Primera Plan@

Covid-19: «Una malaltia amb una bona vacuna, però sense tractament, no ens deixa tranquils»

Covid-19: «Una malaltia amb una bona vacuna, però sense tractament, no ens deixa tranquils»
  • L’infectòleg Bonaventura Clotet i l’epidemiòleg Antoni Trilla adverteixen que només un fàrmac eficaç convertirà la Covid-19 en crònica, com va passar amb la sida

  • Tots dos conversen a EL PERIÓDICO sobre la pandèmia de coronavirus, un dels moments més desafiadors de les seves trajectòries professionals

Es llegeix en minuts

L’infectòleg Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953) i l’epidemiòleg Antoni Trilla (Barcelona, 1956) són dos dels experts més destacats en el camp de les malalties infeccioses. Clotet, cap d’aquest servei a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona) i director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, va centrar la seva carrera en la recerca del VIH. És un dels referents mundials en aquesta malaltia, l’epidèmia de la qual va segar la vida de milions de persones a tot el món. Trilla, cap de Medicina Preventiva del Clínic (Barcelona) i assessor del Govern espanyol en la pandèmia de coronavirus, es va centrar en la salut pública. Junts conversen a EL PERIÓDICO sobre un dels moments més desafiadors de la seva trajectòria. I insisteixen: «S’ha de donar diners a la recerca».


-¿Aquest està sent el moment professional més dur de les seves vides?

-Antoni Trilla (AT): Jo diria que sí. Mai ens havíem enfrontat a una situació així. Sí que teníem un cert entrenament, tot i que en una escala diferent, en brots molt aïllats fora del nostre territori dels quals podria arribar un pacient, com amb l’Ebola. La grip A del 2009 també va motivar una certa alarma, tot i que després afortunadament el nombre de casos va ser molt menor. Teníem certa experiència en coses més limitades. [Una epidèmia] d’aquesta dimensió, d’aquesta violència i amb tanta afectació sanitària, social, econòmica... no l’havíem viscut mai. En algun moment vam pensar, literalment, que l’atenció sanitària es podria arribar col·lapsar: que tinguéssim malalts als passadissos sense atendre. Hi vam ser molt a prop.

-Bonaventura Clotet (BC): Jo vaig viure dues pandèmies. Una és la de la sida. En aquell moment jo era resident i vaig tenir la sort de veure el primer pacient a Espanya. Era una malaltia que també va ocasionar molt trastorn a nivell mèdic, molta por... Però [la sida] estava clar que es contagiava a través de certes pràctiques [de risc] i que això no era generalitzat a tota la societat. La Covid-19, no obstant, afecta tota la societat i tothom es veu amenaçat. I això és el que ha fet que campanyes de ‘crowfunding’ com #joemcorono hagin tingut moltes ajudes, ja que tothom es veu en risc d’infectar-se. I sobretot perquè [amb el coronavirus] des del principi va quedar clar que la font de contagi són les petites gotetes que s’emeten al parlar.

-VÍDEO ID: 11560579 -Just els volia preguntar si aquesta pandèmia els recorda la del VIH.

-AT: Jo, una mica com el doctor Clotet, vaig començar la residència a Medicina Interna el 1981. També vaig viure aquells primers casos que llavors no sabíem bé de què anaven. ¡Un bitxo que no havíem ni estudiat! Cridava molt l’atenció, però com diu ell, al principi, estava limitat –i això els estigmatitzava– a determinats grups. Eren casos molt individuals i la resta de la societat potser no es va sentir tan amenaçada. No era una cosa que es podia contagiar per l’aire. Sí que ha tingut repercussions destacadíssimes a l’Àfrica, amb famílies destrossades, molta mortalitat, però no la repercussió tan brusca, intensa i tremenda que ha tingut la Covid-19 a tot el planeta.

