L’autògraf es venja del ‘selfie’ al Sant Jordi Musical de la Damm

En el gremi dels discos es mira al dels llibres amb enveja, perquè allà l’objecte físic aguanta per ara molt millor els envits del paradigma digital. Però tant el compacte com el vinil compten amb renovats superfans i molts es van reunir ahir al Sant Jordi Musical de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm: quitxalla alliberada de les classes, al matí, i un públic una mica més crescut a la tarda, atenent a tastos de la música en viu com la de Triquell, el talent replicaire sortit de l’escuderia d’Eufòria.

Triquell s’hi va presentar amb quatre músics per oferir un condensat dels seus hits, com Jugular, adscrits al que ell anomena "un mestissatge de pop electrònic portat a un terreny fosc i experimental". Així ho va explicar en un apart a aquest diari, en el qual va mostrar el seu desacord amb l’etiqueta de música urbana. "És una creació del màrqueting, com més lluny sigui d’aquest sac més feliç seré. Que gent que viu en un dúplex del Poblenou digui que és urbana em fa una mica de pal".

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

Multituds repartides en tres escenaris, tots batejats amb noms propis de la Revolució Industrial: el Moll d’Envasat, la Sala de Màquines i la Sala de Cocció, amb un total de 10.000 assistents en total. Allà hi va haver Els Amics de les Arts, en versió de trio sense additius, recuperant cançons com ara No ho entens (que al seu dia van valorar poc i que s’ha convertit en un clàssic: "Mai hem estat massa encertats amb els singles") o Mama Dousha, amb el seu cèlebre Rikiti servit en format de banda, o Meritxell Neddermann, sola davant del sintetitzador, desplegant el refinament de l’art-pop de Suelta.

Va ser sorprenent comprovar que, al cap i a la fi, el selfie no ha matat l’autògraf de tota la vida com a relíquia suprema del fandom. Cues davant Adrià Salas (La Pegatina), Figa Flawas, Riders of the Canyon... I Guillem Gisbert, en la seva estrena sense l’abric de Manel, firmant fulls de blocs en blanc, abrics, repertoris de concerts... ¡i fins i tot discos, escoltin! "Estic sorprès, no pensava que hi hagués tants CD i vinils al 50% més o menys", confessava a aquest diari. Alegria i bon humor. ¿Ja té seguidors que li deixen anar floretes com et segueixo des que era petit? "¡I tant! A aquest estatus ja hi vaig arribar fa temps".