Montcada tanca una vella ferida i soterrarà les vies del tren

Els primers treballs començaran amb la realització de cales al barri de la Ribera i avançaran en direcció nord. L’alcalde de Moncada i Reixac, Bartolo Egea (PSC), va explicar que, tot i que les primeres actuacions ja es van iniciar el 28 de novembre amb "treballs tècnics" efectuats per la Unió Temporal d’Empreses a càrrec del projecte –integrada per Comsa-FCC-Ferrovial–, ara les intervencions ja tindran una "incidència en la ciutadania i en la mobilitat".

El mateix Egea ja va advertir en la presentació de les obres que aquestes seran "difícils i llargues", de manera que va demanar als veïns de Montcada paciència amb els treballs a favor d’unes actuacions que es plantegen com "la gran oportunitat per transformar i cohesionar territorial i socialment el municipi".

En total, per enterrar les vies del tren s’invertiran uns 540 milions d’euros, als quals s‘han de sumar 30 milions més per portar a terme les obres d’adequació de l’estació de Montcada Bifurcació. Es tracta d’un dels projectes de més envergadura que té Adif entre mans a causa de la complexitat tècnica que suposa la intervenció, ja que, entre altres qüestions, el túnel previst ha de passar per sota de l’aqüífer i del riu Ripoll.

L’obra inclou la construcció d’un túnel de quatre quilòmetres –i que s’enfonsarà fins als 35metres de profunditat– pel qual passaran les vies de la línia R2, a més d’una tercera sense andana per a trens regionals sense parada amb l’objectiu d’"ampliar la capacitat i resiliència del sistema". Així, la nova estació que s’origini també estarà soterrada i els accessos quedaran integrats a la nova urbanització del tram.

Satisfacció després d’anys de lluita

L’exalcaldessa Laura Campos (Comuns), també present en l’acte de presentació dels treballs d’ahir, va donar a conèixer el març del 2023 un estudi encarregat pel consistori a Barcelona Regional, l’agència pública de planificació estratègica, urbanisme i infraestructures de l’àrea metropolitana, que definia Montcada com el municipi de l’àrea de Barcelona més "fragmentat" per l’efecte de les infraestructures.

Les cinc barreres ferroviàries (R2, R3, R4, R7 i vies d’alta velocitat) i les cinc viàries (C-33, C-58, C-17, N-150 i BV-5001) que acull sumen un total de 29,17 quilòmetres que es troben principalment en teixit urbà i residencial, és a dir, que recorren tota l’urbs. D’aquesta manera, arran de l’informe, l’ajuntament va xifrar el cost de suportar totes aquestes infraestructures en 17,1 milions d’euros cada any.

Les primeres veus que reclamaven el soterrament de les vies van començar a arribar en els anys 80, moment en què ja es reclamava una reconfiguració de les infraestructures que divideixen la ciutat, però no va ser fins fa aproximadament una dècada que el Govern va tornar a estudiar el soterrament. Amb tot, després d’anys de retards i encara amb alguns veïns escèptics sobre la notícia i els terminis marcats, els treballs seran una realitat els pròxims dies.

La notícia és una gran victòria per a persones com Anna Solano, que va intervenir en la presentació en representació de la Plataforma Tracte Just-Soterrament Total per expressar la seva satisfacció després d’anys d’haver de recórrer un camí "ple d’obstacles i moments molt durs". Solano, com també va fer l’alcalde Egea, va atribuir la tan anhelada arribada de les obres del soterrament al "treball conjunt" de ciutadans, ajuntament, entitats i tècnics de les diferents administracions implicades.

En el seu discurs, la representant d’aquesta plataforma va voler recordar membres històrics de l’entitat, alguns dels quals van reclamar l’enterrament ferroviari fa ja més de 40 anys, així com les víctimes que "han patit la ferida que travessa Montcada", amb referència a les 180 persones que ja han perdut la vida en atropellaments al creuar les vies. Complert l’objectiu de l’inici de les obres, Solano va avançar que la Plataforma treballarà ara perquè els terminis de l’enterrament ferroviari siguin els previstos.

Durant l’acte, l’Ajuntament de Montcada i Reixac també va presentar la creació de la nova oficina municipal del soterrament, que "facilitarà informació de les obres i oferirà servei d’atenció a la ciutadania". El consistori avança que l’envergadura i la complexitat de les obres, que està previst que durin uns set anys, obligaran a establir una "relació constant entre tots els agents implicats".

D’aquesta manera, l’oficina del soterrament es planteja ara com un servei municipal d’informació i atenció a la ciutadania amb relació a les obres i com un ens que "s’encarregarà de vetllar pel seu seguiment, d’informar la ciutadania i de coordinar els diferents departaments municipals, l’empresa constructora, les administracions supramunicipals, les entitats i la ciutadania". "L’oficina estarà constituïda per tots els agents que estiguin involucrats en l’obra, i podem dir que pràcticament tot el municipi, d’una manera o d’una altra, en formarà part", va dir en la roda de premsa el president de l’Àrea Territorial i de Mobilitat de Montcada, Andreu Iruela.

Per la seva banda, Anna Solano va pregar que aquesta nova oficina doni resposta als dubtes que puguin sorgir sobre el procés de soterrament, i també que la comunicació amb veïns i entitats sigui "fluida". Segons va explicar el mateix Iruela, no es tractarà d’una nova oficina física com a tal, sinó que els tràmits i els dubtes es gestionaran des de la mateixa àrea de Territori de l’Ajuntament de Montcada; a més, s’hi podrà contactar via online, tant per correu electrònic com per WhatsApp.

Resoldre un tema històric

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Amb l’inici del soterrament, Montcada i Reixac comença a guarir la ferida històrica que per a molts veïns han suposat les vies de tren, de la mateixa manera que ja va començar a fer Sant Feliu de Llobregat el 2021.

Després d’això, continua pendent encara el soterrament ferroviari de l’Hospitalet de Llobregat, sobre el qual el Ministeri de Transport va anunciar el febrer del 2023 que ja tenia llest el projecte bàsic i que aspiraven a tenir acabat l’estudi informatiu a finals d’any. No obstant, aquest estudi continua pendent i, com va avançar EL PERIÓDICO, el ministeri hi continua treballant. Una vegada conclòs, s’iniciaran els tràmits administratius per sotmetre’l a informació pública "en el primer semestre del 2024".