Anar al contingut

GUIA DE VISIONAMENTS

Quatre (frescos) relats de terror

Davant una setmana amb poques sèries noves, recuperem grans episodis d'antologies fantàstiques recents

Juan Manuel Freire

Quatre (frescos) relats de terror

Davant una setmana una mica grisa pel que fa a estrenes, hem preferit remenar el fons de catàleg i recomanar quatre històries de terror de quatre antologies recents. A ningú l’amarga un bon malson al sofà.

L’influx psíquic dels 70

Sophia Takal, directora de la prestigiosa 'Always shine', s’encarrega d’una de les millors entregues de l’antologia 'Into the dark' de Blumhouse. El que comença com una festa apàtica de Cap d’Any entre velles amigues (com les grans Suki Waterhouse i Carly Chaikin) acaba encara pitjor. En la seva construcció sibil·lina de la tensió, Takal fa servir eines dels setanta, com ara zooms lents, pantalles partides i un ús dels miralls i els reflexos que recorda l’Altman d’‘Imágenes’. Disponible a HBO. 


Perduda a l’espai

Entre els episodis terrorífics de ‘Love, death + robots’ brilla amb foscor pròpia aquest malson entre 'Gravity' i (spòiler) ‘127 hores’, adaptació en animació fotorealista d’un relat de Claudine Griggs. Una dona encarregada de reparar un satèl·lit es queda flotant en l’espai exterior, sense ningú per ajudar-la i poc oxigen per gastar. A grans mals, solucions gairebé mai vistes. Als edificis d’ara, tothom pot sentir els teus crits, així que contenció. Disponible a Netflix. 


Metamalson

A la 'Room 104' dels germans Duplass cap de tot. L’escenari sempre és el mateix, una habitació de motel, però el gènere és bastant imprevisible. ‘A nightmare’ és un episodi de terror amb forma d’una matrioixca perversa: el famós recurs del malson-dins-el-malson, conduït fins a l’extrem durant 20 minuts. Escrit per Mark Duplass, serveix a Natalie Morales per demostrar el seu infinit potencial interpretatiu. Disponible a HBO. 


Dins de la dimensió desconeguda

L’última versió de 'The twilight zone', coproduïda i presentada per Jordan Peele, ha resultat tan irregular com les del 1985 i el 2002. La seva història més sorprenent potser és l’última (a Espanya, penúltima, tot i que tingui menys sentit), un exercici de metatelevisió al voltant d’una guionista fictícia del mateix 'reboot', interpretada per Zazie Beetz, i un bloqueig creatiu que desemboca en una fantasia primer inquietant, després sentimental. SYFY, a l’‘A la carta’ de cada operador.