Un problema endèmic

L’encallada a les llistes d’espera de Catalunya persisteix

La demora en les proves diagnòstiques augmenta el 38,7% respecte al 2019 i els metges alerten de l’infradiagnòstic

BARCELONA 09/07/2020 Sociedad Presentación de un programa de inteligencia artificial, con un scanner o Tac, para diagnosticar el

BARCELONA 09/07/2020 Sociedad Presentación de un programa de inteligencia artificial, con un scanner o Tac, para diagnosticar el / RICARD CUGAT (Delegaciones)

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +
Alex R. Fischer
Alex R. Fischer

Infografia

ver +

Les llistes d’espera de la sanitat pública de Catalunya s’han escurçat aquest any respecte al 2020, quan les onades pandèmiques van colpejar amb més força. Però segueixen encallades i, en alguns casos, la demora encara és més gran que el desembre del 2019, és a dir, que en l’època pre-Covid. Ja llavors, fa dos anys, la demora era preocupant. De fet, les llistes d’espera són un problema social, endèmic, que tenalla el sistema des de fa dècades, especialment des de les retallades del 2010. 

Les proves diagnòstiques continuen sent les que més demora aglutinen. En aquestes, encara no s’ha arribat al nivell previ a la pandèmia. El juliol del 2021, últim mes de què el Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix dades, el temps mitjà per accedir a les proves diagnòstiques era de 107 dies, el 14,6% menys que el maig del 2020 (127 dies), però encara el 38,7% més que el desembre del 2019 (80 dies). Sí que ha millorat la visita als metges especialistes, que pràcticament ha tornat als nivells pre-Covid: el temps mitjà d’espera aquest any és de 98 dies, és a dir, s’ha reduït el 34,7% en comparació amb el 2020 (148 dies) i el 1,4% respecte al 2019 (99 dies). Quant a les cirurgies, la llista d’espera ha baixat el 24,8% respecte a l’any passat, però continua sent el 6% més elevada que el 2019.

El maig de l’any passat, les llistes d’espera en les proves diagnòstiques de Catalunya van arribar a augmentar fins i tot el 62% a causa de la pandèmia, que va paralitzar tots els hospitals. Amb la Covid-19 més controlada gràcies a la vacunació, la situació ha millorat respecte al 2020, però continua sent dolenta.

Dies de demora

Més indicatiu que els pacients que esperen per fer-se aquestes proves és el temps mitjà d’espera, un número que reflecteix millor com el sistema s’ha anat alentint i guanyant en demores. Per exemple, una persona que necessiti fer-se avui una mamografia haurà d’esperar uns 86 dies (gairebé tres mesos), davant els 64 (dos) del 2019. Però menys del que esperava el 2020, quan havia d’esperar uns 109 dies. I el mateix qui necessiti fer-se una colonoscòpia: haurà d’esperar uns 146 dies (quatre mesos), davant els 109 (tres mesos i mig) del 2019. El 2020, eren 162 dies (cinc mesos). Les ressonàncies magnètiques, amb una mitjana de 70 dies d’espera, són ja en nivells del 2019 (78 dies).

Dins de la visita a l’especialista, crida l’atenció el temps mitjà d’espera per veure el cardiòleg: 82 dies el juliol d’aquest any, encara el 30,2% superior als 63 dies del 2019 (98 dies el 2020). En altres especialitats, no obstant, s’ha millorat fins i tot l’espera respecte a fa dos anys. Per exemple, per veure l’al·lergòleg cal esperar ara 91 dies (tres mesos), mentre que el 2019 eren 123 dies (174 el 2020).

DIES D’ESPERA PER A PROVES DIAGNÒSTIQUES A CATALUNYA

Quant a les cirurgies, el sistema s’acosta bastant als nivells d’activitat que mantenia el 2019, però encara no els ha assolit. Per exemple, per a una cirurgia toràcica cal esperar ara 114 dies, davant els 94 del 2019 (165 el 2020). Sí que ha millorat el temps d’espera per als cateterismes cardíacs: si el 2019 calia esperar 49 dies, ara només 22 (73 el 2020).

L’infradiagnòstic

Segons les dades de CatSalut, les llistes d’espera per operar neoplàsies malignes (càncers) s’han reduït el 22,5% entre el desembre del 2019 i el juliol del 2021. Aquesta espera ha baixat més entre el maig del 2020 i aquest any: el 27,1%. Per posar un exemple, si el 2019 calia esperar 17 dies per operar un càncer d’esòfag, ara cal esperar una mitjana de sis dies (14 el 2020). Però darrere d’aquesta realitat, aparentment encoratjadora, n’hi ha una altra de la qual sospiten els sanitaris: l’infradiagnòstic del càncer (així com d’altres malalties) causat per la pandèmia de la Covid-19, una problemàtica reconeguda pel mateix CatSalut.

Per això el sindicat Metges de Catalunya (MC) és crític amb aquesta aparent millora de les llistes d’espera catalanes. «Sembla que estan tornant a nivells del 2019, però la clau segurament passa pel no diagnòstic.Sembla que s’estan normalitzant, però nosaltres creiem que no és real. El que passarà és que s’incrementaran i hi haurà més flux de diagnòstics», diu David Arribas, vice secretari general de MC.

Segons Arribas, al no haver-hi diagnòstics, «no hi ha gent nova que entri a les llistes d’espera», per la qual cosa, segons la seva opinió, les xifres aportades pel CatSalut en realitat estan «emmascarant» la «futura explosió de totes les patologies que emergiran en els pròxims mesos i anys». Hi haurà, diu, més malalties cardíaques, oncològiques, neurològiques, més diabetis, més hipertensió. «A part de patologies noves, com a la Covid persistent, que ens consumirà molts recursos, ja que afecta el 15% o el 20% de les persones que han patit la Covid. També hi haurà més patologies emocionals i afectives», adverteix.

Notícies relacionades

Arribas creu que la part que millor reflecteix la situació de les llistes d’espera de la sanitat són les proves diagnòstiques, el temps mitjà de les quals ha augmentat el 38,7% respecte al 2019. «Recordem quines eren les dades que teníem el 2010, abans de les retallades. «Aleshores, el temps mitjà d’espera per a les proves diagnòstiques era de 53 dies i ara, 107», es queixa aquest metge que creu que «la causa que tot això no funcioni com toca són les retallades del 2010». Per això demana invertir més en salut i millorar les condicions retributives dels metges.