-BC: La societat tendeix a estigmatitzar per protegir-se. El subconscient et diu: «Si aquesta malaltia afecta els que són alts i d’ulls blaus, jo no soc així, de manera que no em tocarà a mi». Com diu molt bé el doctor Trilla, l’inici de la sida és una època molt dura per a les persones que tenien addicció a les drogues i per als homes que tenien sexe amb homes –a qui es va estigmatitzar molt: va ser terrible i per desgràcia això encara persisteix. Però la Covid-19 ha sigut un tsunami que ho ha escombrat tot i ha afectat tothom. No se n’ha salvat ningú, ni presidents de governs, ni el més humil. I això és el que ha condicionat un canvi en els nostres hàbits. Tot i que no tinguem un confinament, m’agradaria preguntar-li al doctor Trilla si a ell li passa el mateix que a mi, que estic atrapat el dia de la marmota. Em fa la sensació que començo un dilluns i sé tot el que tindré durant la setmana. Però arriba dissabte i diumenge i continuo treballant. Això tindrà una repercussió molt important a la llarga. Es necessitarà molta psicologia i molta psiquiatria per fer front a tots els trastorns que es derivaran, sobretot en els joves i adolescents.

«El VIH va ser molt dur per a persones que feien pràctiques [de risc]. Però la Covid-19 ha sigut un tsunami per a tothom. No se n’ha salvat ningú»

Bonaventura Clotet

Cap de Mal. Infeccioses de Can Ruti

-AT: Sí, sí, jo tinc la mateixa sensació. Em considero un privilegiat. Treballo tots els dies de la setmana, desafortunadament també els caps de setmana perquè no hi ha temps de processar tanta informació. Però t’adones que fa mesos que no vas a la segona residència, no pots practicar l’esport que abans sí i simplement passeges. I això ho hem normalitzat, igual que hem normalitzat les informacions que diuen «avui, 20 morts i 1.200 persones ingressades». Fa un any que sentim el mateix, de vegades més, de vegades menys. Tot això tindrà repercussions, si no les té ja, en la salut [mental] de les persones. A més, hi ha els pacients amb símptomes persistents de Covid-19, que generaran un tipus de demanda sanitària que tampoc era previsible.

-BC: Jo crec que l’important és fer molts assajos clínics. La societat ha d’entendre que l’única manera de trobar una solució a aquesta pandèmia, a part de les vacunes, és fer assajos clínics per trobar els fàrmacs adequats que impedeixin la progressió de la malaltia i que les persones morin. Però tot això s’ha de fer d’una manera seriosa, amb estudis ben dissenyats, perquè aquesta epidèmia és l’epidèmia en què s’ha publicat més en menys temps, però també hi ha molt ‘fake’. Hi ha molta feina que no se sustenta partint d’una elaboració correcta, perquè costa diners, temps i no tothom pot. Necessitem rigor científic. Fins que no estigui vacunat tothom, continuarà havent brots de la malaltia perquè el virus anirà evolucionant. La seva manera de viure és infectar i crear variants més eficients per infectar millor. I això ho aconseguirà sempre que hi hagi focus al món on es generin brots. Això va passar a Manaus, al Brasil. En la primera onada es va infectar tothom, ningú va fer tractament i van creure que, després del primer brot de març, el 70% ja tindria la immunitat de grup i estaria protegit. Però va aparèixer una altra variant del virus [la variant brasilera] que els va infectar tots, que els va deixar sense oxigen i que comporta un risc de disseminació.

-Vostè parla dels tractaments contra la Covid. Així com ja hi ha diverses vacunes, de moment no hi ha un tractament eficaç.

-AT: El doctor Clotet ha expressat una opinió que jo comparteixo: la ciència és la que ens pot treure d’aquí i ha de ser rigorosa. En aquesta pandèmia hi ha hagut exemples bons i dolents, assajos que s’han fet de manera ràpida, amb patrocini de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És absolutament necessari trobar nous i millors tractaments perquè, com diu el doctor Clotet, fins i tot estant vacunats, continuarà havent casos a tot arreu del món. La situació seria molt diferent si hi hagués tractaments que evitessin que la malaltia progressi a formes greus en els no vacunats. La malaltia es normalitzaria. Aquí tenim l’exemple de la sida: era mortal a curt termini, però ara és una malaltia crònica, amb una bona qualitat de vida. La sida ha deixat de ser una amenaça immediata per a la vida i això és gràcies als tractaments. Darrere de les vacunes, hi ha d’haver molta recerca. Tractaments. Una malaltia amb una bona vacuna i sense tractaments no ens deixa tranquils. Una malaltia amb una bona vacuna i amb tractaments, sí.

