L’Ian i la Laia, els bessons prematurs que van néixer amb nou dies de diferència

Els nens van néixer en el que es denomina un part en diferit, un tipus de naixement de nadons prematurs extrems. Aquest 17 de novembre se celebra el Dia Mundial del Nen Prematur. «Els prematurs molt extrems, entre la setmana 23 i 28, tenen un pronòstic complicat i alt risc de mortalitat i de lesions», explica Silvia Ferrero, responsable de la unitat de prematuritat de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) i metge adjunta del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del centre. Els parts en diferit són escassos: Sant Joan de Déu en va fer tres l’any passat, «una cosa excepcional». «Hi ha molts parts de bessons prematurs, però molt pocs hospitals on es pugui aplicar aquesta espera», diu la ginecòloga.

«Quan hi ha una gestació gemel·lar, si es compleixen uns determinats requisits, hi ha la possibilitat que un nadó neixi però que l’altre es quedi dins», prossegueix. D’aquesta manera, els metges intenten allargar el temps gestacional del segon nadó i que el seu pronòstic sigui millor que el del nadó nascut.

Seguiment setmanal

Laura Pupo, de 35 anys, és la mare dels petits Ian i Laia. Es va quedar embarassada el juliol de 2021. En la setmana 20, després d’una ecografia, els metges van veure que el coll uterí de la Laura anava disminuint de longitud. És una cosa que passa quan el cos es prepara per al part. L’úter finalment s’obre quan la mare dona a llum. «Allà vaig començar a fer un seguiment setmanal, em van donar unes píndoles intravaginals i em van recomanar fer repòs a casa», explica la Laura.

A la setmana 22, li van haver de fer un cerclatge (que és la col·locació de punts de sutura al coll uterí per mantenir-lo tancat). Els metges li van donar la baixa a la Laura. «Però a la setmana 24, es va obrir i ja es podia veure una mica de la bossa amniòtica del nen. A l’Hospital General de Catalunya (Sant Cugat) em van dir que podria posar-me de part en qualsevol moment, i que la seva unitat de nounats no estava preparada per rebre nens tan petits».

La Laura va ser llavors traslladada a Sant Joan de Déu. Aquest hospital i el Clínic practiquen parts en diferit. «Un part així no té riscos a priori. Això sí, quan tens un bessó que s’ha quedat a dins l’has de vigilar molt de prop. Has de tenir molt clar que li proporciones un benefici, has de descartar que hi hagi infeccions. És a dir, que no hi hagi cap causa per la qual sigui millor treure’l», explica la doctora Ferrero.

El desembre del 2021, la Laura va ingressar dues setmanes a Sant Joan de Déu. «Com que van veure que jo estava bé i que no hi havia varietats pel que fa al coll uterí ni la bossa amniòtica, em van enviar a casa. Em van posar corticoides per madurar els pulmons dels nens. I em van donar molta informació», explica la mare.

Un part a planta

Però el 16 de gener va començar amb contraccions, així que va tornar a anar amb la seva parella i pare dels fills, José Carlos Martins, a l’hospital. La família viu a Rubí. El dia 17, les contraccions eren tan fortes que el nen va néixer abans que li donés temps a la Laura a baixar a la sala de parts. Va donar a llum a l’Ian a la planta de l’hospital. «Recordo la infermera estimulant-lo perquè era molt petit. Em deia: ‘Tranquila, tranquil·la, és viu, és viu’», explica.

L’Ian va ser traslladat a una incubadora. Però els metges van decidir mantenir la Laia unes hores més. «Em van dir que a partir d’aquell moment ni frenaríem ni provocaríem el part. Que seria el que el meu cos decidís. Que jo era la millor incubadora perquè ella es continués desenvolupant», diu la Laura. La Laia va aguantar a dins nou dies més.

A la Laura li van explicar que cada dia que passava era un dia guanyat per a la nena. La mare va quedar ingressada a l’hospital, en repòs absolut. «No podia ni anar a veure l’Ian, que estava a nounats». Nou dies després, després d’una sagnia, va néixer la Laia a la sala de parts. «Ara mateix estan tots dos bé. Es va notar des del naixement que Laia estava millor, sobretot a nivell respiratori». Ara, tot i que els nadons tenen deu mesos, és «com si en tinguessin set», perquè van néixer 90 dies abans. Però no han tingut seqüeles. L’Ian va pesar al néixer 1,1 quilos i Laia, 1,190.

Hi ha casos més extrems que els de la Laia i l’Ian. Per exemple, bessons nascuts amb fins a 48 dies de diferència. «L’objectiu dels parts en diferit és allargar el temps de l’embaràs per millorar el pronòstic del segon nadó. I en general van millor, però has d’estar molt a sobre, perquè hi pot haver riscos», apunta la doctora Ferrero.

Notícies relacionades

El 10% de nadons neixen de forma prematura

Pilates, ioga i meditació

A Espanya, la prevalença de la prematuritat per sota de la setmana 37 és de l’entorn del 9%, similar a la mitjana europea. Els riscos d’un nadó prematur van des de problemes en el desenvolupament del pulmó fins a problemes a nivell cerebral. També hi ha dificultats a nivell de la maduresa d’altres òrgans, com l’intestí. «Són criatures delicades amb risc de complicacions posteriors», explica la metge.

¿Com se’ls tracta? «Depèn de la setmana que neixin. Com més prematuritat, més medicina intensiva. A partir de la setmana 35 els considerem prematurs tardans i no ingressen en una unitat de neonatologia», conclou Ferrero.