Neuràlgia del trigemin: així és la cefalea que se sent com una descàrrega elèctrica a la cara

La neuràlgia del trigemin és un tipus de mal de cap que cada vegada afecta més pacients.

És un trastorn que segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) afecta més de 30.000 persones a Espanya i de la qual cada any es diagnostiquen uns 2.000 nous casos.

I és que, tot i que no és el tipus de mal de cap més habitual, els especialistes estan detectant un increment tant de la incidència com de la prevalença en els últims anys. ¿La raó? El progressiu envelliment de la població.

¿Què és una neuràlgia i on és el trigemin?

Com explica el doctor Pablo Irimia, coordinador del Grup d’Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia:

• «Quan els especialistes parlen de neuràlgia es refereixen a tot dolor que es produeix a la zona per la qual discorre un nervi».

I en el cas d’aquesta patologia, el nervi afectat és el trigemin. ¿Quin és, on és?

• «És el més gran dels nervis cranials, anomenat així perquè presenta tres divisions: la branca oftalmològica, la maxil·lar i la mandibular. És, per tant, el principal nervi sensitiu de la cara», prossegueix el doctor.

Quant a aquesta malaltia, la neuràlgia del trigemin és un tipus de cefalea molt aguda i intensa, que afecta la zona per la qual discorre aquest nervi.

És una mica més freqüent en dones que en homes, i la seva incidència augmenta amb l’edat en els dos sexes, especialment a partir de la sisena dècada de la vida.

• De fet, la neuràlgia del trigemin constitueix gairebé el 90% de les neuràlgies que es produeixen en les persones més grans de 60 anys.

Afaitar-se, mastegar o sonar-se pot desencadenar una crisi

Sobre en què consisteix i com es manifesta aquesta malaltia, ens ho explica el doctor Pablo Irimia:

• «La neuràlgia de trigemin és un dolor crònic, de caràcter punxant o elèctric, que s’inicia i finalitza de manera abrupta. Tot i que els episodis de dolor es presentin en forma de crisi de menys de dos minuts de durada, aquests poden repetir-se diverses vegades al dia i tenen una gran intensitat».

Una altra de les particularitats d’aquesta patologia és que habitualment el dolor es localitza en una o dues de les tres branques trigèmines. I la menys afectada, en menys del 5% dels casos, és la branca oftàlmica.

També és poc habitual que la neuràlgia afecti els dos costats de la cara, tot i que en alguns pacients pot donar-se el cas.

• «Les crisis de dolor se solen precipitar a l’estimular d’alguna manera la zona per la qual transcorre el nervi trigemin, per la qual cosa portar a terme activitats tan comunes com parlar, mastegar, rentar-se la cara, afaitar-se o sonar-se poden provocar l’inici de les crisis. Tot i que aquests episodis també poden iniciar-se de manera espontània», detalla el neuròleg.

¿Què causa la neuràlgia del trigemin?

Aproximadament el 90% dels casos, anomenats idiopàtics, es produeixen per la compressió o distorsió, per una artèria o una vena, de l’arrel trigèmina.

El 10% dels casos restants es consideren simptomàtics, i en ells sol estar implicat algun tumor cerebral (menys del 2% dels casos), o fractures, o cirurgies facials.

Darrere d’aquesta patologia també hi pot haver algun tipus d’infecció (com l’herpes zòster) o malalties degeneratives (com l’esclerosi múltiple).

En els casos simptomàtics l’edat de començament dels símptomes sol ser més precoç i és habitual que el dolor es presenti juntament amb diverses anomalies sensitives.

Solucions per evitar el dolor

«Afortunadament, i a causa de l’existència de nombroses opcions terapèutiques, patir neuràlgia del trigemin no necessàriament significa haver de patir de dolor. Hi ha diversos fàrmacs orals que han mostrat la seva eficàcia en molts dels pacients», assenyala el doctor Irimia.

Notícies relacionades

Com saber si soc celíac: els símptomes que es poden confondre amb altres malalties

El teu melic pot ser un focus d’infeccions i així l’has de netejar per evitar malalties

«I per a aquells casos en què el tractament farmacològic fracassa, existeixen opcions quirúrgiques basades en la interrupció dels impulsos nerviosos en algun punt del recorregut del trigemin, o bé separar amb cirurgia l’artèria o vena que contacta amb el nervi trigemin».

«En tot cas, per accedir a aquests tractaments és fonamental identificar i diagnosticar correctament els pacients, una cosa que no sempre passa perquè –per l’edat de les persones afectades– és comú que familiars o cuidadors minimitzin els símptomes o els atribueixin a un altre tipus de malalties prèvies», destaca l’especialista en neurologia.