-BC: Totalment d’acord. En aquests moments hi ha tres fàrmacs en fase dos d’assaig clínic en humans. Són el molnupiravir, l’aplidina i el remdesivir. El remdesivir, de fet, ja està aprovat. Aquests tres fàrmacs serien els tres més pròxims en utilitzar-se. Després hi ha les immunoglobulines hiperimmunes i els anticossos monoclonals, que també poden tenir molta eficàcia en etapes inicials. I els antiinflamatoris. D’aquests, s’ha demostrat que el baricitinib, combinat amb el remdesivir, té més efecte que el remdesivir sol i redueix bastant la mortalitat. Tant en el Clínic com a Can Ruti la mortalitat per Covid-19 és de l’1%, molt baixa, però 10 vegades més elevada que la de la grip habitual. L’experiència i els assajos clínics han permès que les persones ara tinguin més seguretat que no moriran, com passava al principi. Però queda molt per avançar. Espero que això [trobar un tractament] s’aconsegueixi al llarg d’aquest any –i gairebé segur que serà així–.

«Jo vaig dir que tindríem vacunes, en el millor dels somnis, en dos anys. I les hem tingut en menys d’un: és extraordinari»

Antoni Trilla

Cap de Med. Preventiva del Clínic

-Però mentre no s’acabi amb tots els brots, el virus continuarà evolucionant.

-BC: Sí, i l’única manera d’anar-hi per davant és tenir una vacuna pancoronavirus. Però per a això s’ha d’estudiar el model animal. Perquè les zoonosis [les malalties que es transmeten dels animals vertebrats a l’ésser humà] són la majoria de les causes de les infeccions en persones. Per tant, és necessari tenir ben estudiades les noves variants i una vacuna capaç de prevenir. Si això s’hagués fet quan va aparèixer el SARS el 2002 i el MERS el 2012, no hauríem tingut aquest tsunami. Aquests diners s’han de posar abans. S’han de dedicar molts diners al ‘One Health’ –un enfocament multisectorial que englobi la salut humana, la salut animal, la globalització, la salut ambiental, l’escalfament del planeta. S’han de dirigir tots els diners allà perquè, si no, en vindran d’altres [epidèmies].

-¿Les noves variants del virus amenacen les vacunes?

-AT: Primer: qualsevol variant genera titulars. I són diferents entre elles: ja sabem que la britànica no tindrà repercussió en les vacunes. Amb altres variants com la sud-africana i la brasilera pot ser que [les vacunes] no tinguin la mateixa eficàcia. Però el sistema immune és d’una complexitat extraordinària. Els immunòlegs ens diuen que aquestes variants poden escapar-se a les vacunes, sí, però encara no sabem tota la història. És probable que la nostra resposta natural, la cel·lular, o algun tipus d’anticòs que ara no estem mesurant, ajudin que no siguin tan poc eficaces com es podria predir. Mira, ens agradaria tenir una vacuna que cobrís tots els virus de la grip i no l’hem aconseguit. També ens agradaria tenir una vacuna que inclogués molts coronavirus i s’hi està treballant. Les vacunes d’RNA missatger [com les de Pfizer i Moderna] permeten petits canvis de peces en la seva fabricació. Probablement això serveix per modificar fàcilment una vacuna. La grip l’hem d’endevinar cada any, hem de fer una predicció de quines soques circularan. Si les encertem, la vacuna potser té una eficàcia moderada i ens salva d’unes quantes hospitalitzacions i morts. Per això s’ha de tenir el pla preparat i llest –això és molta recerca– i, quan apareix la peça que falta, s’hi encaixa i ja tenim la vacuna en temps i en forma. Jo, a l’inici de la pandèmia, vaig dir que tindríem vacunes, en el millor dels somnis, en dos anys. I les hem tingut en menys d’un, cosa que és extraordinària des del punt de vista de la ciència.

