Creixen els dubtes al Brasil sobre l'origen de la microcefàlia

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer divendres passat que la comprovació científica sobre la relació entre el virus Zika i l’epidèmia de microcefàlia en nadons que registra el Brasil haurà d’esperar entre 4 i 6 mesos. Una galleda d’aigua freda per al ministre de Salut brasiler, Marcelo Castro, que tot just uns dies abans va afirmar que «no hi ha dubtes» en la relació directa entre el virus Zika i l’alteració que redueix la mida del crani i el cervell dels nens nascuts de dones que van patir la infecció durant l’embaràs.

«Per nosaltres no hi ha dubtes. La pregunta ara és: ¿És el Zika l’únic factor que desencadena la microcefàlia o n’hi ha d’altres?», es va preguntar Castro. El cert és que mentre els polítics brasilers apunten cap al mosquit Aedes Aegypti com a principal causa dels 5.280 casos registrats al país, la comunitat científica no sembla compartir aquesta certesa. 

POQUES CONFIRMACIONS/ Si s’analitzen les dades ofertes pel Ministeri de Salut, tan sols en 508 dels nadons nascuts amb microcefàlia, és a dir, un perímetre cranial inferior als 32 centímetres, va poder ser confirmada la infecció per virus Zika en la mare durant la gestació i, d’aquests, únicament 27 casos semblen haver sigut causats directament per la presència del virus en el fetus. Això representa el 10% de les afectades.

Paral·lelament, un estudi de l’OMS publicat aquesta setmana pel diari brasiler Folha de São Paulo, va indicar que el Sistema d’Informacions sobre Naixements (SISNAC) hauria fracassat a l’hora de registrar el nombre real de nadons nascuts amb aquesta alteració. Tenint en compte que la taxa de naixements amb microcefàlia als Estats Units és d’entre 2 i 12 casos cada 100.000 naixements, el Brasil hauria d’haver registrat entre 600 i 3.600 casos anuals de mitjana quan oficialment només se’n van reconèixer 150 casos el 2014. 

XIFRES CONTRADICTÒRIES/ De fet, el mateix estudi va semblar suggerir que els casos al nord-est del país, que en l’actualitat concentra el 86% dels casos, va ser més gran abans de la mateixa irrupció del virus el 2015. «Les dades del Ministeri de Salut són inútils en relació amb l’epidèmia de microcefàlia. Seria millor que no existissin perquè únicament serveixen per empitjorar l’actual escenari d’incertesa», va declarar a Folha l’especialista en genètica mèdica de la Pontifícia Universitat Catòlica (PUC) de Rio de Janeiro, Salm Raskin.

En declaracions a EL PERIÓDICO, el professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de São Paulo (USP) i responsable pel primer estudi científic al Brasil per determinar la relació entre Zika i microcefàlia, Benedito Lopes da Fonseca, va explicar que «ara per ara solo hi ha dades circumstancials que apunten fortament en aquest sentit». 

Notícies relacionades

La jubilació dels ‘boomers’ tensiona les òptiques: Espanya pot quedar-se sense professionals per atendre els establiments

La mare del nadó de sis setmanes víctima d’abusos és infermera de la Vall d’Hebron i es va sotmetre a un tractament de reproducció assistida

¿PER QUÈ NO A COLÒMBIA?/ El viròleg va posar com a exemple la detecció d’àcid ribonucleic (RNA) viral en teixits d’un nadó que va morir poc després del naixement i en el líquid amniòtic d’embarassades amb fetus amb microcefàlia. No obstant, Fonseca es va mantenir caut a l’hora d’afirmar o desmentir la relació entre les dues malalties: «Els primers resultats de l’estudi estaran disponibles a mitjans de l’any 2017». 

La gran pregunta continua sent per què a Colòmbia, amb 5.000 embarassades infectades pel virus Zika, no s’han registrat encara casos de microcefàlia en nadons. Les teories que apunten a l’abús de larvicides com el pyriproxyfen en el combat al mosquit Aedes Aegypti no han parat de circular al país. Preocupada amb la situació, la directora de l’OMS, Margaret Chan, arribarà dimarts al Brasil amb l’objectiu de discutir el combat a l’epidèmia. Potser llavors s’aconseguirà obtenir certa informació sobre un assumpte que té en suspens milers d’embarassades al país més gran de l’Amèrica Llatina. H