ziegenbalg i dirigida per Robert Thalheim, aquesta minisèrie alemanya de quatre capítols recrea la fascinant història de TerraVision viatjant al Berlín desacomplexat de després de la caiguda del mur, on artistes i ‘hackers’ van trobar un terreny fèrtil per a la contracultura. I ho fa a través Carsten Schlüter (interpretat pels actors Leonard Scheicher i Mark Waschke) i Juri Müller (interpretat per Marius Ahrendt i Mišel Matičević), dos personatges de ficció que representen Joachim Sauter, Pavel Mayer, Axel Schmidt i Gerd Grüneis, els veritables impulsors del projecte, com explica el ‘making off’ que acompanya la sèrie.

Aquesta adaptació fictícia se serveix del seu testimoni i de les transcripcions del judici per narrar com la caiguda del teló d’acer va obrir el camp de visió a uns somiadors alemanys que van trencar les barreres de la imaginació per concebre el que acabaria sent una peça clau de la revolució digital. I el que va succeir perquè aquest invent visionari acabés sepultat sota l’alfombra de la Història.

Els primers capítols transcorren saltant de la preparació del judici als orígens de TerraVision i de l’amistat entre els protagonistes, replicant la frenètica estructura narrativa de ‘La red social’ (David Fincher, 2010). L’últim viatja directament a Delaware, EUA, per narrar al detall el judici contra Google amb un to que beu directament de clàssics del ‘thriller’ judicial com ‘Testigo de cargo’ (Billy Wilder, 1957) o la més recent ‘El juicio de los 7 de Chicago’ (Aaron Sorkin, 2020).

Tot això vestit amb una estimulant banda sonora que entremescla a la perfecció el frenesí llibertari del techno alemany amb el futurisme utòpic dels sintetitzadors, creant una perfecta imatge sonora de l’efervescència cultural del Berlín dels anys 90.

Història d’un fracàs

No obstant (compte: espòiler), ‘El código que valía millones’ no és la història d’un èxit, sinó que opta per «la perspectiva dels perdedors», com va explicar Ziegenbalg a ‘Variety’. Google i el seu exèrcit d’advocats encorbatats van vèncer el plet al considerar el jurat popular que ART+COM no havia demostrat la violació de patent. L’octubre del 2017, el Tribunal d’Apel·lació del Circuit Federal dels EUA va confirmar la invalidació de la patent que l’empresa alemanya va emetre el 2013 per reclamar 100 milions de dòlars a Google per infraccions.

Malgrat la seva envergadura, tant TerraVision com el seu procés judicial contra Google són grans desconeguts per a la majoria de la població. El gran mèrit de la sèrie rau a acostar un tema tan complex i eteri com és un algoritme al gran públic. I fer-ho sense renunciar als tecnicismes que ens permeten conèixer millor la documentada actitud depredadora de Google per robar patents, marques comercials, drets d’autor i informació privada. Una intel·ligent construcció narrativa que la situa entre perles de la ficció alemanya contemporània com ‘Babylon Berlin’, ‘Deutschland 86’ o ‘Dark’.

Una advertència sobre Google

La sèrie és, sense cap dubte, producte del seu temps. Després d’una dècada de fascinació amb l’epifania tecnològica portada per messies de jersei de coll alt i ‘sneakers’, vivim immersos en una fase de desconfiança i fiscalització dels gegants socials (que no neoludisme) als quals se’ls va pavimentar una autopista sense peatges cap a un monopoli que ha acabat atrapant-nos a les seves xarxes.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

Google s’ha convertit en el gegant tecnològic més poderós del món. El seu omnipresent domini genera 7.944 dòlars de benefici cada segon i els seus tentacles s’estenen per tots els mercats. Controla el cercador més conegut del món, però també la telefonia mòbil (Android), el vídeo (Youtube), els navegadors (Google Chrome) i el correu electrònic (Gmail), entre molts d’altres. El desenvolupament de Google Earth li va permetre posar en marxa, el 2005, Google Maps, el revolucionari servei de mapatge mundial a temps real que s’ha convertit en una eina indispensable per a la ciutat moderna.

El poder de Google és tal que fins i tot aquest article, en el qual es ressalta la història dels enginyers que van plantar cara al Goliat tecnològic, claudica als seus dictats. L’objectiu d’un article és que es llegeixi, però perquè això pugui succeir primer fa falta que el potencial lector pugui trobar-lo a dalt de tot de la llista que proporciona el cercador. I, com dicta el SEO, la millor manera d’aconseguir això és potenciar paraules clau que optimitzin aquesta recerca. És a dir, posar el terme ‘Google’ en el mateix titular. L’únic que ens queda és la picada d’ullet literària: el nom del gegant a la cua i l’inici per a TerraVision, el veritable protagonista d’aquesta història.