Crítica de 'Foodie love': torna la Isabel Coixet més enginyosa i juganera

En el terreny de la ficció televisiva més autoral, hi ha directors que aprofiten el format per adaptar-se a les seves convencions i seguir al peu de la lletra les regles del joc, mentre que d’altres l’utilitzen com un terreny de proves per experimentar i explorar a fons el seu univers des d’una perspectiva diferent.

És el que sembla haver intentat Isabel Coixet a ‘Foodie love’,una sèrie en la qual recull bona part de les seves obsessions com a cineasta (podem reconèixer la seva personalitat de manera immediata), però servides amb un toc de frescor que d’alguna manera ajuden a reconciliar-nos amb el seu costat més enginyós i juganer i la seva capacitat de parlar sobre algunes qüestions importants (el compromís, la solitud) sense caure en la condescendència o la impostura.

Ho fa mitjançant la subjectivitat de dos personatges que, a través dels seus pensaments i el seu constant xoc dialèctic, ens ofereixen una reformulació contemporània de la guerra de sexes i de les relacions de poder entre home i dona.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

En cada capítol anirem coneixent una mica més de cada un d’ells, que aniran mostrant o ocultant part de les seves inseguretats i els seus somnis, i així s’establirà una estimulant confrontació que passarà per diferents estadis emocionals que ens portaran des de la desconfiança fins a l’impuls romàntic i, d’allà, al desconcert vital.

L’obra d’Isabel Coixet sempre ha sigut extremadament sensitiva i detallista. A ‘Foodie love’ per fi pot donar curs a aquestes característiques a través del menjar, que es converteix en catalitzador de les emocions dels personatges. La directora plasma l’elaboració minuciosa i apassionada de cada un dels plats i la seva essència efímera. Pot ser que en realitat sigui una metàfora sobre la mateixa aspiració de sèrie: que, tot i que es consumeixi amb rapidesa, sempre hi hagi algun element, una frase, un sabor, un moment per recordar sempre.