SÈRIE
Crítica de ‘Perdiendo a Alice’: l’última gran perla de la tele israeliana
La guionista i directora Sigal Avin sorprèn amb aquesta torbadora història d’obsessió i vampirisme creatiu

Perdiendo a Alice ★★★★
Creadora i directora: Sigal Avin
Repartiment: Ayelet Zurer, Lihi Kornowski, Gal Toren, Yossi Marshak, Chelli Goldenberg
País: Israel
Durada: 49 minuts aprox. (8 episodis)
Any: 2020
Gènere: ‘Thriller’ psicològic
Estrena: 22 de gener del 2021 (Apple TV+)
De la mai ben ponderada televisió israeliana han nascut alguns dels projectes més celebrats de l’última ‘era daurada’ de les sèries: clàssics com ‘En terapia’, ‘Homeland’ i fins i tot ‘Euphoria’ són ‘remakes’ de produccions israelianes; de brillants originals que, al ser difícils de veure fora del seu país, no podien fer massa ombra a les còpies. Això últim ha canviat gràcies a les plataformes i la seva política de distribució global i recolzament a la indústria local: les sèries israelianes ja no són necessàriament invisibles fora del seu país, sinó que poden adquirir caràcter d’esdeveniment a escala mundial.
Apple TV+ no és aliena a aquests canvis i el setembre passat va estrenar ‘Teheran’, amb el cocreador del qual, Moshe Zonder (guionista en cap de l’exitosa ‘Fauda’), té un acord per desenvolupar projectes. I ara estrena ‘Perdiendo a Alice’, una absorbent sorpresa que tira per terra tot el (poc) que crèiem saber sobre la guionista Sigal Avin. Coneguda al seu país per telenovel·les i comèdies, aquí es marca un ‘thriller’ psicològic en sintonia amb Hitchcock, Lynch, el Polanski de ‘Lunas de hiel’ i l’Ozon de ‘Swimming pool’. Molt poca broma.
El primer episodi arrenca amb una cita de l’escultora francesa Louise Bourgeois: «L’art és garantia de seny». Paraules que perden sentit si tenim en compte els problemes on acaben les artistes que ocupen aquí el centre de la trama. Però té tot el sentit que se citi Bourgeois, sent com era una artista tan concentrada a estudiar les etapes femenines.
Avin enfronta dues dones en èpoques diferents de les seves vides. L’Alice del títol (Ayelet Zurer, dona d’Eric Bana a ‘Munich’) va ser, fa un temps, una cineasta arriscada que mostrava la sexualitat femenina sense embuts. Ara roda anuncis de iogurts, això quan l’hi permeten les seves obligacions maternes, i s’acontenta (és un dir) de ser l’ombra del seu marit actor (Gal Toren). A l’altre costat del quadrilàter hi ha Sophie (Lihi Kornowski), una jove misteriosa i hipersexual que ha escrit el guió de ‘thriller’ eròtic que té captivada la indústria, incloent-hi el marit d’Alice i aquesta mateixa, que acabarà convertida en la seva directora per petició de la mateixa Sophie.
Alice no s’ho pensa massa: és la seva oportunitat per «dirigir de nou, sortir de casa». Però pertot arreu apareixen mals auguris, com una invasió de rates, un senglar en un lloc insospitat o la desaparició de l’anterior director previst per a ‘Habitación 209’, com s’anomena aquesta història basada, potser, en fets (o desitjos, o secrets, o mentides) reals.
Directora de la sèrie a més de guionista, Avin sap introduir l’espectador en el punt de vista d’una heroïna intoxicada per la sensualitat i la promesa de perill de la seva aprenent/competidora. Compta al seu favor amb l’entrega desbordant de Zurer i Kornowski, aclaparadores cada una en el seu ‘crescendo’ particular. Però ‘Perdiendo a Alice’ no només explica com comença una obsessió, sinó també com acaba una parella; com el triomf d’una de les parts pot ser un estímul i una alegria per a l’altra, o més aviat al contrari. Cada petit moment del viatge desprèn veritable intimitat i està filmat amb veritables elegància i precisió. No espereu, ja no, aquesta vegada no, perquè no hi ha cap motiu, que arribi el ‘remake’ nord-americà.
- Sondeig polític d’Espanya Enquesta eleccions generals Espanya: L’auge de Vox dispara el bloc de la dreta i acosta el PSOE al PP
- La Seguretat Social adverteix: si guanyes 300 euros al mes hauràs de donar-te d’alta com a autònom
- Comerç icònic Lledó Mas diu adeu després de 118 anys
- Testimoni Commoció a València per l’home trobat mort després de 15 anys: «Mentre pagues, ningú es preocupa de si ets viu»
- Dotze d’octubre Una recepció sense Sánchez ni Ayuso
- Així és com pots evitar una de les estafes telefòniques més comunes de l'any 2025
- L'ànima vella i l'esperit jove del Toro més contemporani
- Sense previsió de represa La dana Alice obliga a cancel·lar 27 trens en el corredor ferroviari entre Barcelona i València
- Seguretat Social El Govern proposa apujar la quota dels autònoms entre 11 i 200 euros el 2026
- Futbol El Barça va concedir a Limak l’obra del Camp Nou malgrat que un informe tècnic li atorgava la pitjor puntuació