Patologies

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera
4
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’ictus és una de les principals causes de mort en el món. Segons un estudi publicat per ‘The Lancet’, només el 2016 es van produir 13.7 milions d’ictus nous al planeta i es van registrar 5.5 milions de morts causades per aquesta malaltia, xifra que la converteix en la segona causa de mort als països desenvolupats i la primera en el cas de les dones.

El fill d’Isabel Pantoja, Kiko Rivera, ha sigut l’últim famós que s’ha vist afectat per aquesta malaltiaestà ingressat a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla a l’haver patit aquesta matinada un greu problema de salut.

A Espanya, segons les dades de l’associació Freno al Ictus, aquesta afecció cerebrovascular ataca cada any 120.000 persones i provoca la mort o una discapacitat greu en aproximadament un 50% dels afectats. D’aquests casos, entre un 30 i un 35% es produeixen en persones menors de 65 anys, és a dir, en edat laboral, com recull el Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

L’ictus, un gran desconegut

Un dels temes que més preocupen els experts és el gran desconeixement públic que existeix sobre aquesta afecció, perquè afecta el diagnòstic del pacient, ja que, en el cas dels ictus, cada segon és fonamental si volem evitar que el cervell pateixi danys greus i irreversibles.

«Un ictus és una malaltia ocasionada per un trastorn brusc de la circulació cerebral i que compromet l’arribada d’oxigen i glucosa a una regió del cervell, que causa la pèrdua de la seva funció», explica la doctora Leciñana. «El cervell no té reserves energètiques, sinó que depèn directament de l’aportació d’oxigen i glucosa, així que, si no les rep, el cervell mor», afegeix.

Identificar símptomes

Malgrat aquesta dada, una enquesta elaborada per la SEN i Freno al Ictus revela que fins al 61% dels pacients o cuidadors de pacients que havien patit ictus reconeixien que abans de la malaltia tenien un coneixement baix o molt baix del que és, una desinformació que en un 28% dels enquestats es mantenia després d’haver patit la malaltia.

«Això ho hem de millorar», sentencia Leciñana. «No pot ser que dos terços de la població desconeguin què és un ictus, perquè això vol dir que la gent no en reconeix els símptomes d’alarma».

Però, ¿quins són aquests símptomes? Com explica a Efe la doctora Leciñana, els signes d’alarma d’un ictus són la pèrdua brusca de força o sensibilitat en un costat del cos, la pèrdua de la capacitat per parlar o entendre el llenguatge, la pèrdua de visió d’un ull o d’un camp visual i un mal de cap molt brusc i intens.

«Aquests símptomes obliguen a buscar atenció urgent», apunta, i afegeix que la millor manera d’aconseguir-ho és «trucant al 112». «No s’ha d’anar a l’hospital, sinó que t’han de portar els serveis d’emergències», una afirmació en la qual coincideix el doctor Riera López, responsable de la Comissió d’Ictus del SUMMA 112.

La importància de trucar al 112

El primer pas és trucar al 112 amb els primers símptomes, la baula que sosté la resta del procés, ja que en el moment en què se cita algun dels signes de l’infart cerebral la trucada passa a dues persones: a la taula de transport sanitari, que envia un recurs sanitari al domicili del pacient, i al metge, que s’encarregarà de recollir tota la informació del sospitós de tenir un ictus.

Quan el servei d’emergències arriba al domicili del pacient, es prenen les seves constants vitals i es passa la informació al centre coordinador perquè preavisi l’hospital, que prepararà les proves d’imatge, les analítiques i l’equip que tractarà el malalt.

«Aquest preavís a l’hospital estalviarà moltíssim temps i és la raó per la qual cal anar sempre a l’hospital en ambulància», explica Riera, que apunta que amb aquest preavís es pot estalviar «més d’una hora», un temps extremadament important a l’hora de tractar aquesta malaltia que cada any deixa aproximadament 27.000 morts a Espanya i és la segona causa de demència o deteriorament cognitiu, només per darrere de l’Alzheimer.

Factors de risc

Malgrat la seva gravetat, existeixen una sèrie de factors de risc que es poden controlar per prevenir els ictus. El consum d’alcohol i el tabac, l’alt nivell de colesterol en sang, l’obesitat i el sedentarisme són, entre d’altres, algunes de les causes que ens fan més propensos a patir un infart cerebral, però es poden combatre amb un estil de vida saludable, informa Efe.

Al seu torn, l’edat augmenta la probabilitat de tenir un infart cerebral, el principal factor de risc no alterable. «El risc d’ictus augmenta a mesura que anem tenint més anys», assenyala Leciñana, que declara que en una societat en la qual hi hagi més persones grans augmentarà la prevalença de la malaltia i el nombre absolut de casos anuals.

En aquest sentit, està previst que per al 2035 s’experimenti un augment del 34% en la incidència d’ictus a Europa. En el cas d’Espanya, s’espera que augmentin un 35% els casos incidents, un 31% la prevalença i un 39% les morts.

Notícies relacionades

«Tenim encara molt a fer», sentencia Leciñana, que afegeix que la mortalitat està disminuint gràcies a tractaments com la trombolisi intravenosa, la trombectomia mecànica i la implantació de les unitats d’ictus.

Els ictus causen un greu impacte en la persona que el pateix i en el seu entorn. Tot i que cada dia hi ha més pacients que es recuperen o que en pateixen seqüeles lleus, l’ictus continua sent la segona causa de mort als països desenvolupats i és la primera causa de discapacitat en adults, un factor que dificulta la interacció amb altres persones, augmenta els costos econòmics familiars i redueix la vida laboral.