8 idees que els psicòlegs sí que volen que sapiguem, per reduir els riscos de suïcidis

Segons un informe de l’Observatori del Suïcidi a Espanya de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi, el 2020 es van suïcidar a Espanya 3.941 persones. Una mitjana de gairebé 11 persones al dia. Aquestes dades van convertir el 2020 en l’any amb més suïcidis registrat en la història d’Espanya des que es tenen dades (any 1906).

A poc a poc i com passa amb els trastorns mentals, es va parlant d’aquest fenomen que, per xifres com les que veiem, preocupa i molt els experts en psiquiatria i psicologia. 

Tot i així, com expliquen des del Consell General de Psicologia d’Espanya, les creences errònies i l’estigma associats amb el suïcidi el converteixen encara en un tema «tabú» per a molts. 

I el no conèixer a fons aquest fenomen o deixar-se portar per algunes falses informacions pot ser perillós i posar en risc la vida d’una persona.

Per això, l’organització europea Mental Health Europe (MHE) ha publicat un article on es recullen els principals mites i creences sobre el suïcidi, a fi d’aclarir-los i contribuir al coneixement d’aquest problema. 

Les creences errònies sobre el suïcidi

• Les persones que parlen sobre el suïcidi només busquen cridar l’atenció.

És la primera de les creences errònies. Es dona per fet que no tenen cap intenció de fer-ho i no se’ls pren seriosament. 

Però això és un error. Mai s’ha de deixar passar qualsevol comentari sobre la intenció de treure’s la vida, perquè això pot ser un crit d’ajuda. 

Com expliquen els especialistes del Consell General de Psicologia d’Espanya.

• «Quan les persones tenen tendències suïcides, generalment se senten soles i necessiten suport emocional. L’accés a l’ajuda adequada en el moment adequat pot prevenir el suïcidi».

Així que, si ens trobem amb algú que manifesta les seves intencions suïcides, el millor és comunicar-se amb ell i plantejar-nos com el podem ajudar. 

• Només les persones amb problemes de salut mental se suïciden.

No existeix una relació directa entre salut mental i suïcidi.

Com expliquen els psicòlegs: «El suïcidi pot afectar qualsevol. Hi ha una sèrie de factors de risc, com patir violència o abús, que són determinants més amplis de la salut mental».

«Tenir un problema de salut mental no condueix automàticament a un comportament suïcida. El suïcidi pot ser una conseqüència de les experiències de la vida: falta de comprensió, exposició a l’estigma, dolor, acostament destructiu a un mateix, soledat i falta d’accés a l’atenció de salut mental».

• El suïcidi és una elecció personal i no hi hem d’intervenir.

La realitat és que la majoria de les persones amb conducta suïcida en realitat no volen morir, «sinó que no volen viure la vida que tenen».

Per això un suport a temps pot evitar un desenllaç fatal. 

• Parlar sobre el suïcidi pot animar una persona a acabar amb la seva vida.

Els especialistes neguen aquesta afirmació i expliquen que «parlar obertament sobre com se senten pot ajudar a dissipar una mica de la tensió que estan causant els seus sentiments suïcides» 

• Quan l’estat d’ànim de la persona amb pensaments suïcides millora ja no hi ha perill que acabi amb la seva vida.

Això tampoc és cert perquè de vegades la sensació que estan millor pot venir simplement del fet que tinguin la decisió ja presa. 

• «Una millora sobtada i visible pot significar alegria genuïna, l’alleujament que sent la persona que finalment ha pres la decisió d’acabar amb la seva vida i se sent millor a causa d’aquesta decisió», expliquen els psicòlegs.

• El suïcidi no es pot prevenir.

Sí que es pot prevenir. I són moltes les iniciatives que estan posant-se en marxa durant els últims temps per reduir el nombre de suïcidis.

Iniciatives dedicades a «abordar els problemes que condueixen als intents de suïcidi (estigma, falta d’accés als serveis, manca d’informació sobre salut mental, falta de suport entre iguals, condicions adverses durant la infància), reduir l’accés als mitjans de suïcidi (és a dir, armes, certs medicaments), informes dels mitjans de comunicació i intervencions escolars».

• La medicació és el millor tractament per al suïcidi.

Des del Consell General de Psicologia expliquen que els fàrmacs, inclosos els antidepressius, «no redueixen les tendències suïcides».

• Hospitalitzar el suïcida redueix el risc que acabi amb la seva vida.

Notícies relacionades

Com menjar dònuts sense engreixar: el sorprenent consell d’un expert en nutrició

Ana Belén Caminero, neuròloga: "Cada vegada es diagnostiquen més casos d'esclerosi múltiple en joves"

Una hospitalització involuntària pot augmentar el desig de la persona de suïcidar-se. De fet, un estudi publicat el 2019 suggereix que la pràctica comuna de l’hospitalització forçada per problemes de salut mental podria fer més mal. 

«Les persones que es van sentir obligades a ser hospitalitzades contra la seva voluntat tenien més probabilitats d’intentar suïcidar-se després de ser donades d’alta de l’hospital. Això va ser cert fins i tot després de controlar altres factors que podrien influir en el suïcidi», conclouen els experts.