«Les vacunes d’RNA missatger permeten petits canvis de peces en la seva fabricació. Això serveix per modificar-les fàcilment [en vista de les variants]»

Antoni Trilla

Cap de Med. Preventiva del Clínic

-BC: Una variant amb una mutació a la zona on es combinen els anticossos neutralizants [que protegeixen l’organisme dels patògens] fa preveure que tothom s’infectarà i que, quan aquesta variant arribi, tot s’acabarà. ¡I no és així...! S’han de donar diners, continuar fent recerca. Molta gent es pregunta per què continuem investigant vacunes: doncs perquè, de vacunes, en faran falta moltíssimes per protegir-se contra una gran diversitat de variants. Però, sobretot, el que s’ha de fer és seguir l’evolució de la immunitat en les persones vacunades. En alguns casos s’haurà de revacunar. Que hi hagi variants com la sud-africana –que sembla que continua inhibint-se de la vacuna– no vol dir que la capacitat de la vacuna per protegir sigui zero. Per exemple, s’ha d’estudiar si aquesta vacuna està protegint d’evolucionar a etapes molt més greus, que és el que en el fons volem. Volem evitar la mort dels qui pateixen la Covid-19. Crec que aviat aconseguirem un control [de l’epidèmia] bastant ampli, però el que em fa por és que podrà venir una nova epidèmia amb un nou virus. M’agradaria molt que els polítics hagin après que s’han de destinar molts diners a la salut global, però no ho tinc tan clar.

-¿Hi haurà més epidèmies?

-AT: És una seguretat. La pregunta és quan i de quina magnitud.

-BC: El coronavirus ho diu sense embuts: va aparèixer el 2002 i el 2012, i el 2019 va muntar el ciri amb la Covid-19. El 2002 i el 2012 ja era greu, però va quedar circumscrit [a la Xina i l’Orient Mitjà] i es va ignorar perquè no afectava tothom. Ningú va fer prevenció.

-¿Com veuen l’opció d’un passaport vacunal?

-AT: És un concepte que s’ha de discutir amb tranquil·litat. Particularment considero que s’ha de tenir aquesta discussió a nivell de la Unió Europea (UE). És cert que podria tenir més sentit quan tothom tingui l’oportunitat de vacunar-se, no abans. Però també que tindria la seva utilitat per viatjar a països on han controlat molt bé la Covid-19. Per a viatges internacionals és bastant probable que s’acabi sol·licitant el passaport vacunal o una prova PCR negativa o una quarantena. Una altra cosa és sol·licitar aquests certificats per fer coses domèstiques: Israel ara està pensant que els vacunats vagin al gimnàs o a concerts. Sí que comporta alguna possibilitat de vulnerar alguns drets individuals.

«El coronavirus ja havia aparegut el 2002 i el 2012. Va ser greu, però es va ignorar perquè no afectava tothom. Ningú va fer prevenció»

Bonaventura Clotet

Cap de Mal. Infeccioses de Can Ruti

-BC: De nou torno a la recerca. Ella ens ha d’ajudar a definir quant dura l’efecte de la vacuna actual perquè em poden fer a mi un certificat de vacunació avui i que expiri d’aquí a uns mesos –els anticossos neutralizants són els que ens diuen com es manté la immunitat de la vacuna. Després hi ha el fet que les persones vacunades es poden infectar d’un refredat menor i també podrien contagiar. Cal estudiar-ho. Jo crec –i això ho deia Anthony Fauci, el gran epidemiòleg dels EUA– que tindrem mascareta fins al 2022 amb seguretat. I s’haurà de continuar utilitzant mentre es genera aquest coneixement que ens permetrà estar molt protegits.

-¿És molt il·lús preguntar si tornarem a la vella normalitat?

-AT: Hi tornarem amb alguns ajustos. La data dependrà molt de l’avenç en la vacunació i en els tractaments. Ara estem vacunant la població més dèbil i això farà que baixi la pressió en el sistema sanitari. Ara mateix tornar a la vella normalitat no, però tampoc em sembla que viurem una situació a curt-mitjà termini condicionada per la duresa de les restriccions actuals. I una cosa que el doctor Clotet ha comentat: el concepte de ‘One Health’. Quan tenim una malaltia nova, ningú està fora de perill fins que tots estem fora de perill. Nosaltres som uns privilegiats, ja estem vacunant, lentament, el que vostès vulguin, però estem començant a vacunar. Hi ha països que no contemplen la vacuna fins al 2023 com a mínim. Un brot en algun lloc remot on no hi ha hagut una vacuna i on apareix una variant pot tornar a generar-nos un problema. Ens interessa molt protegir-nos nosaltres, però també ser prou solidaris perquè en aquest avenç no es quedi massa gent enrere gaire temps. Perquè ho patirem tots.

Et pot interesar

-BC: Estic d’acord en tot, res a afegir.