Ali Smith, pregonera de Sant Jordi: "Les biblioteques són el veritable cervell del món, per això les hem de protegir"

Per mostra, una anècdota: el 1991, quan l'edifici de l'antiquíssima biblioteca del King's College de la universitat d'Aberdeen (Escòcia) estava a punt de transformar-se en sala d'actes, Smith s'hi va colar de nit amb una amiga i va començar a lliscar entre els llibres cartells en què es podia llegir "si us plau, no ens feu sortir d'aquí". "No ho vam aconseguir, és clar, però crec que explica força bé la passió pels llibres i l'atracció cap als edificis que els allotgen", va explicar l'autora de la molt pertinent col·lecció de relats 'Biblioteca pública' (Nórdica en castellà; Raig Verd en català).

Tampoc no va ser aquella, reconeix, la seva primera incursió d'amagatotis en biblioteques i centres culturals: anys abans, quan era poc més que una criatura, ja havia posat a prova les seves habilitats per a l'ocultació i l'esmunyedissa als torns i controls de seguretat del seu Inverness natal. "La meva mare em deia que, després de totes les multes que havien posat als meus germans per endarrerir-se amb les devolucions, no es podia permetre un carnet per a mi, així que la biblioteca va començar sent una cosa prohibida. Feia tot el possible per colar-m'hi i no em podia creure el que veia: prestatgeries i més prestatgeries plenes de llibres", va evocar poc abans de passar pel Saló de Cent per conversar amb Dolors Udina, la seva traductora al català, i celebrar la centralitat social de les seves estimades biblioteques.

Bibliotecaris en lluita

"Barcelona és una ciutat rica en biblioteques, però a Anglaterra la situació és desesperant perquè no hi ha finançament. Hem de lluitar. És la clau", va arengar després d'explicar que estava al corrent de les protestes i mobilitzacions que els treballadors de les biblioteques de la capital catalana estan fent aquests dies coincidint amb Sant Jordi. "Les biblioteques, espais que contenen llibres, informació i coneixement acumulat, són el veritable cervell del món. Per això les hem de protegir i abraçar com a part de la nostra humanitat", va reivindicar.

En el seu pregó, menció especial també per a les pressions i atacs que, de la censura als intents de control, pateixen biblioteques i bibliotecaris arreu del món. "Són espais de coneixement que mai no haurien d'estar en perill", va insistir. Sobre la festa del 23 d'abril, només bones paraules. "No he vist cap altra ciutat que faci una cosa així: gent que celebra els llibres i entenc que són el vincle orgànic amb la vida. Tant de bo Sant Jordi fos contagiós", va dir.

Notícies relacionades

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

De Santa Teresa a Chris Kraus: les recomanacions literàries de Rosalía i la seva germana Pili

Embarcada durant anys a cartografiar les misèries del Brexit, l'auge del populisme o, com en la recent ‘Gliff’, els perills de l'autoritarisme, Smith concep la lectura, també l'escriptura, com una experiència comunitària i coral. "Un llibre és comunitari, encara que el llegeixis sol. És una eina màgica per obrir-se als altres i perquè els altres s'obrin a nosaltres", va assegurar. D'aquí, un cop més, la importància de les paraules i dels llibres que les contenen. "Una pantalla és plana, com de vegades es presenta el món ara, però les biblioteques són tot el contrari: presenten totes les dimensions, totes les cares i, de sobte, una paraula s'omple de significat. No som dades; no som una pantalla o una superfície plana. Necessitem les múltiples dimensions del passat per entendre el futur. Necessitem el text i el llenguatge", va reflexionar l'autora de 'Tardor', 'Hivern', 'Primavera' i 'Estiu', quartet estacional que la va convertir en una de les veus fonamentals de la literatura britànica del que portem de segle.

¿El seu secret? Ser a tot arreu al mateix temps. Abraçar el present per comprendre el futur. "La ficció et vincula a un passat i et treu el cap al futur. Som una barreja de records, fragilitat i de tots els ‘jo’ que hem estat i serem, i la literatura és una de les formes més riques d'articular tots aquests ‘jo’ que ni tan sols podem pronunciar en veu alta perquè són una barreja extremadament complexa", va teoritzar.