ESTRENA A #0

Isaki Lacuesta explora el doble crim d'Almonte

La minisèrie 'Bajo escucha. El acusado' s'explica des de la perspectiva d'un únic sospitós absolt tres vegades

L'estrena estava prevista per a dijous, dia 17, però s'ha suspès a última hora per «fer comprovacions»

zentauroepp50417089 lacuesta191016211455

zentauroepp50417089 lacuesta191016211455

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire

El cineasta gironí Isaki Lacuesta porta tota la seva carrera explorant les fronteres del documental, sovint en projectes que fan equilibris entre el real i l’inventat, entre ells ‘Cravan vs. Cravan’ (sobre el boxejador i poeta Arthur Cravan), ’’Los pasos dobles’ (a partir del taller de Miquel Barceló a l’Àfrica) o el famós díptic format per ‘La leyenda del tiempo’ i ’Entre dos aguas’.

Amb la minisèrie de dos capítolsBajo escucha. El acusado’,que estava previst estrenar-la a #0 dijous, dia 17, però s’ha suspès a última hora d’aquest dimecres per «fer comprovacions», Lacuesta se submergeix en un camp de la no-ficció que li quedava per revisar, un terreny molt en auge, el de reavaluació de crims reals. L’acusat del títol és Francisco Javier Medina, l’únic acusat (absolt fins a tres cops) pel tristament conegut doble crim d’Almonte (Huelva) d’abril del 2013. Miguel Ángel Domínguez i la seva filla María, de vuit anys, van ser assassinats a casa amb un acarnissament estrany: el pare va rebre 47 ganivetades i la nena fins a 104. 

Les primeres hipòtesis assenyalaven el pare com a assassí i suïcida, però pocs dies després es buscava possibles enemics de Miguel Ángel. El principal sospitós va acabar sentMedina, que mantenia una relació secreta amb Marianela Olmedo, dona de Miguel Ángel i mare de María.Algunes peces encaixaven en la idea de crim passional: l’excés de ganivetades o la ferida en forma de creu a l’esquena de Miguel Ángel, una mena de senyal de victòria segons els criminòlegs. A més, es van trobar restes de l’ADN de Medina en unes tovalloles. Però tres tribunals van creure que no hi havia prou proves per condemnar-lo i, actualment, el cas continua sense resoldre.

El que no hi ha és el que importa

Produïda per Movistar+ en col·laboració amb Bambú, productora ja responsable de ‘El caso Asunta (Operación Nenúfar’ i ’El crimen de Alcàsser’, la sèrie de Lacuesta no és periodisme d’apologia a l’estil de ‘Making a murderer’. Aquest projecte no es basa en salvar ni condemnar l’acusat; aquí s’intenta col·locar un grapat de materials i testimonis sobre la taula perquè l’espectador tregui les seves conclusions. Lacuesta, de nou, com en altres parts de la seva filmografia, demanant una mirada activa.

La visió autoral es manifesta tant en el que hi ha com en, sobre tot, el que no hi ha: ni una música especialment dramàtica, ni grans efectismes o tics de cine de gènere, ni ritme trepidant... El material que es fa servir és prou colpidor perquè no calguin certs elements per remarcar el suspens. Quan el director salta del més periodístic al més cinematogràfic, ho fa ambelegància i un cert lirisme trist, una malenconia que sembla vinculada de vegades amb l’oblit al qual fa front la societat rural.

Les confidències de Medina

Notícies relacionades

LES CONFIDÈNCIES DE MEDINA /Lacuesta i l’equip entrellacen hàbilment escoltes policials dels dies de la investigació (d’aquí el títol de la sèrie), imatges del judici i noves entrevistes al cap de la UCO encarregat de la investigació, els advocats de Francisco Javier i Marianela o el mateix Francisco Javier. Aquesta última és potser la carta més destacada de la producció, ja que l’acusat va evitar fer declaracions públiques durant el procés judicial.

Aquí i ara,Francisco Javier vol parlar d’un grapat de temes, incloent-hi els inicis de la seva relació amb Marianela, a qui va conèixer, igual que a Miguel Ángel, treballant a Mercadona. Explica per què li agradava aquesta dona i com la seva relació d’amistat es va estrènyer després que ell hagués tingut un accident de caça. Aquí falta l’altra versió d’aquesta història, la de Marianela, allunyada de Huelva i dels focus després del judici popular a què va ser sotmesa a les xarxes socials.