Crisi del coronavirus

La vacuna gallega, molt a prop

«Podria aprovar-se d’aquí a unes setmanes», ha dit sobre del fàrmac de Novavax el cap de Vacunes de l’Agència Europea del Medicament

La vacuna gallega, molt a prop
6
Es llegeix en minuts

«Podria aprovar-se d’aquí a unes setmanes», ha dit sobre la vacuna de Novavax el cap de Vacunes de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), Marco Cavaleri. Aquesta fórmula anti-Covid, l’antigen de la qual fabrica a Porriño l’empresa Biofabri, del grup gallec Zendal, està en la primera línia de sortida després de l’abandonament, fa una mica més d’un mes, de la vacuna alemanya d’ARN missatger (ARNm) Curevac, que va aconseguir mals resultats. ¿Realment fa falta una altra vacuna? Experts afirmen que les vacunes de proteïnes purificades, com la de Novavax, tenen molt futur i que fins i tot podrien canviar el curs de la pandèmia gràcies a la seva eficàcia, immunogenicitat i millor conservació que les vacunes d’ARNm actuals.

Un article publicat a ‘Nature’ el 8 de novembre explicava «com les vacunes de Covid basades en proteïnes podrien canviar la pandèmia», i assenyalava que confereixen una «protecció forta amb menys efectes secundaris que els que solen causar altres vacunes de Covid-19».

Un dels científics més convençuts de les seves qualitats és el metge i toxicòleg gallec Tomás Camacho, que ja fa mesos comentava que «canviaria totalment el joc». «Es conserva refrigerada i té una seguretat, una immunogenicitat i sobretot una eficàcia altíssima, supera fins i tot les de Pfizer i Moderna», assenyalava el 22 d’abril a ‘Horizonte’.

Ja llavors semblava pròxima l’aprovació d’aquesta vacuna, però s’ha retardat molt per problemes de fabricació i de control de qualitat en altres països. No a la planta de Biofabri, que fa molts mesos que fabriquen mil litres d’antigen a la setmana als bioreactors de Porriño. La satisfacció dels directius nord-americans de Novavax és tan gran que van decidir ampliar les instal·lacions.

La vacuna de Novavax porta en revisió contínua per part de l’EMA des del febrer. S’ha aprovat ja a Malàisia i les Filipines, i la (relativament) petita empresa de Maryland ha arribat a un acord amb el Serum Institute of India, el fabricant mundial més gran de vacunes. La Comissió Europea va firmar a l’agost amb la companyia nord-americana un contracte de compra anticipada de 200 milions de dosis.

Disseny de la vacuna contra la Covid de Novavax

Arbre

‘Quillaja

saponaria’

6

1

Vacuna final

ADN viral inserit

en virus d’insecte

Adjuvant Matrix-M, compost per una saponina extreta de l’escorça de l’arbre quil·laia (‘Quillaja saponaria’), endèmic de Xile,

juntament amb colesterol i fosfolípids

SARS-CoV-2

Adjuvant Matrix-M

Gen estabilitzat acoblat en el baculovirus

ARN viral

5

Formació de nanopartícules

Les nanopartícules

de la vacuna pugen al voltant dels nuclis de nanopartícules lipídiques

Gen de la proteïna espícula modificat

Baculovirus,

virus que infecta arnes i papallones

Arna

Nanopartícula

El baculovirus recombinant infecta cèl·lules procedents de teixit ovàric de l’arna del blat de moro, ‘Spodoptera frugiperda’.

2

Cèl·lules

d’arna infectades

4

Les cèl·lules d’arna

produeixen la proteïna d’espícula

3

Proteïnes S expressades

en la seva configuració nativa

 

L’ADN de la Covid entra

al nucli de les cèl·lules d’arna

Aquestes produeixen proteïna S

que s’expressa a la superfície de les cèl·lules infectades. La proteïna S obtinguda d’aquesta forma es recull i es purifica.

Gen de l’espícula

ARN missatger

NUCLI

Font: Novavax i portal de vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria

Disseny de la vacuna

contra la Covid de Novavax

ADN viral inserit

en virus d’insecte

1

SARS-CoV-2

Gen estabilitzat acoblat al baculovirus

ARN

viral

Baculovirus,

virus que infecta arnes i papallones

Gen de la proteïna espícula modificat

2

Cèl·lules d’arna infectades

El baculovirus recombinant infecta cèl·lules procedents de teixit ovàric de l’arna del blat de moro, ‘Spodoptera frugiperda’.

Aquestes produeixen proteïna S

que s’expressa a la superfície de les cèl·lules infectades. La proteïna S obtinguda d’aquesta forma es recull i es purifica.

