Un estudi demostra, per primera vegada, que una combinació de tres fàrmacs elimina tumors de pàncrees en models animals

L’estratègia es basa en la combinació de tres compostos dirigits contra mecanismes fonamentals perquè les cèl·lules tumorals creixin: un de selectiu contra l’oncogèn KRAS –motor principal del càncer de pàncrees– i dos més davant EGFR i STAT3, proteïnes clau implicades en els senyals que desemboquen en aquests tumors. La inhibició simultània d’aquestes tres dianes ha demostrat ser determinant per bloquejar els mecanismes de resistència tumoral. Atacar-les de manera simultània –una aproximació inèdita fins ara– ha demostrat ser la clau.

L’estudi, publicat recentment en una revista científica internacional d’alt impacte –PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences)– demostra que els tumors van desaparèixer completament en diferents models de ratolí, incloent-hi models PDX (Xenoingerts Derivats de Pacients). Després de més de 200 dies sense tractament, els animals continuaven lliures de malaltia i sense patir efectes adversos derivats d’aquesta teràpia.

«No hi havia ni rastre, el ratolí estava curat», ha emfatitzat Barbacid, director del Grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), responsable del Projecte CRIS de Càncer de Pàncrees i president d’honor científic de l’entitat. «És un pas històric», ha afegit.

Una resposta completa

«Per primera vegada hem aconseguit una resposta completa, duradora i amb baixa toxicitat davant el càncer de pàncrees en models experimentals. Aquests resultats indiquen que una estratègia racional de teràpies combinades pot canviar el rumb d’aquest tumor», ha assenyalat el doctor Mariano Barbacid.

«Invertir en investigació és imprescindible per canviar la història del càncer. Aquest estudi demostra que quan es recolza ciència excel·lent, els resultats arriben i obren noves oportunitats reals per als pacients», ha emfatitzat la presidenta de CRIS Contra el Càncer, Lola Manterola. Ha destacat el gran talent científic que tenim a Espanya: «L’hem de cuidar, promoure i retenir». Per a això, ha dit, el nostre país ha de posar en marxa polítiques públiques que ho facin possible, com estratègies concretes i consensuades davant el càncer i, per descomptat, regular la figura del metge investigador.

A més, Manterola ha reivindicat «el model de col·laboració publicoprivada entesa com l’aportació de la societat civil al sistema públic perquè sigui sostenible, excel·lent i a l’abast de qualsevol persona al marge de la seva situació socioeconòmica».

Assaig clínic i regulacions

Els següents passos després de la publicació d’aquests resultats s’hauran de centrar en la posada en marxa d’un assaig clínic, per a la qual cosa serà necessari reunir el finançament adequat –«aquesta part és complicada perquè a Espanya sobretot s’inverteix en maó», ha criticat Barbacid– i avançar en els processos regulatoris corresponents.

Com s’ha explicat, l’estratègia dissenyada pel grup de Barbacid es basa a atacar tres punts clau dels mecanismes interns del tumor: KRAS, EGFR i STAT3. Aquestes tres proteïnes actuen com a motors del creixement i la resistència de les cèl·lules tumorals.

Segons s’ha detallat, és molt possible que l’inhibidor de KRAS, RMC-6236, pugui estar aprovat en certes indicacions el 2026 o com a molt tard el 2027. Respecte als degradadors de STAT3, fins ara no se n’ha aprovat cap, tot i que ja se n’estan assajant contra la leucèmia mielògena aguda. L’aprovació en altres tipus de tumor facilitaria la seva aprovació en combinacions terapèutiques com la descrita en aquest treball.

El principal «escull»

Pel doctor Barbacid, el principal «escull» per iniciar assajos clínics rau en l’inhibidor d’EGFR, Afatinib, ja que, si bé ha sigut aprovat per l’FDA per a l’adenocarcinoma de pulmó amb mutacions a EGFR, no ho ha sigut per a tumors amb mutacions a KRAS –molt característiques del càncer de pàncrees.

Respecte a la regulació de les investigacions, Lola Manterola, ha fet una crida institucional perquè «el Govern continuï treballant amb les agències regulatòries a agilitzar al màxim l’aprovació dels medicaments, enquè destaquen els PRIME (PRIority MEdicines), tractaments innovadors seleccionats per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per accelerar el seu desenvolupament i aprovació.

Continuïtat de la investigació

En aquest estudi no s’han observat resistències i ara cal ampliar-lo a models de ratolí amb altres alteracions genètiques, s’ha aclarit. A més, és essencial ampliar el nombre de mostres tumorals de pacients i estudiar les metàstasis derivades d’aquests tumors. Barbacid ha fet una crida als cirurgians i els patòlegs perquè enviïn aquestes mostres admetent, com a problema, que «la sanitat espanyola està molt saturada». D’aquesta manera, es podran identificar amb precisió quins pacients podran beneficiar-se de l’actual estratègia terapèutica o de noves teràpies per a aquells tumors o metàstasis que no responguin.

Notícies relacionades

Virus Nipah: tot el que sabem de la nova epidèmia a l’Índia

El sou dels MIR espanyols, el tercer més baix d’Europa: 1.200 euros nets al mes sense guàrdies

És important recordar, assenyala el doctor Barbacid, que els tumors humans no són entitats homogènies i que es componen de diferents zones i poblacions de cèl·lules «que podrien respondre de manera diferent a diferents teràpies o almenys, a variacions d’una teràpia troncal».

La Fundació Cris Contra el Càncer recolza des del 2020 el projecte liderat pel doctor Barbacid, amb un finançament acumulat que ja supera els 2 milions d’euros. La generositat de donants, socis, empreses i de totes les persones que recapten fons per a la investigació ha fet possible que l’entitat impulsi projectes com aquest.