Infecció desconeguda

Covid persistent: el coronavirus també deixa seqüeles indesxifrables

Covid persistent: el coronavirus també deixa seqüeles indesxifrables
  • Almenys 1.500 catalans infectats a la primera onada continuen patint fatiga, dificultats respiratòries, dolors o boira mental.

  • Aquesta síndrome sembla afectar més els malalts lleus i les dones al voltant dels 45 anys.

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Aproximadament un 10% de les persones que s’infecten de coronavirus, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), continuen tenint símptomes com a mínim tres mesos després d’haver-se contagiat malgrat que les proves diagnòstiques donen negatiu i no hi ha restes del virus. Moltes porten fins i tot un any així. Aquests símptomes, que en teoria no s’haurien de prolongar més enllà de tres setmanes, són variats i van des de la fatiga, la dispnea (o dificultat respiratòria), el dolor toràcic i de cap fins a les taquicàrdies i fins i tot la boira mental. Això és el que s’anomena síndrome de la Covid persistent (o ‘long Covid’ en la literatura científica anglosaxona), sobre el qual encara no hi ha consens mèdic a causa del seu gran desconeixement. A Catalunya, unes 1.500 persones amb aquesta síndrome formen part del Col.lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, però segurament n’hi ha moltes més que no formen part d’aquesta organització. A tot Espanya hi ha uns 3.000 d’organitzats en altres col·lectius. Totes es van contagiar durant la primera onada de la pandèmia, continuen tenint símptomes un any després i els uneix un sentiment comú: «Trobem que la medicina no dona resposta a la nostra problemàtica. És una malaltia nova, necessitem investigació i això s’aconsegueix amb més inversió en salut», defineix a l’altra banda del telèfon una de les seves portaveus, Sílvia Soler. Fins al gener passat, el Ministeri de Sanitat no incloïa la Covid persistent en la seva informació científica sobre coronavirus.

La síndrome de la Covid persistent sembla afectar sobretot persones que, paradoxalment, han passat una infecció lleu (més del 80% no han necessitat ingrés hospitalari) i dones joves, al voltant dels 45 anys. La Fundació Lluita Contra la Sida (FLS) va crear al juny la primera unitat de Covid-19 persistent de Catalunya, situada a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona. Des d’aleshores han atès uns 300 pacients. Com que de moment no hi ha tractament per aquesta malaltia, els metges tracten els símptomes depenent de quins siguin. «El nostre objectiu és trobar un paràmetre que ens digui què està passant amb aquests pacients. Estem convençuts que tenen una alteració que els fa estar així», explica la doctora Lourdes Mateu, investigadora principal d’aquesta unitat. «Hi ha metges que no creuen en aquesta síndrome. Aquests pacients han sigut doblement oblidats: no van ser atesos a la primera onada perquè el sistema estava col·lapsat i a les analítiques que els fan no es veuen alteracions», afegeix Mateu.

Fatiga, dispnea i dolor

«Hi ha un percentatge de pacients que continuen tenint símptomes com fatiga, dispnea, cansament i dolor, tot i que ja no tinguin Covid. Són pacients que no han estat ingressats i els símptomes són oscil·lants. Els fas proves i no surt res, però el pacient no es troba bé», explica Judith Sánchez Raya, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació del Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Aquest centre no té una unitat dedicada específicament a la Covid persistent, però els metges tracten pacients que la pateixen des dels serveis de Rehabilitació i Pneumologia. Segons Sánchez Raya, la síndrome de Covid persistent s’ha vist en altres pandèmies de la grip o la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS), infeccions que «van desembocar en fatiga crònica» en un 30% dels pacients. «Encara no sabem bé quin percentatge de pacients amb Covid acabaran desenvolupant la Covid persistent perquè no ha passat prou temps», diu.

Aquesta síndrome es podria considerar una seqüela de la Covid-19. Els metges expliquen que és molt semblant a la fatiga crònica, amb una existència real que també ha estat molt temps qüestionada per la ciència. «Encara no sabem si aquests pacients tindran aquesta síndrome de per vida. La majoria es recupera als dos o tres mesos i no acaben desenvolupant Covid persistent», afegeix Sánchez Raya. A més, tampoc els nens se’n deslliuren: a Can Ruti hi ha, des del desembre, una unitat pediàtrica de Covid persistent. «Als nens els afecta menys que als adults. Però, entre els menors d’edat, els que més pateixen la Covid persistent són els adolescents. Tenen els mateixos símptomes que els adults», diu per la seva banda la doctora Mateu.

PCR negativa i sense seqüeles

Notícies relacionades

Els investigadors estan fent estudis a llarg termini per desentranyar en què consisteix aquesta nova malaltia, ja que de moment només n’hi ha algun a curt termini. Per als metges, hi ha dos requisits a l’hora de diagnosticar la Covid persistent: un, la PCR ha de donar negativa i dos, no detectar cap seqüela i que les altres proves surtin bé. «Per exemple, si un malalt té seqüeles a la via aèria, la vasculatura o el parènquima pulmonar, ja no és Covid persistent. El més greu és la fibrosi pulmonar. Quan hi ha una seqüela com aquesta, ja no és Covid persistent», assenyala Xavier Muñoz, pneumòleg del Vall d’Hebron. «Quan fem proves d’esforç cardiovasculars o estudis del son i no veiem res, llavors és Covid persistent», afegeix. Durant l’últim any, pel servei de Pneumologia del Vall d’Hebron han passat més de 1.400 malalts greus amb Covid, a qui l’hospital ha monitoritzat per veure si tenien seqüeles. El 70%, diu Muñoz, no tenen seqüeles. Però hi ha un 30% que sí, i entre aquestes seqüeles hi ha la Covid persistent.

Mentrestant, els malalts que pateixen aquesta síndrome es troben abandonats. «No hi ha un recompte de gent amb Covid persistent», diu Soler, des del col·lectiu d’afectats. Can Ruti i l’Hospital del Mar són els únics hospitals catalans amb una unitat dedicada a aquesta problemàtica. Però prova del desconeixement existent i la falta de consens al voltant de la Covid persistent és, per exemple, que el Mar declina parlar sobre aquest tema amb EL PERIÓDICO perquè «falta evidencia» i no hi ha «prou informació», ni tan sols per «definir si es tracta d’una síndrome», segons fonts del centre. Però els malalts asseguren que la pateixen. Soler pateix, cada 15 dies, brots de febrícula, urticària, mal de cap, conjuntivitis crònica i dolor articular. «Hi ha molts metges de l’atenció primària que acusen els pacients de tenir una depressió i els tracten amb antibiòtics. I nosaltres no sabem si ens curarem i quan, i això afecta el sistema emocional».