Arna

3

L’ADN de la Covid entra

al nucli de les cèl·lules d’arna

Gen de l’espícula

ARN missatger

NUCLI

4

Les cèl·lules d’arna produeixen

la proteïna d’espícula

Proteïnes S expressades en la seva configuració nativa

 

5

Nanopartícula

Formació de nanopartícules

Les nanopartícules

de la vacuna pugen al voltant

dels nuclis de nanopartícules lipídiques

6

Vacuna final

Adjuvant Matrix-M, compost per una saponina extreta de l’escorça de l’arbre quil·laia (‘Quillaja saponaria’), endèmic de Xile, juntament amb colesterol i fosfolípids

Adjuvant Matrix-M

Arbre

‘Quillaja

saponaria’

Disseny de la vacuna contra la Covid de Novavax

1

4

ADN viral inserit en virus d’insecte

Les cèl·lules d’arna produeixen

la proteïna d’espícula

Gen estabilitzat acoblat al baculovirus

SARS-CoV-2

Proteïnes S expressades en la seva configuració nativa

 

ARN

viral

Baculovirus,

virus que infecta arnes i papallones

Gen de la proteïna espícula modificat

2

Cèl·lules d’arna infectades

El baculovirus recombinant infecta cèl·lules procedents de teixit ovàric de l’arna del blat de moro, ‘Spodoptera frugiperda’.

5

Nanopartícula

Formació de nanopartícules

Aquestes produeixen proteïna S

que s’expressa a la superfície de les cèl·lules infectades. La proteïna S obtinguda d’aquesta forma es recull i es purifica.

Les nanopartícules

de la vacuna pugen al voltant

dels nuclis de nanopartícules lipídiques

6

Vacuna final

Adjuvant

Matrix-M

Adjuvant Matrix-M, compost per una saponina extreta de l’escorça de l’arbre quil·laia (‘Quillaja saponaria’), endèmic de Xile, juntament amb colesterol i fosfolípids

Arna

3

L’ADN de la Covid entra

al nucli de les cèl·lules d’arna

Arbre

‘Quillaja

saponaria’

Gen de l’espícula

ARN missatger

NUCLI

Servirà com a vacuna de reforç i s’utilitzarà també en països amb un baix índex de vacunació. Els de menors ingressos tenen una mitjana d’un 6% de població vacunada i, com que no necessita ultracongelació, sinó que es conserva entre 2º i 8º, podrà arribar a zones molt remotes.

Aquesta vacuna, que s’administra en dues dosis amb 21 dies de diferència, utilitza una proteïna del virus, la S (espícula), presentada en forma de trímer (tres molècules) amb nanopartícules, juntament amb una substància ajudant que en potencia la resposta immunitària. «Ja hi ha altres vacunes que fan servir vacunes recombinants, com la vacuna de l’hepatitis B, per tant, no és una tecnologia nova», explica África González, catedràtica d’Immunologia de la Universitat de Vigo. «Es produeix en cèl·lules d’insectes i no pot reproduir-se ni produir malaltia», afegeix.

Tot i que la plataforma d’aquesta vacuna, anomenada Nuvaxovid, és més «clàssica» que la de les vacunes de Pfizer i Moderna, la seva tecnologia no deixa de ser molt capdavantera. La proteïna S, amb una puresa del 96%, s’obté mitjançant tècniques genètiques: el gen de la proteïna S s’insereix en el genoma d’un baculovirus amb el qual s’infecten cèl·lules procedents de teixit ovàric de l’arna del blat de moro, Spodoptera frugiperda.

A 100.000 euros el gram

Per ajudar i potenciar la resposta immunitària, incorpora com a adjuvant una saponina (del llatí ‘sapo’, ‘sabó’) derivada d’una planta xilena (Quillaja saponaria) i que ha sigut patentada per Novavax. Un gram d’aquesta substància, anomenada Matrix-M, costa prop de 100.000 euros. «L’efecte que indueix Matrix-M és que estimula les cèl·lules dendrítiques [les que presenten antígens a la seva superfície a altres cèl·lules del sistema immunitari] al mateix lloc de la injecció, i afavoreix que es presenti l’antigen als ganglis limfàtics locals (axil·lars, supraclaviculars) als limfòcits T, cosa que potencia molt la resposta i la generació d’anticossos», detalla González.

Notícies relacionades

¿Tindrà efecte esterilitzant, és a dir, impedirà totalment els contagis? En un document científic de Novavax a què ha tingut accés FARO s’afirma que la seva vacuna va evitar la reproducció del virus en vies respiratòries altes i baixes en micos macacos ‘Rhesus’. La immunòloga recorda que «la inducció d’anticossos neutralitzants, si es localitzen a la zona d’entrada del virus (orofaringia), evitarien la infecció, ja que s’unirien al virus abans que aquest entrés dins de les cèl·lules». No obstant, tot i que qualifica els assajos clínics de «molt bons» (protecció davant la malaltia greu en el 100% i reducció de malaltia moderada i lleu), creu que «no es pot dir que és una vacuna esterilitzant al 100%».

Sembla que ha arribat el torn de les vacunes contra la Covid-19 basades en proteïnes, una plataforma que atresora un llarg historial d’efectivitat, com la de l’hepatitis B per a nounats, llicenciada el 1986 als Estats Units; la de la grip aprovada el 2013 i les del papil·lomavirus humà, que han evitat milions de casos de càncer durant aquest segle.