La crisi castiga l’Amèrica Llatina

Amèrica Llatina és un dels grans focus de migracions del món. Allà, els refugiats climàtics carreguen el pes de la seva ombra. Traginen davant les mirades esquives o parsimonioses dels estats. Els mou la urgència. Al Perú, per exemple, ho van haver de fer com a part d’una multitud pels efectes d’El Niño. Van fugir d’incendis devastadors a l’Amazònia i les inundacions al nord-est i sud del Brasil, així com sequeres a la zona central de Xile i a Amèrica Central. Es van allunyar de les costes afectades per la pujada del nivell del mar al Carib. La regió és de les més exposades a l’escalfament global i, per tant, a les migracions climàtiques.

Segons assenyalen diversos estudis, Amèrica Llatina es troba al quart lloc del món en la llista de les migracions més grans per esdeveniments climàtics. Les xifres mostren una tendència alarmant. Només el 2021 es van registrar més d’1,6 milions de nous desplaçaments motivats per raons climàtiques. El 2022 van ser dos milions. L’Informe Groundswell del Banc Mundial calcula en 17 milions el número potencial en menys de tres dècades només en aquesta regió.

Dones, nens i originaris

Els desplaçaments tenen lloc per processos diferenciats. En aquest sentit, els especialistes parlen de situacions sobtades (huracans, ciclons, inundacions, lliscaments, terratrèmols o incendis) i d’altres que evolucionen gradualment, com la sequera, el desglaç de glaceres i l’increment del nivell del mar. A l’Equador, refugiats i migrants resideixen en àrees propenses a desastres naturals. Algunes zones andines pateixen sequeres i climes extrems que afecten negativament la producció agrícola. Més de 358.000 persones es van trobar en situació d’emergència al Brasil, com a conseqüència de les pluges extremes. A Mèxic s’observa l’impacte del canvi climàtic en l’erosió costanera.

En els últims anys ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, ha enfortit les seves mesures per garantir la protecció i resiliència dels desplaçats per aquestes causes. Aquest any s’espera una recrudescència de diferents fenòmens meteorològics que "tornen encara més complexa la resposta humanitària", reconeix José Samaniego, Director Regional de l’ACNUR per a les Amèriques.

El canvi climàtic esborra la línia entre els desitjos de migrar i les necessitats imperioses de fer-ho. Els grups més vulnerables a les afectacions són dones, menors i les poblacions originàries. "Mai pensem que les persones més vulnerables i afectades per les inundacions, pels incendis, pels desbordaments dels rius, són els nens", va remarcar l’assessora especial per a la Defensa del Clima de l’ONU, Paloma Escudero. Les calamitats van obligar 2,3 milions de nens, nenes i adolescents a desplaçar-se amb els seus pares.

"Tot el futur està en perill i l’única opció és fugir perquè ja no queda res", va dir Garry Conille, director regional de l’UNICEF per a Amèrica Llatina i el Carib. No només es perden les llars sinó també l’accés a l’educació, la salut, l’aigua i la protecció". Al Brasil, les inundacions fluvials i les tempestes podrien desplaçar aproximadament 1,5 milions de menors en els pròxims 30 anys. A Mèxic, uns 672.000. Els seus conflictes se superposen amb els de les ciutats on són allotjats i que estan travessades per la penúria econòmica i la falta de capacitat estructural per enfrontar els problemes.

Més enllà dels desplaçaments, segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), els fenòmens climàtics i geofísics van causar entre 1998 i 2020 unes 312.000 morts i van danyar més de 277 milions de persones a Amèrica Llatina i el Carib. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) detecta la confluència de factors que agreugen la situació: la pobresa i l’alta densitat poblacional, que porta a ocupar zones de risc; la degradació del sòl i la falta d’una planificació de l’explotació dels recursos naturals, a causa de la forta dependència de les economies en l’extracció de recursos naturals i producció d’aliments.

La majoria de desplaçaments originats pel clima són migracions forçades que es donen dins del mateix país. Però la novetat dels últims anys té a veure amb l’expansió fronterera. A finalitats del 2018 es va iniciar la gran caravana migrant cap als EUA. Les sequeres no han sigut alienes a aquest moviment. A Amèrica Central, 10,5 milions de persones habiten l’anomenat "corredor Seco", una regió amb patrons de pluja cada cop més erràtics.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Només durant la temporada d’huracans del 2017, gairebé tres milions de persones de 16 països del Carib es van haver de desplaçar per les destrosses que van provocar els huracans Irma, Harvey i Maria. Els especialistes remarquen: la crisi climàtica suposa també desafiaments per al Dret Internacional. Segons Oxfam, l’agenda global requereix minimitzar el risc de desplaçaments, garantir els drets de la població en trànsit i recolzar estratègies per aconseguir migracions segures i en condicions dignes. "Migració i canvi climàtic van pràcticament en paral·lel", va admetre Kristina Rosales, portaveu del Departament d’Estat dels EUA, a partir del que s’observa "a la frontera" compartida amb Mèxic.

Més enllà dels reconeixements, no hi ha cap instrument jurídic internacional que contempli aquestes circumstàncies. Alguns països comencen a notar aquests fenòmens. La llei de Migració boliviana contempla accions públiques que "viabilitzin l’admissió de poblacions desplaçades per efectes climàtics". La Llei General de Reconeixement i Protecció al Refugiat a l’Argentina inclou persones perjudicades per "desastres naturals o ambientals ocasionats per l’home". I la llei brasilera estableix la possibilitat d’atorgar visats humanitaris a persones que van deixar els seus països per situacions greus de "desastres ambientals". Els pressupostos acotats converteixen aquestes normes en aspiracions i no necessàriament fets..