The Hogeweyk, la revolució holandesa que canvia les cures i la salut mental

“La gent que necessita cures continua sent gent, no pacients”

Eloy Van Hal, fundador de The Hogeweyk, sintetitza en una frase el que sovint s’oblida quan una persona entra en un recurs residencial: “Les persones que necessiten cures de llarga durada continuen sent persones, i no pas pacients, el 95% del temps. Necessiten un entorn de vida normal i una vida social humana”.  És una afirmació aparentment simple, però que qüestiona de soca-rel com organitzem les cures a Europa.

Les necessitats reals: entorns recognoscibles i suport humà

Quan li preguntem quines són les necessitats bàsiques de salut mental de les persones que requereixen suport continuat, Van Hal ho té clar: “Un suport que se centri en qui són, no en la seva malaltia. Necessiten una cura més humana”. Aquest és el fil conductor del model: posar al centre no el diagnòstic, sinó la vida prèvia, els ritmes personals, la identitat i les preferències.

A The Hogeweyk hi ha 27 cases, on les persones conviuen segons estils de vida: preferències culinàries, música, ritmes de son, manera d’entendre la convivència i la socialització. No és decoració: és una intervenció en salut mental basada en continuïtat, familiaritat i pertinença.

Trencar amb la institucionalització: l’origen del model

Sobre el principi psicològic va guiar el projecte, Van Hal respon sense tecnicismes: “Volíem trencar amb la institucionalització. Crear un entorn de vida on les persones fossin vistes i tractades com a individus, no com a pacients”. D’aquí neix la idea del “poblet”: carrers, botigues, places, cases petites, portes que no es tanquen amb clau.

En la seva xerrada al recent WeMind Forum celebrat a Barcelona, Van Hal ho va explicar amb una pregunta que incomoda: “Imagina que et tanquessin en aquesta sala per a la resta de la teva vida. Què faria això amb tu?”. I continua: “La institucionalització fa que les persones deixin de sentir-se reconegudes, còmodes o felices. I això té un efecte negatiu en com se senten i com actuen”. La primera intervenció, per tant, no és clínica: és ambiental, humana i emocional.

Autonomia quotidiana: la psicologia del “poder decidir”

En lloc d’horaris imposats, a The Hogeweyk tothom pot triar què menja, decidir a quina hora es lleva, sortir a caminar quan vol, comprar el pa, o simplement seure al sol. Accions aparentment trivials que tenen un efecte directe sobre la salut mental perquè reforcen l’autonomia, l’agència personal i la sensació de continuar vivint la pròpia vida. “Tothom necessita prendre decisions cada minut, fins i tot quan necessites suport. És part essencial del benestar”. Aquest sentit de control —encara que sigui parcial— és, segons Van Hal, un dels factors protectors més potents contra l’ansietat, el malestar i la pèrdua d’identitat.

El paper del personal: menys control, més relació

El model també transforma la feina dels professionals: deixen de ser “gestors de rutines” per convertir-se en aliats de la vida quotidiana. En lloc de controlar moviments, anticipen necessitats; en lloc de dirigir, acompanyen; en lloc d’imposar, escolten. Quan la persona no se sent presa ni infantilitzada, els nivells d’ansietat disminueixen, les conductes defensives cedeixen i les relacions es tornen més fluides. És salut mental aplicada des de la quotidianitat.

Més enllà de la demència

Tot i que The Hogeweyk es va dissenyar per a persones amb demència, els seus principis són perfectament aplicables a qualsevol context de dependència o vulnerabilitat: persones amb problemes de salut mental, envelliment en general, discapacitats físiques o orgàniques, soledat no desitjada o contextos residencials i comunitaris diversos.

Notícies relacionades

Maria José Valiente, psicòloga: "Si ens obliguen a reprimir-la, la tristesa s'arrossega i hi ha un daltabaix"

Una setmana sense xarxes socials pot reduir símptomes d'anisetat en els joves

Els fonaments són universals: un entorn recognoscible, suport humà i no només assistencial, ritmes personals i lliures, autonomia quotidiana, comunitat i interacció i espais que generen calma, no estrès. Res del que funciona a The Hogeweyk depèn exclusivament de la demència: depèn de com tractem les persones i com organitzem els espais.

El futur de les cures: menys institucions, més vida

El model neerlandès ens deixa una pregunta de fons: Com voldríem ser cuidats nosaltres? Una cosa és clara: Allò que protegeix la salut mental no és viure en un lloc “perfecte”, sinó viure en un lloc reconeixible, amable i propi. Van Hal ho resumeix amb claredat: “Les persones necessiten una vida social humana. Això és el que preserva el seu benestar”. En un moment en què Europa afronta l’envelliment massiu i la crisi de les cures, The Hogeweyk ens recorda una cosa essencial: cuidar és preservar la vida, no gestionar la dependència.