Orbán dificulta l’esprint de Rutte a la secretaria general de l’Aliança

L’objectiu dels països de l’Aliança Atlàntica continua sent consensuar "al més aviat possible" el nom del nou secretari general de l’OTAN, que substituirà des d’aquesta tardor el noruec Jens Stoltenberg, però el camí del gran favorit al lloc, el primer ministre holandès Mark Rutte (57 anys), continua sense desembarassar-se. Tres països, amb Hongria al capdavant, es resisteixen a donar el seu vistiplau i compliquen un acord que l’OTAN voldria deixar lligat en qüestió de setmanes, abans de la cimera de caps d’Estat i de Govern aliats que se celebrarà del 9 a l’11 de juliol a Washington.

Rutte, que va dimitir l’any passat després d’una crisi de govern provocada per la política migratòria i que es manté des d’aleshores en funcions, compta amb el suport d’una "aclaparadora majoria de països aliats", entre els quals figuren els EUA, Alemanya, França, Espanya i Estònia. "Per aconseguir una OTAN forta hem de tenir la vista posada en Rússia, augmentar la despesa pel que fa a dissuasió i defensa, recolzar la pertinença d’Ucraïna i l’equilibri geogràfic. He discutit això en profunditat amb Mark Rutte i es compromet amb aquestes prioritats. Estònia pot recolzar-lo com a secretari general de l’OTAN", confirmava dimarts la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, el nom de la qual també va circular l’any passat com a possible candidata a la secretaria general aliada.

Notícies relacionades

L’eòlica pitja l’accelerador

Una finestra de futur

Una alternativa

Malgrat el fort recolzament que ha aconseguit en els últims mesos l’holandès, l’anunci a principis de març del president de Romania, Klaus Iohannis, d’assumir una "responsabilitat més gran" en la seguretat euroatlàntica i competir pel lloc que el noruec fa una dècada que ocupa ha "retardat", segons fonts diplomàtiques aliades, la recerca d’un candidat de consens i ha regirat les aigües al donar munició a Hongria per continuar rebel·lant-se contra Rutte i apostar per una alternativa.