3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Ho explica amb resignació. Fa més de tres anys, des d’abans de la pandèmia, que Isabel Vílchez, de 71 anys i veïna de Sentmenat (Vallès Occidental), espera a ser operada. El seu cas, com tantes altres coses que es retarden en la sanitat pública (el que és urgent sempre s’atén sense demora), no és greu, però sí molest: té un prolapse rectal i hemorroides derivades. El seu cas està en mans del Parc Taulí de Sabadell. «Una administrativa em va dir, a cau d’orella, que l’hospital no té cirurgians per operar el que jo tinc», explica. Ningú més li ha donat explicacions.

Fonts del Parc Taulí asseguren que l’hospital sí que té professionals que fan aquesta intervenció al Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. «El prolapse rectal és una afectació en què en alguns casos és necessària la cirurgia. Però abans d’aquesta intervenció es fan tractaments i proves per determinar si l’operació és necessària», precisen aquestes fonts.

«Hi ha dies en què ho passo fatal i pràcticament no puc sortir de casa»

Isabel Vílchez

Pacient en llista d’espera

Fa uns anys la Isabel va ser operada d’un prolapse uterí. «Però al cap de pocs mesos em notava l’anus estrany», explica. L’abril del 2019, el centre d’atenció primària (CAP) Cerdanyola-Ripollet li va donar cita per veure’s amb el cirurgià un any després, l’abril del 2020. «Llavors va arribar la pandèmia i em van anul·lar la cita», relata la Isabel. Una vegada va passar el confinament i l’estiu, la van tornar a citar per al desembre del 2020. Després de dues visites, el metge li va confirmar que el seu cas era per operar i la va derivar al Parc Taulí.

Però el temps transcorria i ningú de l’hospital li trucava. «Vaig anar-hi diverses vegades i hi vaig posar diverses reclamacions. «Vaig tornar a trucar-hi l’agost del 2021 i em van donar hora per al novembre d’aquell mateix any», recorda. Però a principis de novembre, sense cap explicació, li van anul·lar la cita i l’hi van passar a l’abril del 2022. «Em vaig queixar i em van avançar la visita amb el cirurgià per al gener [del 2022]. I, una altra vegada, uns dies abans em van enviar un missatge de mòbil per anul·lar-la».

Cita... per a un any després

Com en un bucle, la Isabel va tornar a reclamar. «Em van enviar un altre missatge i em van passar la visita a l’abril del 2023, un any després». I així va ser. El problema és que la cita d’aquest any amb el cirurgià va ser telefònica. «Em vaig queixar. Ell mateix em va dir que m’havia de veure de forma presencial». No obstant, des d’aleshores l’hospital no s’ha comunicat amb ella: ni per donar-li cita ni per operar-la.

Notícies relacionades

La setmana passada la Isabel va tornar a l’hospital per acompanyar el seu marit. Quan anava a posar una altra queixa pel seu cas, la van informar que tenia pendent una ecografia per al febrer. «Segons m’han dit, el mateix dia que em faran l’eco, em veurà una cirurgiana». És l’últim que sap al respecte.

Aquesta dona es lamenta d’estar «així» tres anys, «gairebé quatre». ¿El seu dia a dia? «Procuro menjar coses que portin molta fibra, per no tenir tantes molèsties. Però hi ha dies que ho passo fatal i pràcticament no puc sortir de casa», explica aquesta barcelonina. «El problema és la falta de metges. No només al Taulí, sinó a tot arreu. I la veritat, a la meva edat t’emprenyes que passin aquestes coses», explica. La Isabel forma part de col·lectius com la marea pensionista i la marea blanca.