Presentació de l’estudi Branyas

El CSIC dubta que ja sigui necessària la quarta dosi de la vacuna de la covid-19

  • La científica Margarita del Val assegura que no hi ha «cap indici» que hagi caigut la immunitat i defensa administrar antiretrovirals en els qui no han tingut una bona resposta després de la tercera vacuna

El CSIC dubta que ja sigui necessària la quarta dosi de la vacuna de la covid-19

Feed

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Espanya començarà a administrar la quarta vacuna contra la covid-19 a partir de la tardor en els més grans de 80 anys. Sanitat tampoc descarta posar aquesta dosi també a la població general. La ministra Carolina Darias ho va afirmar la setmana passada, si bé després el departament que dirigeix va matisar les seves paraules i va assegurar «que no hi ha data determinada».

Tot i així, hi ha experts que no veuen la necessitat d’administrar, per ara, aquesta quarta dosi. «No hem vist cap indici que hagi caigut la immunitat. La immunitat està durant», ha assegurat aquest dilluns la immunòloga del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Margarita del Val en la presentació del projecte d’investigació Branyas, l’estudi europeu més gran sobre l’impacte de la covid-19 a les residències espanyoles, a la delegació del CSIC a Barcelona.

«Ara mateix una quarta dosi a persones que responen bé a la vacuna no té sentit. I als qui no hi responen bé, en comptes de la quarta dosi, caldria donar-los antiretrovirals», ha defensat Del Val. Segons l’estudi sobre immunitat del projecte Branyas, en el qual ha participat Del Val, la tercera dosi de la vacuna ja incrementa molt els anticossos neutralizants contra el virus.

«[La tercera dosi] és molt potent per a les persones d’edat avançada [més grans de 80 anys]», ha explicat la immunòloga, que ha participat per videoconferència en la presentació de l’estudi perquè es troba amb covid-19.

Dos tipus d’immunitat

Hi ha dos tipus d’immunitat: la humoral (que ve marcada per la quantitat de limfòcits B, la dels anticossos) i la cel·lular (la dels limfòcits T). El projecte Branyas, que analitza les persones grans de les residències, demostra que no només els augmenten els anticossos després de la tercera dosi, sinó que també tenen «més alta la resposta dels limfòcits T», segons Del Val.

«Hi ha resposta en entre el 55% i el 75% dels residents», ha assenyalat la immunòloga. També ha destacat que, gràcies a la vacuna, el 2021 hi va haver «el doble d’infectats de covid-19» però «tres vegades menys de morts» en els geriàtrics. Un altre investigador del CSIC que ha participat en el projecte Branyas, Diego Ramiro, ha remarcat que «el 87% dels morts confirmats per covid-19 a Espanya tenia més de 70 anys».

A més, Del Val ha explicat que, si hi està havent més reinfeccions en aquests centres, és perquè la població general s’està reinfectant més. I, quant als efectes de la ‘gripalització’ de la covid-19, ha assenyalat que aquest nou sistema de control epidemiològic ha fet que més gent s’hagi contagiat. «Tanmateix, a Espanya les dades de mortalitat estan baixant. No sabem si és perquè no s’estan reportant o si realment estan descendint», ha dit la immunòloga.

El virus en els geriàtrics

Segons dades del projecte Branyas, la covid-19 ha deixat, de moment, 19.576 morts en les residències d’Espanya, d’acord amb les dades proporcionades per les comunitats autònomes. La majoria de les defuncions s’han produït a Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Així, els morts en residències d’avis equivaldrien a un 69% del total notificat oficialment per Sanitat.

Notícies relacionades

El projecte d’investigació Branyas sorgeix com a resultat de la unió entre una farmàcia comunitària de Vilassar de Dalt a Barcelona, el CSIC i l’Agència Estatal d’Investigació (adscrita al Ministeri de Ciència i Innovació). L’objectiu de l’estudi és descobrir per què el virus ha tingut més incidència en els entorns de residències geriàtriques, amb la pèrdua de tants milers de persones grans.

Mitjançant una visió multidisciplinària que integra estudis sociodemogràfics, biològics, immunològics i de la microbiota intestinal de persones ja infectades i de no exposades del mateix col·lectiu, l’estudi pretén establir correlacions que indiquin especial risc davant una futura infecció de les persones no exposades.