Viatge al·lucinant al fons del so amb Mark Ronson

Aquest any no hem sentit cap tema nou de Ronson, ni com a productor ni com artista, però sí el seu podcast ‘The FADER Uncovered’, sèrie de converses amb músics com David Byrne, Questlove de The Roots o Damon Albarn de Blur. I abans, havia gravat ‘El arte del sonido con Mark Ronson’ (Apple TV+, divendres, dia 30), sèrie didàctica però distesa sobre tècniques i tecnologies que han definit la producció moderna. Una mica com la seva estel·lar versió de la recent ‘Song exploder’ de Netflix, també amb el prolífic productor i director Morgan Neville entre els seus artífexs. 

«Quan Apple TV+ va començar a caminar, es van acostar a mi i em van dir que els havia agradat molt la TED Talk que vaig fer sobre el sàmpling [o la reutilització d’una part de música en una peça diferent]», explica Ronson sobre els orígens de la sèrie. «Em van preguntar si això es podria traslladar d’alguna manera a la televisió; fer alguna cosa sobre música que fos informativa i pogués entendre tothom». Tant en la TED Talk com en aquest nou projecte, la bíblia de Ronson va ser ‘Así funciona la música’, de David Byrne: «Des que vaig llegir aquest llibre, no he tornat a pensar en la música de la mateixa manera. És un perfecte exemple de com agafar conceptes, en principi difícils, i fer-los accessibles per a tothom. M’inspira molt que algú com un artista de la seva trajectòria encara tingui ganes i temps per fer presentacions en PowerPoint o investigar per a un llibre».

Tot el que vols saber sobre el que escoltes

La primera temporada aborda sis tècniques i tecnologies que tothom reconeixeria si escoltés, però que potser no coneix pel nom: Autotune, sàmpling, reverb, sintetitzadors, caixes de ritme i distorsió. «La gent pot no saber el que és el reverb [o reverberació, efecte basat en retards], però sabrà dir-te que a una cançó li falta alguna cosa si l’hi treus. A ‘Back to black’, l’emoció ve del cor, però si tot aconsegueix aquest nivell de dramatisme és pel reverb, que fa que Amy soni com si estigués sola en una gran habitació, despullant la seva ànima per tu».

Una vegada decidits els conceptes, Ronson i el seu equip es van preocupar per aconseguir els convidats que millor els representessin. En el cas de l’autotune, parlen des del creador de l’efecte, l’enginyer Andy Hildebrand, al primer artista que hi va basar tot el seu projecte, T-Pain. Sobre el sàmpling parlen des de Hank Shocklee (de The Bomb Squad, l’equip de producció de Public Enemy) fins al mític DJ Premier, a qui Ronson porta discos des del Japó perquè en faci trossos i puguin fer un tema junts.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

«En el cas de la distorsió, de seguida vaig pensar en ‘Cult of personality’, del grup funk metal Living Colour. Potser no és el primer que a molta gent li ve a la ment, però en el meu cas va ser així. De manera que parlem amb Vernon Reid. També amb Thurston Moore, perquè mai oblidaré com em van impactar Sonic Youth quan els vaig sentir per primera vegada de petit. Em van fer por de sorollosos i agressius. Denzel Curry hi és per formar part d’una nova generació de rapers que està utilitzant la distorsió per donar so a la seva angoixa». 

Altres estrelles d’‘El arte del sonido con Mark Ronson’, a banda de gent com Paul McCartney, Questlove i Charli XCX, són les samarretes de grups que porta el nostre amfitrió a cada capítol: la de Public Enemy (esquinçada), la de Steely Dan, la de Lisa Lisa And Cult Jam... Aquesta sèrie imprimeix unes ganes perilloses de deixar-se mig sou en vinils i samarretes vintage a eBay. Vegin-la amb precaució.