A ‘Journal of Personality and Social Psychology’
Un estudi prova que les emocions negatives poden provocar més èxit, però a costa de la salut
Segons una recerca científica, l’esperança és l’emoció més poderosa: les percepcions positives i els sentiments de control condueixen al gaudi de l’aprenentatge, el desig d’èxit i l’orgull pels èxits

Recórrer al ‘costat fosc’ i utilitzar l’ansietat i la ràbia pot provocar més èxit que la diversió i la relaxació, però a costa de la salut, segons un estudi dirigit per la Universitat d’Essex (Regne Unit).
El treball, publicat a la revista científica ‘Journal of Personality and Social Psychology’, ha identificat científicament les 12 emocions que alimenten l’èxit i hi repercuteixen.
Malgrat considerar-se sentiments negatius, els investigadors han demostrat que l’ansietat i la ira són energètiques, igual com l’alegria i l’esperança.
No obstant, aquests sentiments més foscos estan relacionats amb la falta de pensament estratègic i la mala salut, inclosos símptomes psicosomàtics relacionats amb l’estrès, com mals de cap, nàusees, dolor d’esquena i falta de son.
En general, l’esperança és l’emoció més poderosa: l’estudi va descobrir que les percepcions positives i els sentiments de control condueixen al gaudi de l’aprenentatge, el desig d’èxit i l’orgull pels èxits.
Així, es va descobrir que si dos estudiants amb la mateixa capacitat feien un examen, l’estudiant esperançat treia una nota més alta que el seu company de mentalitat negativa. Això pot significar que la persona menys optimista obtindria un suspens, mentre que l’estudiant positiu s’emportaria a casa un aprovat.
Emocions i rendiment
«Tot i que el model pugui semblar abstracte a primera vista, l’estudi mostra com les emocions d’èxit es relacionen amb aspectes fonamentals de les nostres vides i poden definir el nostre rendiment en entrevistes de feina, exàmens i altres situacions estressants. Curiosament, hem descobert que sentiments com l’ansietat i la ira de vegades ens motiven més que el gaudi o la relaxació», ha destacat el director de l’estudi, el catedràtic Reinhard Pekrun, del Departament de Psicologia d’Essex.
No obstant, malgrat el seu poder energètic, aquesta ansietat pot provocar problemes de salut mental, soscavar el funcionament del sistema immunitari i, a llarg termini, reduir el rendiment.
«En general, l’esperança era la manera més sana i millor de desencadenar l’èxit i promoure la felicitat a llarg termini. El fracàs i la lluita com a tals no defineixen el futur d’una persona, és la percepció dels fracassos el que té un fort efecte en les respostes emocionals», ha apuntat l’investigador.
Diverses universitats
Notícies relacionadesEn l’estudi hi han participat estudiants de diverses universitats i la població adulta en general. Es va portar a terme en quatre països: Gran Bretanya, Alemanya, els Estats Units i el Canadà. Es va estudiar més de 1.000 persones i se les va avaluar en diferents situacions desafiadores a la universitat i el lloc de treball.
Ara s’espera que la recerca influeixi en la manera en què entrenadors, professors i directius inspiren els èxits. Les conclusions demostren que pot ser important que els líders mostrin entusiasme per despertar la il·lusió i l’esperança en companys, estudiants i esportistes.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- BANCA El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central
- Alerta per altes temperatures: Així pots protegir el teu gos
- Baròmetre municipal de juliol L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018
- BANCA El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»