Testimoni

Una interna del centre de tuberculosi de Barcelona: «El primer que faré al sortir és viure»

Serveis Clínics, a Sarrià – Sant Gervasi, atén 47 persones infectades d’aquesta malaltia. Són persones vulnerables, majoritàriament estrangeres, que necessiten ajuda mèdica i social. Els casos de tuberculosi estan augmentant en tot el món per culpa de la covid-19.

Una interna del centre de tuberculosi de Barcelona: «El primer que faré al sortir és viure»

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Els usuaris del centre de tuberculosi de Barcelona, Serveis Clínics, són persones vulnerables i no només perquè estiguin malalts. No tots tenen llar. Molts la comparteixen. Alguns han passat per autèntics periples migratoris fins a arribar a Catalunya. El centre, ubicat al districte de Sarrià – Sant Gervasi, ha arribat a tenir fins a 24 cultures diferents convivint al seu interior. L’OMS calcula que s’han detectat un 18% menys de casos durant el 2020. El 2020 hi va haver un 7% més de morts en comparació amb el 2019. «Ja és un problema de salut pública global i serà un problema de primer ordre els pròxims anys», adverteix aquest epidemiòleg.

En les històries dels interns de Serveis Clínics hi ha un dolor no sempre explicat però sí fàcil de percebre. La Mati, natural del Senegal, té 29 anys i en fa dos que té tuberculosi. Va ingressar a Serveis Clínics l’octubre de 2021, tot i que abans havia estat tres mesos a l’Hospital de Vic. Li fan mal l’esquena i el genoll a causa de la malaltia i s’ajuda d’una crossa. La van operar de la columna perquè no acabés a la cadira de rodes. «Com que vaig deixar el tractament una vegada –perquè em feia molt mal la gola–, em van fer venir aquí», relata aquesta jove. Haurà de tractar-se durant almenys un any.

La Mati explica ben poc del seu passat. Va arribar a Espanya amb 14 anys, no té família aquí. No explica res més, tret que de tant en tant, si és possible, viatja al Senegal a veure la família. Que abans havia treballat com a dependenta i cambrera. «El primer que faré quan surti d’aquí és viure. Soc una persona molt tancada, només sortia per treballar. Al tenir aquesta malaltia em vaig adonar que no vivia. I ara que ho vull fer, no puc», relata. ¿I per què vivies tan tancada? «Perquè la gent no em fes mal, perquè soc molt sensible», respon.

Al centre, explica, fa moltes activitats. «Juguem al parxís, parlem amb la terapeuta, juguem al bingo, mirem pel·lícules, anem a passejar a fora. Però és difícil viure tancada». Abans tenies una vida», diu.

Al costat d’ella hi ha el Ludovic, de 38 anys. Tots dos conversen amb EL PERIÓDICO en una de les sales del centre. Ell tampoc té família a Catalunya («això és dur», comenta) i creu que es va contagiar a Madrid després de recalar en un centre amb persones que havien arribat a Espanya en pastera. «Aquí, a més que són professionals, tenen molt bon tacte». Li costa caminar i també s’ajuda de crosses. «Va ser un xoc quan em van diagnosticar tuberculosi, creia que estava erradicada». Tot i així, diu que els sis mesos que ha de passar a Serveis Clínics li serveixen per «reflexionar». El Ludovic tenia una immobiliària a Benidorm, però va tancar fa tres anys per una crisi. «I després vaig emmalaltir». No explica res més.

Fragilitat personal

«Les persones que hi ha aquí són fràgils, ja sigui per qüestions socials o econòmiques. I com aquí tenen temps lliure, es comencen a qüestionar coses. La nostra tasca és contenir la situació. A moltes d’aquestes persones els apareix tuberculosi als 25 anys», diu la treballadora social Núria Suárez. Entre els usuaris també hi ha «molt consum de tòxics» i «addiccions». En algunes ocasions, Serveis Clínics ha donat cobertura a menors estrangers no acompanyats. Hi sol haver, també, barreres idiomàtiques.

Molts d’aquests usuaris, explica Suárez, estan travessant «processos de dol». Són persones que han deixat una vida al seu darrere i no sempre veuen complertes les seves expectatives sobre el que esperen d’Espanya. «A més d’això, topen amb la malaltia. Molts senten que han d’enviar diners a les seves famílies i com que estan aquí i no treballen, no poden fer-ho», explica aquesta treballadora social. Perquè, d’entrada, la «tuberculosi» és «paralitzant», ja que requereix un aïllament d’almenys dues setmanes mentre s’és contagiós.

Rehabilitació

Notícies relacionades

Serveis Clínics també disposa d’una sala de fisioteràpia, ja que els pacients solen arribar amb «dèficits de musculatura», com explica el fisioterapeuta Pere García. Alguns van en cadira de rodes perquè tenen lesions a la columna vertebral per la tuberculosi. «Aquí fan tallers d’exercicis de dilluns a divendres. També fem electroteràpia, massatges, tractaments de cicatrius... Perquè els que estan més greus acaben sent operats i cal tractar-los les seqüeles», diu García.

Serveis Clínics és un centre de tractament supervisat (anomenat TDO). «Ens encarreguem que els pacients es prenguin la medicació cada dia durant un llarg període de temps. També els donem recolzament físic i controlem el seu estat d’ànim», explica la infermera Núria Forcada. La infermera destaca la importància de seguir el tractament per curar la malaltia. I alerta del retard de diagnòstic de la tuberculosi: molts metges la confonen amb altres malalties respiratòries, com pneumònies i bronquitis. «Hem d’acostumar-nos a afegir la tuberculosi a la llista de sospitosos habituals», diu un cartell que hi ha penjat en una paret del centre.