L'avanç del Zika descongela el debat sobre l'avortament a Sud-amèrica

L’impacte de l’epidèmia de virus del Zika, i la seva possible relació amb la propagació de casos de microcefàlia en nadons del Brasil, ha plantejat la necessitat urgent d’establir un debat sobre el dret a l’avortament a l’Amèrica Llatina. Un assumpte espinós per a una regió profundament marcada pel catolicisme i en la qual les seves classes polítiques, suposadament progressistes, no han volgut sentir parlar d’aquesta pràctica per por de perdre el suport dels sectors més religiosos.

Fa unes setmanes, les declaracions del responsable de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad al-Hussein, instava els països afectats a revisar urgentment «les lleis i polítiques que restringeixen l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva que vulneren les lleis internacionals», i van posar el dit a llaga en aquesta part del món en què set dels 27 països afectats consideren la pràctica de l’avortament un crim.

MOVIMENTS A FAVOR 

Considerat com l’epicentre de l’epidèmia del virus del Zika a les Amèriques, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb un total de 5.280 de casos sospitosos de microcefàlia en nadons i 1,5 milions de persones infectades pel Zika, el Brasil va ser el primer país en què els moviments a favor de la legalització total de l’avortament es van posar en peu de guerra.

L’oenagé feminista brasilera Institut de Bioètica Anis interposarà en les pròximes setmanes una acció legal al Tribunal Suprem Federal amb l’objectiu de descriminalitzar els avortaments en casos de microcefàlia detectada en el fetus. Una acció similar a la realitzada el 2012 i que va aconseguir l’autorització de l’avortament legal en els casos d’anencefàlia (absència total del cervell en els fetus), una de les tres excepcions permeses legalment per a l’avortament al Brasil, juntament amb els casos de violació i de perill de mort de l’embarassada.

DIRECCIÓ OPOSADA

«No es tracta d’imposar l’avortament, sinó de donar respostes a les dones afectades enmig d’una epidèmia», va explicar en un comunicat oficial la responsable de l’acció, Débora Diniz, que va acusar el Govern brasiler de mantenir una legislació «retrògrada». Cal recordar que en aquests moments, en lloc d’avançar en aquest sentit, el Congrés brasiler haurà d’estudiar l’aprovació del recent projecte de llei 4396/16 que prohibirà expressament l’avortament en cas de microcefàlia.

 El dia 5 de febrer, el ministre de Salut colombià, Alejandro Gaviria, va anunciar el primer cas d’avortament terapèutic al país més afectat per l’epidèmia de Zika després del Brasil. Pel que sembla, aquesta intervenció es va produir en una clínica privada de Bogotà a una dona embarassada de 25 anys diagnosticada de Zika, després que el fetus de 32 setmanes presentés clars indicis de malformacions, entre elles la microcefàlia. Segons xifres oficials, a Colòmbia hi ha almenys 2.824 dones embarassades diagnosticades amb Zika, però encara no s’ha pogut comprovar que el virus hagi causat la microcefàlia en cap dels casos.

   

El cert és que, malgrat els avanços en matèria de drets civils en la majoria dels països de l’Amèrica Llatina, la qüestió de l’avortament continua sent un verdader tabú a nivell polític. Només l’Uruguai, Guyana i la Guiana Francesa permeten a les dones accedir lliurement a l’avortament, mentre que països com Colòmbia, Mèxic i Panamà autoritzen la pràctica de l’avortament quan existeix la constatació mèdica que hi ha greus malformacions en el fetus.El passat 5 de febrer, el ministre colombià de Salut, Alejandro Gaviria, va anunciar el primer cas d'avortament terapèutic en el país més afectat per l'epidèmia de Zika tras Brasil. Al parecer, aquest es va produir en una clínica privada de Bogotà a una dona embarassada de 25 anys diagnosticada de Zika, després que el fetus de 32 setmanes presentés clars indicis de malformacions, entre elles la microcefàlia. Segons xifres oficials, a Colòmbia hi ha almenys 2.824 dones embarassades diagnosticades amb Zika, però encara no s'ha pogut comprovar que el virus hagi causat la microcefàlia en cap dels casos.

PENES DE PRESÓ

Amb total probabilitat, el país que promet causar més controvèrsia és el Salvador. El Codi Penal d’aquest país centreamericà estableix penes d’entre 2 i 8 anys per a les dones que practiquin la interrupció artificial de l’embaràs i fins a 12 anys per als metges que practiquin avortaments. Segons Amnistia Internacional, algunes dones que van patir avortaments espontanis van ser acusades d’homicidi amb agreujant i condemnades a penes de fins a 40 anys. El 2013, la Policia Nacional Civil va informar que 16 dones, sis de les quals eren menors d’edat, van ser acusades pel delicte d’avortament.

Per la seva part, en el viatge de tornada de Mèxic, el papa Francesc va reconèixer de manera no oficial que l’ús de mètodes anticonceptius seria un mal menor davant una epidèmia com aquesta. Una recomanació compartida pels governs de Colòmbia, l’Equador i el Salvador, però que resulta poc realista en una regió en què, segons les dades de l’ONU, el 56% dels embarassos no són planejats. Com era d’esperar, la màxima autoritat de l’Església catòlica no va voler ni sentir parlar de l’avortament: «L’avortament és un crim, matar una persona per salvar-ne una altra. És el que fa la màfia». Tenint en compte el pes del Vaticà a Sud-amèrica, tot fa pensar que la més que ingènua recomanació de les Nacions Unides a la zona caurà en sac foradat una altra vegada. H

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any