Entendre-hi més

Catalunya supera Madrid en tots els indicadors de despesa en sanitat

Catalunya supera Madrid en tots els indicadors de despesa en sanitat
  • Vagues en la sanitat: cap dels dos territoris despunten en inversió ni en personal

  • Per accedir a quiròfan, en canvi, es triga el doble a Catalunya que a Madrid, comunitat que compta amb més personal mèdic

3
Es llegeix en minuts

La manifestació dels professionals contra la gestió sanitària de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, seguida per la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya per a finals de gener, han posat la sanitat pública en el centre del debat. Cap dels dos sistemes sanitaris lidera els rànquings ni d’inversió, ni de personal ni de llistes d’espera. De fet, aquests dos territoris són els que tenen una proporció més gran de persones afiliades a alguna mútua privada: el 38% a Madrid i el 33% a Catalunya, davant el 24% de la mitjana estatal, segons dades de la patronal Unespa (Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores) obtingudes per Verificat.

Catalunya supera Madrid en tots els indicadors de despesa en sanitat, tot i que, en la majoria de casos, les dues comunitats es troben a la part inferior del rànquing autonòmic i per sota de la mitjana estatal. Tot i així, Madrid compta amb més personal mèdic per habitant, però amb menys llits, quiròfans i places de dia. Pel que fa a llistes d’espera, a Catalunya es triga més o menys el doble a aconseguir cita per a intervencions quirúrgiques que a Madrid.  

Catalunya gasta més en sanitat

D’acord amb la xifra consolidada de despesa real, Catalunya va destinar el 6,3% del seu PIB a Sanitat, davant el 4,7% de Madrid el 2020, l’últim any per al qual hi ha dades disponibles, segons l’Estadística de Despesa Sanitària Pública (EDSP) que publica el Ministeri de Sanitat. Són les dues comunitats autònomes que destinen menys percentatge del seu PIB a la sanitat pública, totes dues per sota de la mitjana estatal (6,9%). Fent el càlcul per càpita, Catalunya es troba en l’equador de la llista, amb 1.760 euros per habitant, uns 120 per sobre de la mitjana. Madrid ocupa la penúltima posició (1.491 euros per persona). Centrant-nos únicament en l’atenció primària, Catalunya també està per davant: 226 euros per habitant davant els 158 de Madrid.

Però Catalunya ha reduït més la despesa en primària que Madrid des que va esclatar la crisi econòmica del 2008, d’acord amb les dades de l’EDSP. El 2020, l’Administració catalana va gastar un 5,2% menys que el 2009, mentre que el descens de Madrid va ser de l’1,6%.

Menys personal mèdic, més d’infermeria

Més a prop de la mitjana estatal es troba la xifra de personal mèdic. A Catalunya hi treballen 3,4 professionals per cada 1.000 habitants, una xifra que Madrid supera per tres dècimes. Les dues comunitats se situen al voltant de la mitjana estatal (3,5), tal com indiquen dades del Ministeri de Sanitat per al 2021. Quant a personal d’infermeria, les dues comunitats empaten a 4,3 professionals per cada 1.000 habitants, dues dècimes per sota de la mitjana.

Pel que fa al personal de l’atenció primària, Catalunya supera lleugerament Madrid (0,73 metges per cada 1.000 persones davant dels 0,68 a Madrid), però totes dues es troben per sota de la mitjana, de 0,77, segons el portal estadístic del ministeri. Més marcada és la falta de personal d’infermeria de la primària a la Comunitat de Madrid: 0,51 per 1.000 persones, per sota del 0,68 de Catalunya i la mitjana estatal de 0,66.

Un altre dels indicadors clàssics per avaluar la qualitat del sistema sanitari públic són els llits d’hospital disponibles. El 2020, a Catalunya hi havia en funcionament 3,83 llits per cada 1.000 habitants, liderant el rànquing autonòmic i bastant per sobre dels 2,73 de Madrid. 

Llistes d’espera

Notícies relacionades

A banda dels recursos dels dos sistemes sanitaris, l’estadística que probablement és més present en la vida de la ciutadania és el temps d’espera per obtenir una cita en el centre de salut, per veure un especialista o per entrar a quiròfan. I aquí, Catalunya va molt per darrere de Madrid. De mitjana, és necessari esperar gairebé tres mesos per accedir a una consulta, un mes més que a Madrid, segons dades del Ministeri de Sanitat.

Per operar-se, l’espera és més llarga. El temps varia molt en diferents especialitats: la més ràpida és la cirurgia cardíaca, que comporta 58 dies d’espera a Catalunya i 47 a Madrid. En totes les altres, les llistes catalanes són el doble de llargues que les madrilenyes: per a cirurgia general, cinc mesos a Catalunya i dos a Madrid; per a ginecologia, 4,3 mesos a Catalunya i 1,8 mesos a Madrid; per a traumatologia, cinc mesos i mig a Catalunya i dos mesos i una setmana a Madrid, i unes xifres similars per a cirurgies vasculars.