El cas Noelia destapa les esquerdes de la llei de l'eutanàsia: el Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis

El cas de Noelia —igual que el de Francesc Augé: el català de 55 anys que va patir dos infarts i quatre ictus i el pare del qual també va paralitzar la seva eutanàsia— ha empès Dret a Morir Dignament (DMD) a demanar recentment una modificació de la legislació processal. "Proposem que, si es plantegen recursos contra els acords de les comissions de l'eutanàsia [cada comunitat té la seva], el tribunal superior de justícia de cada autonomia resolgui el cas en 20 dies", explica a EL PERIÓDICO Ramon Riu, jurista de DMD. Cinc grups parlamentaris –PSC, Comuns, ERC, Junts i la CUP– han signat aquesta proposició de llei i l'han presentada conjuntament al Parlament. La mesa la va admetre a tràmit el passat 17 de febrer. De fet, el 3 de març es va acordar que es pugui tramitar per la via ràpida i el PSC treballa perquè la proposta es porti ja a l'abril al ple del Parlament. Si finalment s'aprova, aquesta modificació aniria al Congrés dels Diputats —la llei és estatal—, on haurà de rebre llum verda.

"Aquesta modificació no busca impedir que es pugui recórrer —aquest és un dret recollit a la Constitució—. Simplement estableix que els recursos es resolguin en 20 dies per evitar que un cas com el de Noelia es torni a repetir, ja que el seu expedient ha estat 20 mesos tramitant-se i allargant-se en el temps", assenyala Riu. L'advocat recorda que tant Noelia com Francesc són persones en "context d'eutanàsia" i que viuen un "patiment insuportable". "Tenir-les un any i mig o més vivint en contra de la seva voluntat i amb aquest patiment greu és imposar-los una tortura. Estan vivint en contra de la seva voluntat i se les força a continuar vivint en allargar-se aquest procés mesos i mesos i mesos", reflexiona aquest jurista.

Tant en el cas de Noelia com en el de Francesc, el Cos d'Advocacia de la Generalitat, que és qui defensa els actes de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) –la comissió catalana de l'eutanàsia–, va demanar al Tribunal Suprem que els progenitors de totes dues persones no tinguessin dret a recórrer en tractar-se d'un "dret personalíssim". "La llei diu que pot recórrer una decisió qui tingui un dret o interès legítim –que no és el mateix que dret personalíssim–. ¿Pot recórrer una altra persona aliena al cas? –planteja el jurista–. Sí, si tingués un interès legítim afectat, si del resultat del seu recurs pogués obtenir algun guany patrimonial-econòmic o moral". Entén l'advocat que, a Espanya, l'interès legítim és molt ampli, de manera que "tothom sempre pot recórrer". "A la meva manera de veure –afegeix–, és molt difícil impedir que una tercera persona recorri".

Dolor físic sense marge de millora

Des d'aquest dijous a la tarda, diferents grups catòlics s'han concentrat a les portes del centre sociosanitari de Sant Pere de Ribes (Garraf), on Noelia ha viscut els últims mesos de la seva vida i on ha rebut l'eutanàsia a les sis de la tarda. El centre feia dies que estava totalment blindat, amb la vigilància dels Mossos d'Esquadra, a causa de l'enrenou mediàtic i social que ha generat el cas. El procés d'eutanàsia consisteix en una sedació prèvia a l'administració d'una injecció que produeix una aturada cardiorespiratòria. Noelia va demanar estar sola a l'habitació en aquell moment, amb la seva metgessa, però sense la família.

Els grups que s'han concentrat aquesta tarda al centre sociosanitari on resideix la jove per protestar per l'eutanàsia han acusat la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) —Noelia es va criar en centres d'acollida des dels 13 anys— d'"abandonament". Juntament amb el pare de Noelia també denuncien que la jove no ha rebut tractament psiquiàtric. Res d'això no és veritat: la jove té un llarg historial de tractament psiquiàtric, que va començar als 13 anys, i ha intentat suïcidar-se diverses vegades, l'última el 2022, després d'una agressió sexual grupal. Arran d'aquest episodi, va quedar paraplègica i té forts dolors neuropàtics, incontinència i dificultats per dormir, entre altres problemàtiques sense marge de millora acreditat. La jove també pateix un trastorn de la personalitat i un trastorn obsessivocompulsiu (TOC), tal com va revelar en la seva entrevista a Antena 3, l'única que ha concedit.

Cas complex

Notícies relacionades

L'eutanàsia de Noelia durarà 15 minuts, serà un còctel de fàrmacs i la jove ha demanat estar sola

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja paralitzar l’eutanàsia de la jove catalana Noelia

Noelia representa un cas complex a causa de la seva curta edat –només té 25 anys– i perquè és una pacient de l'àmbit de la salut mental. La llei de l'eutanàsia reconeix el patiment psíquic i, de fet, no parla de malalties, sinó de "contextos eutanàsics". La norma estableix que hi ha d'haver un "patiment greu, crònic i impossibilitant", amb limitacions que incideixen en l'autonomia física i les activitats de la vida diària, que la malaltia sigui "greu i incurable", que no hi hagi una perspectiva de millora i que s'hagin esgotat tots els tractaments disponibles. La comissió de l'eutanàsia, que va acreditar la seva capacitat de decisió, va valorar favorablement la petició de Noelia per unanimitat.

"Sempre m'he sentit sola. Mai m'he sentit compresa, mai no han empatitzat amb mi. Sempre he tingut problemes de convivència", deia Noelia a l'entrevista gravada a 'Y ahora Sonsoles', d'Antena 3. Relatava que portava des dels 13 anys amb tractaments psiquiàtrics, sense èxit. Que veia el futur "molt fosc". Que va intentar suïcidar-se almenys cinc vegades, de diferents maneres. Que sempre s'ha autolesionat –"mai no he parat de fer-ho", admetia—. "Jo prefereixo desaparèixer. Per fi ho he aconseguit i a veure si per fi puc descansar perquè no puc més amb aquesta família, amb els dolors, amb tot el que em turmenta al cap del que he viscut". Des que va demanar l'eutanàsia l'abril de 2024 —i fins i tot amb tot el periple legal i l'enrenou mediàtic pel mig—, Noelia s'ha mantingut ferma en la seva decisió fins a l'últim moment.