L'obesitat, espoleta de malalties

Problemes per moure's, dolor a les articulacions o sentir-se rebutjada per la societat són algunes de les dificultats amb què conviu una persona que pateix obesitat. Però els perills d'aquesta malaltia van molt més enllà. Tant que actualment és el sisè factor principal de risc de defunció al món. A més, està altament relacionat amb altres malalties greus, com la diabetis o el càncer.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'obesitat com «una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut».  Segons l'índex de massa corporal (IMC), que es calcula dividint el pes de la persona expressat en quilos per l'estatura en metres al quadrat, es considera que una persona està sana quan el resultat se situa entre 18,5 i 25. Valors entre 25 i 30 indiquen un sobrepès i si la xifra passa de 30 es considera que la persona està obesa. Malgrat que aquest mètode de càlcul no és del tot exacte, ja que el que realment importa és la quantitat de greix i no la relació entre el pes i l'altura, «a nivell de poblacions no es pot utilitzar una altra cosa», aclareix José Antonio Fernández, professor titular de Bioquímica i Biologia de la Universitat de Barcelona. «Si es fa una gràfica i en la recta vertical hi ha la mortalitat i en l'horitzontal l'IMC, veiem que entre 18,5 i 25 la mortalitat és la mínima possible. Si s'acosta a l'obesitat, la probabilitat de defunció és estadísticament molt més gran», explica Fernández.

Els perills parteixen del fet que algunes malalties deriven de l'obesitat. Una persona amb un IMC superior a 30 té més de tres vegades més possibilitats de desenvolupar resistència a l'acció de la insulina, cosa que pot desembocar en una diabetis de tipus II. També augmenten les probabilitats de patir problemes a la vesícula biliar, falta de capacitat respiratòria i dislipèmies, és a dir, es produeixen nivells alterats de lípids a la sang, com el colesterol, la qual cosa al seu torn pot derivar en un infart. L'apnea del son és un altre dels trastorns que es poden derivar de l'excés de pes, amb tots els perills que això comporta en el dia a dia per la sensació de son.

MÉS CONSEQÜÈNCIES/ Les possibilitats es redueixen una mica quan es parla de malalties relacionades amb les artèries coronàries, l'artritis, la hiperuricèmia o la gota. Per a totes elles hi ha entre dues i tres vegades més de probabilitats que proliferin en un cos obès que en un cos amb un pes adequat. També es multipliquen els riscos de patir alguns tipus de càncer, especialment els relacionats amb els òrgans sexuals i el de còlon.

Notícies relacionades

L’hostessa hospitalitzada a Amsterdam dona negatiu en hantavirus

Els pediatres confirmen que tots els nens (també els asmàtics) poden fer exercici de manera segura amb aquesta guia

Una altra de les conseqüències negatives de l'obesitat té a veure amb la reproducció. «Sovint l'obesitat s'associa amb la infertilitat. L'excés de greix modifica el patró de les hormones sexuals, cosa que altera el cicle hormonal en les dones i els nivells hormonals en els homes», afirma Josep Vidal, cap del Servei de Dietètica i Endocrinologia de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques.

Un dels factors que influeixen a l'hora de desenvolupar alguna d'aquestes malalties és la localització del greix. En aquest sentit, les dones surten més ben parades. «El greix en les dones tendeix a ser subcutani, a quedar-se a les cuixes i als glutis, mentre que la dels homes sol quedar-se a la panxa. Això és important perquè totes aquestes malalties tenen més a veure amb el greix visceral», puntualitza Fernández.