Una enfortida OTAN compleix 75 anys amb l’objectiu de blindar Ucraïna

El 4 d’abril de 1949, menys de quatre anys després que acabés la Segona Guerra Mundial, anticipant els perills de la Guerra Freda i amb l’objectiu de contenir i dissuadir la Unió Soviètica, els Estats Units, el Canadà i 10 nacions europees van firmar a Washington el tractat que va crear l’Aliança Atlàntica. Avui, 75 anys després, l’OTAN marca el seu aniversari expandida fins als 32 membres i enfortida.

Com en el seu origen, l’aliança militar té en el nucli de les seves preocupacions Rússia, tot i que ha sigut precisament la guerra d’invasió d’Ucraïna llançada per Moscou el febrer del 2022 la que ha impulsat l’expansió i renovats compromisos amb l’OTAN. S’enfronta a altres reptes, d’un escenari geopolític turbulent a una elevada competició estratègica sense poder obviar el creixent desencant amb la gestió multilateral d’assumptes globals o amb l’arquitectura de postguerra dirigida pels EUA. I sobre el seu futur es discerneix també com amenaçadora l’onada d’aïllacionisme nacionalista que recorre una part dels Estats Units.

Aquesta podria tornar a la Casa Blanca si guanya les eleccions presidencials de novembre Donald Trump, que en el seu primer mandat ja va titllar l’OTAN d’"obsoleta". El republicà aquest mateix febrer tornava a fer saltar alarmes amb provocatives declaracions animant a Rússia a fer "el que dimonis vulgui" als països membres que no destinin el 2% del seu pressupost a defensa. I tot i que després ha matisat aquestes paraules, els temors que provoca la seva eventual tornada al poder no es dissipen.

En aquest escenari es mou avui una Aliança Atlàntica en la qual mai tants països membres havien dedicat tants diners a la despesa en defensa :18 nacions aliades assoliran l’objectiu del 2% del PIB el 2024 , 15 més que el 2014, quan Vladímir Putin va envair Crimea. I en aquest escenari també l’OTAN ha plantejat el seu compromís financer més ambiciós per blindar Ucraïna. Coincidint amb el 75 aniversari, i mentre l’ajuda militar i econòmica dels EUA a Kíiv es troba paralitzada pels republicans al Congrés, el secretari general, Jens Stoltenberg, ha plantejat als 32 països aliats la creació d’un fons de 100.000 milions d’euros per ajudar Ucraïna durant cinc anys.

"Ucraïna té necessitats urgents. Qualsevol retard en el suport té conseqüències en el camp de batalla. Per això hem de canviar la dinàmica del nostre suport. Hem de garantir una assistència en matèria de seguretat fiable i predictible a Ucraïna a llarg termini, perquè depenguem menys de les contribucions voluntàries i més dels compromisos de l’OTAN. Menys ofertes a curt termini i més promeses plurianuals", va explicar ahir Stoltenberg sense confirmar la xifra ni donar detalls sobre la proposta. "El que està clar és que necessitem més diners i diners frescos per a Ucraïna, i els necessitem durant molts anys", va afegir a l’arribar a la reunió de ministres d’Exteriors de l’OTAN que es finalitza avui a Brussel·les.

El reforç de Moscou

La idea del pla, que aspiren a finalitzar per a la cimera de líders aliats de Washington del 9 a l’11 de juliol, no és només garantir un suport financer substancial al Govern de Volodímir Zelenski sinó "institucionalitzar" i donar "predictibilitat" al país, en el context d’una guerra de Rússia contra Ucraïna que ha entrat en "fase d’estancament", segons fonts aliades, amb una possible ofensiva russa aquesta primavera i un escenari d’incertesa a mitjà termini pel calendari electoral nord-americà, que tindrà nou president el gener del 2025.

"La raó [del pla] és la situació en el camp de batalla a Ucraïna. És seriosa. Veiem que Rússia està pressionant i veiem com intenten guanyar aquesta guerra simplement esperant-se. Hem de respondre enviant un missatge clar de suport pràctic, suport financer i un marc institucional que garanteixi que estarem allà a llarg termini per poder posar fi a la guerra", va recordar Stoltenberg sobre un escenari complicat, amb una "acumulació militar constant" per part de Rússia que està rebent una quantitat "significativa" d’armes i munició de Corea del Nord i l’Iran.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

"Veiem com Moscou ha passat a una economia de guerra i està disposat a pagar un preu molt alt en homes i material per aconseguir avenços a Ucraïna", va advertir sobre els motius pels quals l’Aliança ha de fer un pas al capdavant, fer més i assumir un paper de coordinació, també del grup de contacte de Ramstein, que lidera els Estats Units i coordina l’enviament d’armes Ucraïna.

"L’important és recordar que això no és caritat. És una inversió en la protecció de tots nosaltres. És molt important. Però d’altra banda és perillós fer promeses que no podem complir", va dir també la ministra d’Exteriors de Bèlgica, Hadja Lahbib, que va demanar que cada país aporti en funció del seu PIB.