El pacte com a raresa

S’ha engegat al Congrés una nova reforma exprés de la Constitució. Així, on posa "disminuïts" d’aquí a uns dies s’hi podrà llegir "persones amb discapacitat". El canvi respon a una reivindicació social justa i és un encert. Aquesta serà la tercera vegada que es modifiqui la Constitució. Les dues ocasions anteriors, el 1992 i el 2011, els canvis van ser fruit de l’exigència europea. En el primer cas, per permetre als ciutadans de la UE ser candidats a les eleccions municipals i, en el segon, per limitar el marge de deute i dèficit dels comptes públics.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

La reforma de la Constitució és possible per l’acord aconseguit entre els dos partits anomenats d’Estat, PSOE i PP. Això no seria gens excepcional, sinó el més normal del món, si el clima polític a Espanya fos un altre. No obstant, ara i aquí, el pacte entre Sánchez i Feijóo per a la modificació de l’article 49 representa una excepció cridanera, una veritable raresa. És com un fi raig de llum que penetra un cel densament ennuvolat, fosc, amenaçador. D’això se n’han felicitat els representants del Govern, però també el PP.

Encara més, el president dels populars ha cridat els socialistes a continuar dialogant i acordant amb ells, però sense evitar alhora tornar a carregar contra Sánchez per les seves aliances amb l’esquerra i els grups catalans i bascos. És impossible no adonar-se del cinisme que això implica, ja que, sense que això signifiqui exculpar Sánchez, és el PP qui més responsabilitats acumula per la situació irrespirable que viu Espanya. Feijóo, a qui molts tenien per moderat i pragmàtic, ha estat incapaç de canviar el rumb d’un PP que s’ha anat allunyant del centre i s’ha dretanitzat cada cop més. No només això, sinó que ha tancat un pacte mefistofèlic amb Vox, l’extrema dreta ultranacionalista. Aquesta dretanització i aquesta amalgama amb els d’Abascal van apartar Feijóo de la Moncloa. Associar-se amb Vox ha permès al PP controlar autonomies i ajuntaments, però li impedeix conquistar el Govern si no és juntament amb l’extrema dreta. Que PP i Vox arribin al final al poder és difícil però possible, pot passar, i demostraria, ras i curt, que les coses, en termes de conflicte i tensió, poden empitjorar molt més.